Manuel Abad i Lasierra
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Manuel Abad y Lasierra 24 desembre 1729 Estadella (província d'Osca) |
Mort | 12 gener 1806 (76 anys) Saragossa (Espanya) |
Sepultura | Basílica del Pilar |
Arquebisbe titular | |
11 abril 1792 – Diòcesi: arquebisbat de Selímbria | |
Bisbe d'Astorga | |
28 setembre 1787 – 9 abril 1791 ← Antonio Andrés López Arroyo – Francisco Isidoro Gutiérrez Vigil → Diòcesi: bisbat d'Astorga | |
Bisbe d'Eivissa | |
18 juliol 1783 – – Eustaquio de Azara y Perera → Diòcesi: bisbat d'Eivissa | |
Inquisidor general d'Espanya | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1783–), sacerdot catòlic, escriptor |
Membre de | |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Consagració | Francisco de Lorenzana |
Família | |
Germans | Íñigo Abbad y Lasierra |
Manuel Abad y Lasierra (Estadilla, Aragó, 1729 - Saragossa, 1806)[1] va ser un eclesiàstic i historiador aragonès, primer bisbe d'Eivissa.
Prior de Meià el 1770, va esdevenir el primer bisbe d'Eivissa el 1783. El 1787 passava al bisbat d'Astorga[2] i a l'arquebisbat de Selímbria. El 1792 va ser nomenat inquisidor general d'Espanya. Era un reformista gal·licanista, va provar la constitució civil del clergat francès, mentre que també va intentar abolir la inquisició durant la seva presidència, però va ser destituït el 1794, quan els exèrcits francesos ocupaven Catalunya i el País Basc. El seu successor, Francisco Antonio de Lorenzana va intentar processar-lo, sense èxit.[1]
A més, durant la seva vida, va preparar diversos treballs històrics sobre monestirs catalans, especialment del Pallars i la Ribagorça, encara avui inèdits.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Manuel Abad y Lasierra». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 abril 2014].
- ↑ Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. vol. 1. Barcelona: Editorial Claret, novembre 1998, p. 1. ISBN 8482973118.
Bibliografia
[modifica]
Precedit per: Agustín Rubín de Ceballos |
Inquisidor general d'Espanya 1742 - 1746 |
Succeït per: Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón |