Argentona
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Església de Sant Julià | |||||
| |||||
Sobrenom | Repicatruges | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Catalunya | ||||
Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Maresme | ||||
Població | |||||
Total | 12.295 (2018) | ||||
• Densitat | 484,06 hab/km² | ||||
Llar | 75 (1553) | ||||
Gentilici | argentoní, argentonina | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 25,4 km² | ||||
Altitud | 88 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Eudald Calvo i Català (13 juny 2015) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08310 | ||||
Fus horari | |||||
Codi de municipi INE | 08009 | ||||
Codi territorial IDESCAT | 080095 | ||||
Altres | |||||
| |||||
Lloc web | Lloc web | ||||
![]() |
Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins a gairebé la costa. Limita amb Dosrius i la Roca del Vallès al nord, amb Mataró a l'est, amb Òrrius a l'oest i amb Cabrera de Mar al sud. El 17 de setembre del 2012, Argentona va ser proclamada Territori Català Lliure.[1]
La Roca del Vallès | Dosrius | |
Òrrius | ![]() |
Mataró |
Cabrils | Cabrera de Mar |
Contingut
Llocs d'interès[modifica]
- Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional per a l'aigua. La major part dels objectes de les seves col·leccions són càntirs, cànters i altres atuells per a l'aigua, des de l'Edat del Bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso.[2]
- Casa Garí: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
- Casa Puig i Cadafalch: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
- Baró del Viver: Casa d'estil modernista amb uns jardins de gran valor estètic.
- Passeig Baró de Viver: Magnífiques residències d'estiu de la burgesia barcelonina.Urbanitzat a finals del segle XIX, es conserven nombroses edificacions modernistes, historicistes i neoclàssiques. En aquesta avinguda reconeixerem, a primer cop d'ull, la bellesa de la Casa Mora, edifici singular per la seva decoració. Hi destaquen els elements d'inspiració àrab, combinats amb motius noucentistes.
- Masia de Can Cabanyes (s.XVI), amb façana d'estil plateresc[3]
- Església de Sant Julià (s.XVI). D'estil gòtic tardà. Presenta una magnífica rosassa rematant el portal, i també la capella modernista del Sacrament (1897), obra de Puig i Cadafalch. Cal destacar a l'interior del temple els tapissos de Josep Grau Garriga i el mosaic de la Mare de Déu de Montserrat, obra de la nissaga d'artistes locals formada per Rodolf Tur i els seus fills Lídia, Rodi i Jordi Tur Font.
- Can Calopa: Casa pairal del 1661 on destaquen diversos elements decoratius característics del segle XVII. Part de l'interior està decorat per Puig i Cadafalch.
- Font Picant: indret emblemàtic del poble on concorria gent de tota la comarca a fer-hi passejades i passar-hi els dies de lleure, tot gaudint de la seva aigua picant amb els típics anissos. Actualment l'espai és de propietat municipal i s'ha restaurat la font i el seu entorn, que és el punt de partida de les rutes de les fonts i de muntanya.
Celebracions destacables[modifica]
La Festa Major d'Argentona se celebra coincidint amb Sant Domènec, el 4 d'agost, i té el seu origen en un aplec d'agraïment al sant per haver sanat les aigües de la vila i en una antiga fira de càntirs. La Xarbotada del Càntir és una festa popular de benedicció de l'aigua, que té lloc el 4 d'agost, per Sant Domènec. El sant va beneir l’aigua infectada d’un pou i aquesta es va tornar miraculosa. La diada té origen en un vot que el poble va fer quan hi va haver unes febrades. La festa inclou el repartiment de l’aigua en càntirs, que és motiu de divertits jocs. Durant aquestes dates també se celebra la Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, coneguda com la Fira del Càntir (del 6 d'agost al 8 d'agost en l'edició de 2010).
La Garrinada és la festa major per als joves que se celebra a Argentona del 4 al 6 d'agost cada any. Té origen el 1999 amb el Festa'l Fotre, una iniciativa jove alternativa a la festa major de Sant Domingo, coincidint els mateixos dies.[4]
El segon cap de setmana de gener se celebra la Festa Major de Sant Julià o d'hivern. Coincidint amb la Festa Major d'hivern es realitzen cada any les "12 hores contra el racisme i la xenofòbia".
És important també la festa del Corpus que se celebra el primer diumenge de juny, en què els carrers i entitats diverses realitzen catifes de flors pels carrers de la vila.
Des de fa molt temps se celebra el Carnestoltes. Organitzat pel jovent del poble, consta d'un pregó molt crític amb els polítics d'Argentona, l'Església i el capellà de la vila, etc. així com d'un concert amb concurs de disfresses.
Els divendres té lloc el mercat setmanal.
