Vés al contingut

Manool

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicManool
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular290,261 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₂₀H₃₄O Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC1(CCCC2(C1CCC(=C)C2CCC(C)(C=C)O)C)C Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C[C@]12CCCC([C@@H]1CCC(=C)[C@@H]2CC[C@](C)(C=C)O)(C)C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El Manool és un hidrocarbur, més concretament un diterpè-alcohol, de fórmula química C20H34O. Té dos enantiòmers, el (+)-manool i el (-)-manool. El (+)-manool va ser aïllat el 1935 per J.R. Hosking i C.W. Brandt a partir de la resina de Dacrydium biforme, una conífera endèmica de Nova Zelanda.[1] El manool és present a diverses coníferes, com les cupressàcies, i altres plantes, com Centauria pelia.[2] L'elucidació definitiva de la seva estructura per D.B. Bigley i col·laboradors l'any 1962 ha permès utilitzar-lo per sintetitzar molts sesquiterpens i altres diterpens.[3] D'altra banda, el manool també pot ésser sintetitzat a partir d'altres compostos, com l'àcid neoabiètic[4] o el sclareol.[5]

Activitat biològica

[modifica]

S'ha observat que en ser atacat pels fongs patògens Pezicula livida i Sarea resinae, el xiprer japonès Chamaecyparis obtuse i Thujopsis dolabrata (falsa tuia) augmenten la proporció de manool en el seu floema,[6] El manool també ha demostrat tenir activitat anti-fúngica contra aquests dos fongs patògens, de manera que es suggereix que és una estratègia defensiva d'aquests arbres davant d'aquest xancre.[7] D'una manera semblant, en el patosistema Seiridium cardinale-Cupressus sempervirens (xiprer), el manool també augmentava la concentració en l'arbre davant l'infecció (en termes absoluts i relatius), i aquest compost era capaç d'inhibir el creixement del fong en aproximadament un 60%.[8] També s'ha observat que el manool extret de la planta Salvia sclarea va mostrar ser actiu contra el bacteri Staphylococcus aureus amb una concentració mínima d'inhibició de 13,75 μg/ml.[9]

Referències

[modifica]
  1. Franklin J. Salazar and José E. Villamizar (2013). Use of (+)-manool in the synthesis of natural products. Part II. Diterpenes and relatives. JOURNAL OF CHEMICAL RESEARCH, FEBRUARY, 63-70.
  2. «Floral compound: Manool». Pherobase.(anglès)
  3. Franklin J. Salazar and José E. Villamizar (2103). Use of (+)-manool in the synthesis of natural products. Part I. Sesquiterpenes. JOURNAL OF CHEMICAL RESEARCH 2013 JANUARY, 1–5.
  4. Ernest Wenkert, J. R. Mahajan, M. Nussim, F. Schenker (1966). Conversion of neoabietic acid into manool.Canadian Journal of Chemistry44(21):2575-2579
  5. G. Ohloff (1958). Überführung des (−)-Sclareols in (+)-Manool. Helvetica Chimica Acta Volume 41, Issue 3, p. 845–850
  6. Nobuyasu Hanari, Hiroshi Yamamoto & Ken-ichi Kuroda (2002).Comparison of terpenes in extracts from the resin and the bark of the resinous stem canker of Chamaecyparis obtusa and Thujopsis dolabrata var. hondae. J Wood Sci (2002) 48:56-63
  7. Yamamoto, H; Asano, N; Sawano, C; et al.(1997). Diterpenes isolated from the resin of the resinous stem canker of Japanese cypress, Chamaecyparis obtusa. 69th Annual Meeting of the Chemical-Society-of-Japan. Lloc: KYOTO, JAPAN Data: MAR, 1995
  8. Achotegui-Castells, A., Della Rocca, G., Llusià, J., Danti, R., Barberini, S., Bouneb, M., ... & Peñuelas, J. (2016). Terpene arms race in the Seiridium cardinale–Cupressus sempervirens pathosystem. Scientific reports, 6, 18954.
  9. Ulubelen A, Topcu G, Eriş C, Sönmez U, Kartal M, Kurucu S, Bozok-Johansson C (1994). Terpenoids from Salvia sclarea. Phytochemistry.Jul;36(4):971-4.