Manuel Ribas Mundó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Ribas Mundó
Biografia
Naixement 13 març 1937
Salamanca (Castella i Lleó)
Mort 19 abril 2010 (73 anys)
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Metge
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Ribas i Mundó (Salamanca, 13 de març de 1937- Barcelona, 2010) va ser metge i catedràtic de patologia clínica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 1979 fins a la jubilació i cap del Departament de Medicina de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Era fill i nét de metges. El seu pare, Antoni Ribas i Casas, era otorrinolaringòleg, i el seu avi, Manuel Ribas i Perdigó, havia estat internista i president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.[1] Va ser un dels pioners de l'hematologia i oncologia medica a Catalunya i Espanya.[cal citació]

Formació acadèmica[modifica]

Va anar a escola als Jesuïtes de Sarrià, i fou premi extraordinari de batxillerat el 1953. Després va estudiar medicina a Barcelona, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on fou premi extraordinari de llicenciatura, 1960,[2][3] i premi extraordinari de doctorat, 1967. Es formà a l’Hospital Clínic, a l’Escola de Medicina Interna de la Clínica Mèdica A, dirigida per Agustí Pedro i Pons. Va estar dos anys de formació en medicina interna, a Freiburg im Bresgau (1963-64) i a Zürich (1964-65). Tornà a Barcelona i s’especialitzà en Hematologia dins del grup de treball i l’Escola d’Hematologia dirigit per Pere Farreras Valentí. El 1967 va guanyar una beca Fulbright,[4] que li va permetre anar de resident d’Hematologia al Massachusetts General Hospital, i a la Universitat Harvard, a Boston del 1968 al 1970.[1] El febrer del 1968 li fou lliurat el Premi de la Fundació Rafael Cusí[5] i el Premi Ciutat de Barcelona, el d'inverstigació (ciència) per l'obra Cultivos de leucocitos "in vitro"; dinámica del cultivo, síntesis del DNA y estudios cromosómicos[6]

Trajectòria professional[modifica]

De tornada a Barcelona, va ser professor agregat, interí, d’Hematologia a la Facultat de Medicina de Barcelona, a la càtedra que dirigia el professor Ciril Rozman.[1] El 1973, en jubilar-se el Dr.Máximo Soriano i Jiménez, el va substituir a la Clínica Mèdica B.[7] Durant dos anys va ser cap d’estudis de la Facultat de Medicina i cap de la Unitat de Recuperació Hematològica de l’Hospital Clínic. El 1974 va guanyar la plaça de professor agregat numerari de Patologia i Clínica Mèdiques (Hematologia).[8] El 1976 va guanyar la càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de Santiago de Compostela, que ocupà dos anys. El 1977 va guanyar la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat Autònoma de Barcelona,[9] i va ser cap del Departament de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.[1] Va estar vinculat a l'Hospital de Can Ruti des dels seus orígens, en l'estudi de la seva ubicació i del funcionament de l'Hospital,[10] passant per l'obertura de l'Hospital el 1983 fins a la seva jubilació el 2007.

Va tenir una brillant trajectòria cientìfica, i era un dels científics més ben formats del nostre país. Era un expert hematòleg,oncoleg medic i també internista. Era també expert en genètica i va ser pioner en el trasplantament de medul·la òssia, així com en el desenvolupament de l'oncohematologia.[11]

Va ser secretari general de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears,[12] membre fundador del Consejo Nacional de Oncología Médica el 1979, President de la Societat Catalana d’Hematologia i Hemoterapia entre el 1987 i 1991,[13] i membre corresponent la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de l’any 1993.