Demografia[modifica]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Argentona | 8.519 |
Can Cabot | 285 |
Can Raimí | 438 |
Can Ribosa | 51 |
Can Vilardell | 55 |
Clarà | 69 |
Cros, el | 940 |
Ginesteres, les | 973 |
Madà | 257 |
Pujada, la | 60 |
Sant Jaume de Traià | 81 |
Veïnat de Lladó | 4 |
Veïnat de Pins | 44 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Política[modifica]
Legislatura | Nom | Presa de possessió | Abandona el càrrec | Partit |
---|---|---|---|---|
I Legislatura | Jordi Suari Font | 19 d'abril de 1979 | 19 d'abril de 1983 | CiU |
II Legislatura | Josep Maria Gallifa i Espiell | 19 d'abril de 1983 | 22 de juny de 1987 | CiU |
III Legislatura | Esteve Canal i Gual | 22 de juny de 1987 | 29 d'octubre de 1991 | CiU |
IV Legislatura | Jordi Suari Font | 22 de juny de 1991 | 18 de setembre de 1992 | AA |
Joaquim Casabella Castells | 18 de setembre de 1992 | 6 de juny de 1995 | CiU | |
V Legislatura | Joaquim Casabella Castells | 17 de juny de 1995 | 3 de juliol de 1999 | CiU |
VI Legislatura | Antoni Soy i Casals | 3 de juliol de 1999 | 12 de maig de 2003 | L'Entesa per Argentona |
VII Legislatura | Antoni Soy i Casals | 12 de maig de 2003 | 1 de desembre de 2006 | L'Entesa per Argentona |
Ester Merino i Tarafa | 1 de desembre de 2006 | 15 de juny de 2007 | L'Entesa per Argentona | |
VIII Legislatura | Pep Masó i Nogueras | 15 de juny de 2007 | 1 de juny de 2011 | TxA |
IX Legislatura | Ferran Armengol i Tauran | 1 de juny de 2011 | 13 de juny de 2015 | CiU |
X Legislatura | Eudald Calvo i Català | 13 de juny de 2015 | present | CUP |
Edat dels batlles en pendre possessió per primer cop:
J.Suari: 49 anys
J.M.Gallifa: 41
E.Canal: 61
J.Casabella: 53
A.Soy: 49
E.Merino: 38
P.Masó: 55
F.Armengol: 66
E.Calvo: 29
La composició de l'Ajuntament d'Argentona sorgida de les Eleccions municipals de 2015 és la següent:[5]
- Tots per Argentona: 6
- Candidatura d'Unitat Popular: 4
- Esquerra Republicana de Catalunya: 3
- Partit dels Socialistes de Catalunya: 2
- Partit Popular: 1
- Iniciativa per Catalunya: 1
- Som del Poble: 0
- Agrupació Argentona: 0
- Plataforma per Catalunya: 0
Fills il·lustres[modifica]
- Manuel de Llauder i de Camín (1789-1851), militar i polític
- Jaume Nonell i Mas (1844-1922), autor de treballs per la llengua catalana
- Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista i polític vinculat a la vila
- Francesc Carreras i Candi, historiador i geògraf vinculat a la vila
- Enric Granados, músic vinculat a la vila
- Eugeni d'Ors, escriptor vinculat a la vila
- Lina Casanovas i Berenguer, poetessa
- Jaume Clavell i Nogueras, escultor
- Andreu Català i Ballbona (1922-2004), futbolista
- Dr. Gonçal Calvo, metge. Se'l declarà fill adoptiu de la vila i es construí un gegant amb la seva figura
- Josep Lladó i Pascual (1933), poeta i historiador local
- Joan Collet i Diví, president del RCD Espanyol
- Joan Bladé i Sastre, delegat honorífic del CHCaldes
Galeria d'imatges[modifica]
Monument a Lluís Companys i Jover
Mural del Tsunami de l'Oceà Índic
Vegeu també[modifica]
- Declaració de la Riera d'Argentona
- Alcalde d'Argentona
- Xarbotada del Càntir
- Museu del Càntir d'Argentona
- Fonts d'Argentona
Referències[modifica]
- ↑ «Argentona es declara 'territori català lliure'». El Tot Mataró i Maresme.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ J. de Camps i Arboix i F. Català i Roca, Les Cases Pairals Catalanes, Barcelona, 1965 Edicions Destino.
- ↑ Vilaweb Pomada, La Carrau i Inadaptats protagonitzen "La Garrinada"
- ↑ «Tots per Argentona guanya les eleccions». argentonacomunicacio.cat, 11-05-2011. [Consulta: 11 agost 2013].
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web del Museu del Càntir d'Argentona
- Patrimoni monumental d'Argentona
- Informació de la Diputació de Barcelona
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Municipi adherit a la campanya Un país, una bandera
- El parlament argentoní
- Pàgina web d'informació turística i comercial d'Argentona