Manuel Verdeguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Verdeguer
Biografia
Naixement8 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1988 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
San Juan (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócontrabaixista Modifica el valor a Wikidata

Manuel Verdeguer (València, 8 d'agost del 1908 – San Juan de Puerto Rico, 11 d'agost del 1988) va ser un contrabaixista valencià que va destacar com a concertista i pedagog a Espanya i al continent americà.

Biografia[modifica]

Guardonat al termini dels seus estudis al Conservatori de Madrid, s'inicia tot seguit en la professió orquestral, obtenint la plaça de solista de contrabaix en la Orquestra Municipal de València (hui, Orquestra de València) el 1943, any en què es va fundar sota la direcció de Joan Lamote de Grignon. Va ser posteriorment primer contrabaix de l'Orquesta Sinfónica de Madrid iniciant gires com a concertista i realitzant arranjaments musicals amb els que va aconseguir d'ampliar el repertori solista per al seu instrument. Sorprenent per la bellesa del seu so, va rebre elogis de músics espanyols de renom, com ara el compositor Joaquín Turina[1] i el director orquestral i compositor Joan Lamote de Grignon.[2]

Invitat pel Conservatori y la Simfònica de Bogotà (Colòmbia), Verdeguer marxa a Amèrica per a ocupar la plaça de professor i de primer contrabaix respectivament en aquella ciutat. Allà apareix pocs mesos més tard com a solista del seu instrument no sent esperat un recital de contrabajo con sonatas, suites, conciertos y pequeñas páginas virtuosas en el Teatro Colón, el más bello y prestigioso de la capital, y que ante la demostración de entusiasmo, hubiese de repetirlo a unas cuantas fechas vista, con el teatro lleno y un verdadero clamoreo de ovaciones, gritos y aplausos.[3] Finalment, rep la invitació de Pau Casals i de Juan José Castro, degà d'estudis del Conservatori de Puerto Rico, per a ocupar la càtedra de Contrabaix d'aquest centre i la primera cadira de la fila de contrabaixos de la recent creada Orquesta Sinfónica de Puerto Rico.

Durant anys va exercir Verdeguer la seua labor musical com a concertista per Amèrica, destacant la primera interpretació de la Sonata per a contrabaix i piano de Paul Hindemith a Xile[4] i l'estrena mundial del Concert per a contrabaix de l'estonià Eduard Tubin, efectuat a Bogotà i que posaria després en els faristols de Puerto Rico, Caracas i Buenos Aires.

Hàbil pedagog, durant anys exercí Verdeguer el seu magisteri a Colòmbia i Puerto Rico (ací ensems amb Casals), deixant un seguit de deixebles entre els quals el colombià Hernando Segura Baquero (retirat el 1992 i convertit, ell mateix, en mestre de mestres)[5] o els porto-riquenys Héctor Tirado[6] i Ray Ramírez.[7] De la seua ressonància per tota Amèrica, es indicatiu el fet que sobre el mestre valencià tracte, precisament, el treball del primer doctorat en contrabaix atorgat per la Juilliard School de Nova York.[8][9]

El 2017 apareix a Espanya la primera biografia dedicada a aquest músic, essent publicades per primera vegada nombroses dades recollides al seu entorn familiar d'origen.[10]

Discografia[modifica]

  • El gran virtuoso Manuel Verdeguer, Discophon (S) 4331[11]

Cara 1 - Eduard Tubin: Concert per a contrabaix i orquestra (Orquesta Filarmónica de Conciertos, Direcció: Sergije Rainis)

Cara 2 - Georg Friedrich Händel: Sarabanda; Girolamo Frescobaldi: Tocatta; Paul Hindemith: Sonata per a contrabaix i piano (Piano: Olav Roots)

Referències[modifica]

