María Casado González

De Viquipèdia
Infotaula de personaMaría Casado González
Maria Casado Gonzalez.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1952 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Cartaya (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora d'universitat, jurista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Maria Casado Gonzalez (Cartaya, Huelva, 31 de gener de 1952) és una jurista espanyola especialitzada en bioètica. Catedràtica d'Universitat, professora titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, directora i investigadora principal del Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la mateixa universitat. És creadora i Directora del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Fundadora i codirectora de la Revista de Bioética y Derecho de la Universitat de Barcelona.

Biografia[modifica]

El 1985 es va doctorar en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, en 1990 va obtenir el càrrec de professora titular de Filosofia del Dret de la Universitat Complutense de Madrid i en 1993 el de professora titular de la mateixa assignatura a la Universitat de Barcelona. En 1995 va fundar el Centre de recerca «Observatori de Bioètica i Dret» de la Universitat de Barcelona i en 2007 va rebre la titularitat de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona. És Catedràtica acreditada d'Universitat des de l'any 2012.[1]

Va ser membre del Comitè de Bioètica d'Espanya (2008-2012), del «Comitè de Bioètica de Catalunya» (2008-2013), de la Comissió d'Experts del «Banc Nacional d'ADN» (Espanya) del 2009 al 2017, del Consell Assessor del Centre de Recerca d'Errors Mèdics UAB (2001-2016), de la «Comissió Nacional Per a l'Ús Forense de l'ADN» (2009-2019) i del Comitè d'Ètica de Recerca de l'Hospital Clínic de Barcelona (2004-2009).

Des de 1995, és membre de la «Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona», des de 2001, del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital de Barcelona i, des de 2005, de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). Dirigeix la col·lecció "Materials de Bioètica i Dret" (Ed. Civitas-Aranzadi) i Col·lecció Bioètica d'Edicions Universitat de Barcelona] que està reconeguda amb el segell de qualitat la ANECA i FECYT.

És creadora i directora del Màster en Bioètica i Dret[2] de la Universitat de Barcelona que s'imparteix des de 1995. Des de 2008 dirigeix la línia de recerca "Bioètica i Dret"[3] dins del Programa de Doctorat Europeu "Dret i Ciència Política" en la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. La Revista de Bioética y Derecho, de la qual és fundadora, es va fusionar en 2016 amb la revista Perspectivas Bioéticas de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials] (FLACSO), la revista més antiga de l'àrea a l'Argentina.[4]

Recerca[modifica]

La seva línia de recerca és la relació existent entre la Bioètica i el Dret, especialment prenent en compte el marc dels drets humans i les implicacions ètiques, jurídiques i socials de les biotecnologies i la biomedicina; la discussió i anàlisi dels anomenats "casos difícils" que els avanços de biotecnologia imposen a la societat com un repte valòric, donades les seves implicancias ètiques, jurídiques i socials. Alguns temes relacionats a la seva recerca són les qüestions que comporten l'edició genòmica, els temes pendents en el camp de la reproducció humana assistida, les implicacions del'ús forense de l'ADN, l'envelliment, el canvi del model investigador en el context neoliberal i, també, la integritat en la recerca i la formació en bioètica.[cal citació]

En l'actualitat, la seva recerca se centra en les implicacions de l'ús de tecnologies disruptives, com l'edició genòmica, la intel·ligència artificial o la nanotecnologia en biomedicina, així com de la necessària adaptació del Conveni d'Oviedo a la nova realitat científica i social.

És investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat “Bioètica, Dret i Societat”, de la Generalitat de Catalunya, que va fundar l'any 2000.

Ha estat investigadora principal en diferents projectes competitius d'àmbit nacional, entre altres: “Aspectes ètics, jurídics i socials implicats en l'obtenció, l'ús i l'emmagatzematge de les mostres d'ADN i altres tècniques biomètriques d'identificació”, “Xarxa d'Excel·lència Bioètica i Drets Humans: impactes ètics, jurídics i socials de les novíssimes tecnologies en recerca i reproducció” i “Implicacions bioètiques, jurídiques i socials de les nanotecnologies”.

La seva activitat investigadora i producció científica es pot consultar en el Portal de la Recerca de Catalunya.

Reconeixements[modifica]

El 2006 va ser guardonada amb la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya a la contribució al progrés científic i tecnològic.[5] En 2007 va rebre la titularitat de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la Universitat de Barcelona.[6] En 2017 va ser premiada amb el reconeixement a la defensa i promoció dels Drets Humans per la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN) de Mèxic.[1]

Selecció d'obres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]