Magdalena Nolla Montseny

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMagdalena Nolla Montseny
Biografia
Naixement1904 Modifica el valor a Wikidata
Alforja (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1939 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAfusellament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActivista Modifica el valor a Wikidata

Magdalena Nolla Montseny (l'Alforja, Baix Camp, 1904 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 21 de juny de 1939) fou una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona.[1] Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou afusellada al Camp de la Bota, amb 34 anys, víctima de la repressió franquista.[2]

Magdalena havia nascut a l'Alforja (Tarragona) encara que en alguns documents, la poca perícia en reconèixer noms catalans del militar que prenia les filiacions, la fa constar com nascuda a Astorga.[3] Residia a Barcelona. Era militant d'ERC i estava compromesa activament amb la República i la causa catalana.[4]

La fi de la Guerra Civil, va donar pas a la Dictadura del General Franco que va iniciar una cruenta repressió dels vençuts. En aquell context, les delacions i denuncies foren molt elevades, la propagació de rumors feia que persones sospitoses d'haver estat afiliades a sindicats, partits esquerrans, catalanistes, agrupacions de Dones antifeixistes, milicianes, voluntaris al front i Socors Roig, s'exposessin a ser jutjats per tribunals militars i s'enfrontessin a dures condemnes.[5]

Magdalena era casada i mestressa de casa, el seu marit havia fugit a França i ella fou denunciada per una veïna. Ingressà a la Presó de dones de les Corts el 22 de febrer de 1939. Sotmesa a un Consell de Guerra juntament amb 18 persones més, fou acusada sense proves convincents, de ser una dona de molt mala conducta, de dirigir les Patrulles de control de Molins de Rei, d'haver saquejat l'Asil Duran de Sant Feliu de Llobregat i de ser una extremista que ja havia participat en la revolució separatista del 1934. Fou condemnada a mort i executada al Camp de la Bota el 21 de juny de 1939.[6]

Referències[modifica]

  1. «[Els Consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota. Memòria Presó de dones de les Corts,Barcelona 1939-1955]» (en català/castellà). Fernando Hernandez Holgado, 2006-2014. [Consulta: 21 juny 2019].
  2. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades». Diari Ara, 18-11-2016 [Consulta: 17 maig 2019].
  3. «Homenatgen les tres tarragonines afusellades al Camp de la Bota». Diari de Tarragona [Consulta: 17 maig 2019].
  4. Bella, Emili. «Revenja d'estat contra les dones - 10 des 2016». [Consulta: 17 maig 2019].
  5. Solé i Sabaté, Josep Maria. La Repressió Franquista a Catalunya 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 772. ISBN 9788429750089. 
  6. Tribunal Militar tercer, Nº 1 «S.U. 2719». Consell de Guerra permanent, 20-06-1939.