  1. ↑ «He aquí por qué yo saco a la luz pública el nombre de Manuel Verdeguer Beltrán, cuyo éxito ante el público juvenil del Conservatorio, seguido de la concesión del Primer Premio, quedará como una brillante página en el historial de nuestra casa docente.» Escrit de Joaquín Turina citat per Alfredo Matilla en les notes al disc «El gran virtuoso Manuel Verdeguer», Discophon (S) 4331.
  2. ↑ «En manos de Manuel Verdeguer, el contrabajo adquiere prestancia artística, flexibilidad y agilidad insospechadas: canta generosa y efusivamente dócil a los dedos que pulsan las cuerdas y a la mano que rige el arco, reproduce sin resistencia alguna toda la gama de matices y articulaciones que el artista imprime. Y todo se hace con tanta naturalidad que parece la cosa más fácil del mundo. Es, en suma, muy interesante oír a Manuel Verdeguer y es difícil que, una vez oído, se le pueda olvidar.» Escrit de Joan Lamote de Grignon citat per Alfredo Matilla en les notes al disc «El gran virtuoso Manuel Verdeguer», Discophon (S) 4331.
  3. ↑ «La profunda voz de España en Bogotá». Antonio Fernández-Cid, La Vanguardia (28.09.1955) http://contrabaixvirtual.files.wordpress.com/2008/12/manuel-verdeguer-28091955-la-vanguardia.pdf Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
  4. ↑ El crític Federico Heinlein, en referir-se a la Sonata per a contrabaix i piano de Hindemith, primera audició a Xile, executada pel contrabaixista valencià Manuel Verdeguer i Ana Berr, escriu a El Mercurio: «La Sonata para contrabajo y piano de Hindemith constituye un logro notable en su manera de sacar provecho de las posibilidades solísticas y combinadas de ambos instrumentos. Atrae por su ingenio inventivo y variedad de recursos. En las cuatro cuerdas de su contrabajo, subidas un tono entero por prescripción del autor, el virtuoso Manuel Verdeguer obtuvo una gama sonora sorprendente. La suavidad ejemplar de su ataque, la pulcritud de afinación, la redondez del pizzicato, la dulzura de los armónicos y el vigor de las cuerdas graves, jamás se vieron afectadas por aquel gruñido que con tanta facilidad suele escapársele al patriarca de la familia de las cuerdas. Igualmente diga de recalcarse es la riqueza expresiva de Verdeguer, cuyo instrumento traduce con igual acierto las inflexiones del humor socarrón y de la más honda poesía. La pianista Ana Berr exhibió gran limpidez y flexibilidad en su difícil parte». Tercer concert de la temporada de cambra. Crónica, Revista Musical Chilena. http://www.revistamusicalchilena.uchile.cl/index.php/RMCH/article/viewFile/1433/1322
  5. ↑ «Las lecciones de Hernando Segura, un maestro del contrabajo». Nicolás Cadena Arciniegas, Revista Credencial (10.09.2012) http://www.revistacredencial.com/credencial/content/las-lecciones-de-hernando-segura-un-maestro-del-contrabajo-web Arxivat 2013-08-31 a Wayback Machine.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.barcelonabass.com/es/content/hector-tirado[Enllaç no actiu]
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.rayramirezbasses.com/Biografia.php Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  8. ↑ Anthony Scelba: «Manuel Verdeguer: A Modern Patriarch of the Double Bass», International Society of Bassists Newsletter, III (Fall, 1977), 83-87.
  9. ↑ «Anthony Scelba is the only person to receive a Doctor of Musical Arts Degree in double bass from the Juilliard School.» Revista de la International Society of Bassists, 1983, Vol. 9/3. Citat per Alfred Planyavsky en Geschichte des Kontrabasses (Història del contrabaix), segona edició, pàg. 606. Editorial Hans Schneider, Tutzing 1984. ISBN 3 7952 0426 7
  10. ↑ Francisco Ruiz Zanón: «Manuel Verdeguer Beltrán. Descubrimiento de una leyenda del contrabajo». Piles, Editorial de Música (València, 2017) ISBN 978-84-15928-97-3
  11. ↑ «El gran virtuoso Manuel Verdeguer» http://www.worldcat.org/title/gran-virtuoso-manuel-verdeguer/oclc/23472367
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Verdeguer&oldid=31511029»