Malva de fulla rodona
Malva neglecta  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | malva |
| Planta | |
| Color de les flors | rosa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Tribu | Malveae |
| Gènere | Malva |
| Espècie | Malva neglecta Wallr., Syll. Pl. Nov., 1: 140, 1824 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 Roig: àrea nativa. Blau: àrea introduïda | |
La malva de fulla rodona (Malva neglecta) és una espècie de planta herbàcia de la família de les malvàcies nativa de Macaronèsia, nord d'Àfrica, Península Aràbiga, Àsia i Europa.[3][2]
Noms vernacles[modifica]
Malva de fulla petita, malva, malva blanca, malva de cementiri, malva de flor gran, malva de fulles rodones, malva petita de fulla redona, malva petita de fulla rodona, malves, vauma, vauma de fulla rodona, mauva de fulla rodona o valmutxa (en dialecte alguerès)[4]
Hàbitat i distribució[modifica]
A la península Ibèrica, és present a tot el territori, excepte el quadrant sud-oest, i en part de les Illes Canàries i de les Balears.[5] Ha estat naturalitzada en altres zones del món de clima temperat. Creix en herbassars nitròfils, camps de conreu, llocs alterats, descampats urbans i erms.[6][7] Creix a plena llum encara que suporta ombra, però sempre en sòls rics en bases (pH 5,5 - 8) i rics en nitrogen. És una planta indicadora d'alcalinitat i sòls fertilitzats.[8]
Morfologia[modifica]
Teròfit anual, biennal o perenne amb tiges de fins a 0,6 m d'alt, de vegades llenyoses a la base, el central ascendent, rarament erectes, les laterals decumbents, densament estrellades-pubescents. Les fulles mesuren 4-70 per 5-40 mm, són suborbiculars o reniformes, cordades a la base, amb 5-7 lòbuls més o menys aguts, crenat-dentades, densament estrellades-pubescents o només amb alguns pèls simples o bífids, llargament peciolades. Aquests pecíols són 2-5 vegades més llargs que el limbe, estrellat-pubescents amb estípules de 3-6 mm, ovat-lanceolades, crenat-dentades, estrellat-pubescents, ciliades al marge. Les flors tenen 1,8-2,5 cm de diàmetre, en fascicles axil·lars de 3-6 flors, llarga i desigualment pedunculades amb aquests últims deflexos a la fructificació. Les 3 peces del calicle tenen 2,5-4 mm, són linear-lanceolades, estrellat-pubescents. Els cinc sèpals del calze mesuren 3, 5-7 mm, són amplament triangular ovats, poc acrescents i erectes en la fructificació, que de vegades oculten el fruit, estrellat-pubescents, ciliats. Els 5 pètals són obovat-cuneïforme, profundament emarginats, pàl·lidament liliacis o blanquinosos, amb els nervis lilosos i l'ungla amb pèls llargs; mesuren 7-14 mm. El tub estaminal és pubescent, amb pèls simples. Floreix generalment d'abril a setembre. Els 12-16 mericarpis del fruit esquizocarp mesuren 2 per 1,5-2 mm, amb el dors convex, llis o reticulat, més o menys densament pubescents a tomentosos, d'un color castany verdós. El seu cicle biològic abasta el període comprès entre març i novembre. El seu nombre cromosòmic és 2n = 42.[1][7]
Usos[modifica]
Pel que sembla les fulles de malva s'han usat com a succedani del tabac, soles o mesclades amb orenga. També es pot obtindre d'aquestes un tint de color verd.[9]
Alimentació[modifica]
En segles passats es va cultivar per a l'alimentació de les persones, se solen consumir els brots tendres en amanida i les fulles sense les tiges cuinades com a verdura. Solen necessitar menys temps de cocció que unes altres, com els espinacs. Es tracta d'una verdura amb poc sabor, per la qual cosa se sol acompanyar d'altres aliments com trossos de pernil o cansalada. Exemples: malva amb pernil, malva gratinada, sopa de creïlles amb malva.[9][8]
Medicina[modifica]
La malva és rica en mucílags, la qual cosa la fa útil en diversos tipus d'irritacions per les seues propietats com emol·lient (calma la pell i les mucoses inflamades) i laxant (facilita l'evacuació de la femta). En ús extern, en forma de compreses o cataplasmes, es pot emprar per a tractar irritacions de la pell com a èczemes, acne, furóncols, etc.
La infusió de malva es pot emprar a més contra les inflamacions de la boca i la gola fent esbandides i gàrgares. A més, també s'usa en afeccions pulmonars com a tos, bronquitis o asma ja que és expectorant (afavoreix l'expulsió de secrecions dels pulmons i la faringe) i antitussigen (calma la tos i la irritació de la faringe).
En cas de restrenyiment també és molt recomanable ja que és un laxant suau.[1][9]
Galeria[modifica]
-
Fulla -
Flor -
Perfil de la flor -
Tall transversal de la flor -
Interior de la flor -
Fruit verd -
Fruit sec -
Llavors -
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Malva neglecta». Real Jardín Botánico: Flora Ibérica.[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 Malva neglecta a The Euro+Medit PlantBase
- ↑ «En USDA/GRIN Malva neglecta a USDA/GRIN Taxonomy for Plants». Arxivat de l'original el 2012-10-13. [Consulta: 19 juny 2013].
- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ Mava neglecta en Anthos, Sistema de información sobre las plantas de España - Real Jardín Botánico - CSIC, Madrid (cal recercar)
- ↑ "In suburbiorum areis desertis, juxta plateas spurcas, parietes, sepes, in quibus assurgit, in stirquiliniis et ruderibus abundat cum Lappis, Chenopodiis et Polygonis. Fl. Junio innde per totam aestatem.": diagnosis original de Wallr, Sylloge Plantarum Novarum itemque Minus Cognitarum, 1, 1824 in Malva neglecta en IPNI, The International Plant Names Index
- ↑ 7,0 7,1 «Malva neglecta Wallr.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ 8,0 8,1 «Malva neglecta Wallr.» (en castellà). Asturnatura, 2020. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Guía de la naturaleza: Plantas medicinales» (en castellà). Vive la naturaleza, 2001. [Consulta: 2 abril 2020].
