Magnat (alta noblesa)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Magnat (desambiguació)».
'Magnat' polonès del segle XVII. El hetman Stefan Czarniecki empunya la bulava a la mà dreta. Les botes vermelles (Buty karmazynowe) són un senyal de riquesa.

Magnat,[1][2] del llatí magnate i magnatu, "gran home", mots al seu torn derivats de l'adjectiu magnus, 'magne', 'gran', designa un noble o un altre home d'una alta posició social, per naixement, riquesa o altres qualitats. En referència a l'edat mitjana, el terme es fa servir sovint per distingir els propietaris territorials superiors i senyors de la guerra, com ara comtes, earls, ducs, i prínceps territorials de les baronies.   El terme va ser especialment aplicat als membres del senat al Regne d'Hongria, anomenat Főrendihaz o Casa dels Magnats.   També és una jerarquia dins de la noblesa generalment usada a Suècia, al Regne de Polònia (més tard a la Unió polonesolituana), i en alguns altres regnes medievals.   A l'edat mitjana un bisbe algunes vegades posseïa territoris com un magnat, i recaptava els rendiment dels feus i impostos dels pagesos.

Magnats de Polònia[modifica]

A Polònia tots els membres de la noblesa o szlachta eren iguals davant la llei. "Magnat" (polonès: magnat) no era un títol pròpiament sinó una posició social, basada en la riquesa. Els magnats (o alta noblesa) competien per poders polítics amb la petita i mitjana noblesa així com amb el Król (el monarca). A partir de la segona meitat del segle xvii, els magnats van emergir com a vencedors en la disputa pel poder a la Confederació de Polònia i Lituània, ja que van aconseguir concentrar a les seves mans la majoria de les terres i subordinar a la petita noblesa però preservant l'aparent democràcia o "Llibertat daurada" en els parlaments, no només als sejmiks locals, sinó també al Sejm nacional.

Existien diversos termes per a "magnat" a Polònia:

  • Możny - "poderós"; usat fins al segle XV, (posteriorment substituït per Magnat).
  • Królik , plural królewięta - "petits reis", usat especialment per a magnats amb grans feus a Bielorússia o Ucraïna.
  • Pan - Senyor, (que també es podia aplicar als membres comuns de la szlachta i va començar sovint a usar-se per a persones d'altres classes socials);
  • Starsi bracia - "germans més vells" o "germans grans". - Tots els membres de la szlachta es referien uns als altres com a Pan brat, (senyor germà), però els magnats o qui fos nomenat pel Senat de Polònia generalment es donaven mútuament el títol de germans grans, i feien referència als altres nobles com a Młodsi bracia ("germans menors") -
  • Karmazyn - "carmesís", per les seves cares vestimentes de color vermell, (especialment les botes).

Els títols de càrrecs o dignitats oficials, (no hereditaris), eren molt comuns a la Unió de Polònia i Lituània - com ser: Gran Canceller, Gran Ataman, o bé Gran Forner, Gran Coper, Portaestendard Reial, etc. - Per contra es prohibia l'ús de títols a l'estil occidental, (com ara comte o baró), per preservar la "igualtat en la noblesa", (amb poques excepcions), corresponents als vells títols de kniaz, preservats per la Unió de Lublin a alguns magnats lituans i rutens.

Els títols de príncep, comte i baró només començarien a usar-se, per regla general, després dels repartiments de Polònia, ja pràcticament al segle xix

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «magnat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Entrada "magnat" al DCVB». Diccionari català-valencià-balear. Editorial Moll. [Consulta: 21 gener 2015].

Fonts[modifica]

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.