L’obra científica:[14]

Manuel Ribas va ser autor, i coautor, de molts treballs, tant en el camp de la medicina interna com de l’hematologia, publicats en revistes d’impacte internacional, així com més d’una dotzena de capítols de llibres, entre ells els de “Gammapatias monoclonales” i "Linfomas malignos”, del gran tractat de Patologia Mèdica dirigit per A. Pedro i Pons (edició de 1976), o també “Metabolismo y Nutrición”, a la Medicina Interna de Farreras-Rozman (1979).[cal citació]

El seu primer treball va ser a la revista “Medicina Clínica}” (MC) l’any 1961, sobre “Aneurismas congénitos intracraneales”, juntament amb A. Solé Llenas, Antoni Caralps i Agustí Codina. En el conjunt dels seus primers deu anys de llicenciat, fins al 1970 publica 42 treballs, d’ells 25 a Medicina Clínica. I també hi ha una bona representació en revistes de fora, nou treballs, entre ells tres a The Lancet (1965, 1967, 1969), Blood, i Acta Haematologica.[cal citació]

Cal destacar els seus estudis de laboratori sobre la síntesis d'ADN en leucocits en cultius de laboratori, publicats en la revistes punteres Experimental Cell Research i Blood, els dos a l’any 1966 i amb Ribas Mundó com a l’unic autor. També s'han de destacar les seves publicacions a European Journal of Cancer i Cancer Clinical Trials, els dos al 1979, sobre els limfomes no-Hodgkinians amb els professors de la Universitat d’Standord, Saul A. Rosenberg i Henry Kaplan.[cal citació]

Fins a 1990 el seu curriculum aporta 125 articles en revistes científiques. tant a revistes de fora (Acta Haematologica, 4; Cancer, JAMA i altres). i ccom a Medicina Clínica, Sangre i Annals de Medicina.[cal citació]

La llista de persones amb qui va publicar treballs en col·laboració és molt important. Potser el més representatiu fos un article llarg a Medicina Clínica (1964, 43, 215-218), amb el títol Trombocitemias y trombocitosis, signat per Agustí Pedro i Pons, Pere Farreras, Ciril Rozman, Manuel Ribas-Mundó, Jordi Sans i Ricard Castillo.[cal citació]

Els seus acompliments en docència es demostren al guanyar quatre oposicions a Catedratic de Medicina abans de complir els 40 anys i haver format a varies generacions d’estudiants de medicina i residents interessats en hematologia i oncologia mèdica. Va aplicar la seva experiència en docència i recerca clínica al tractament de malalts, ja que el seu interès principal va ser sempre el diagnòstic i tractament de malalts amb les afeccions més complicades.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Domènech, Edelmira «Manuel Ribas Mundó (1937-2010). Record personal i anàlisi de la seva obra». Gimbernat: Revista d’història de la medicina i ciències de la salut, 57, 0, 2012, pàg. 269–284–284. ISSN: 2385-4200.
  2. «Edición del jueves, 05 enero 1961, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 6 agost 2019].
  3. «Edición del sábado, 07 octubre 1961, página 32 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 6 agost 2019].
  4. «El Blog de Estudios en EE.UU.» (en castellà). [Consulta: 6 agost 2019].
  5. «Edición del sábado, 24 febrero 1968, página 25 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 6 agost 2019].
  6. Barcelona, Ajuntament de «Gaceta municipal de Barcelona. Año 056, nº 06 (28 feb. 1969)». Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 28-02-1969.
  7. Guardiola; Baños. Eponímia mèdica catalana (II) (en català). Barcelona: Fundació Dr. Antoni Esteve, 2011, p. 143. ISBN 978-84-938163-8-4. 
  8. «BOE.es - Documento BOE-A-1974-42367». [Consulta: 6 agost 2019].
  9. «Edición del viernes, 09 diciembre 1977, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 6 agost 2019].
  10. Gomis, Ramon; Pardo, Rafael; Trilla, Antoni. Homenaje a Juan Rodés: Trayectoria y facetas de un visionario: 50 testimonios (en es). Fundacion BBVA, 2017-03-09. ISBN 9788492937684. 
  11. «SIC 129» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2019].
  12. AAVV. [http://www.acmcb.es/ebdml/487/memoria99-00.pdf Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. MEMÒRIA ANUAL DEL CURS. 1999-2000] (en català). Barcelona: Fundació privada Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, 2000, p. 16. 
  13. «Societat Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia». [Consulta: 21 setembre 2019].
  14. «Ribas Mundó, Manuel – Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya» (en català). [Consulta: 5 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]