Marc Egea i Ger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marc Egea)
Infotaula de personaMarc Egea i Ger
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, escriptor, polític, músic, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992-present
GènereFolk, sardana, modern creative (en) Tradueix i folk-country Modifica el valor a Wikidata
Representat perDiscordian Records Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola de roda, flabiol, taragot i duduk Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webmarcegea.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: marc.egea Youtube: UCOhvL6HfW9SAeF8DdjfJARg Bandcamp: marcegea Musicbrainz: 854a4db7-9bb2-476f-9669-dfd2bbe1a855 Discogs: 776021 Modifica el valor a Wikidata

Marc Egea i Ger (Barcelona, 1973) és un músic, compositor i poeta català establert a Sant Iscle de Vallalta.[1] Estudià filosofia i es doctorà amb una tesi sobre Ramon Llull.[2] Com a músic, tot i que la seva especialitat és la viola de roda, on ha seguit els passos de Valentin Castrier, toca diversos instruments ètnics i tradicionals com el flabiol, el taragot i el duduk.[3] A més, combina el seu gust pel folk tradicional amb el rock, el blues i altres gèneres moderns.[4] Va iniciar la seua carrera com a músic professional el 1990 i ha enregistrat més de trenta discos, tant en solitari com amb bandes i artistes.[5]

Ha enregistrat cinc discs amb El Pont d'Arcalís, així com també amb el grup de jazz fusió Kaulakau. Ha estat compositor i intèrpret de músiques per a teatre, dansa contemporània i recitals de poesia.[6]

Ha actuat en espais com l'Auditori de Barcelona, festivals de música com el Tradicionàrius[7] o el Festival de Torroella de Montgrí,[8] en esdeveniments com la Setmana del Llibre en Català,[9] o en trobades internacionals a la regió de Sàsser, a Sardenya, on va representar Catalunya juntament amb Jordi Molina, al costat d'entitats i músics d'Egipte, Grècia, el Marroc i Alemanya.[10]

Discografia parcial[modifica]

  • Les Ratlles del Món (amb Francesc Ten, Audiovisuals de Sarrià, 2003)
  • Helionora (2005)
  • Glimpse (2011)
  • Flower of Death (Trading Records, 2011)[11]
  • Gulliver (Discordian Records, 2013)[12]
  • African Tales (Discordian Records, 2016)[13]
  • La Ploma de Perdiu (amb Quirze Egea, Discmedi, 2019)
  • Cosmic Microwave Background (Autoproducció, 2020)[14]
  • Morning Improvisations (amb Paul Safar, Autoproducció, 2020)[14]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Club Trébol - Marc Egea, intèrpret de viola de roda, flabiol i taragot de Transilvania», 23-05-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].
  2. Torra, Karles «Marc Egea i la viola de roda com a arma carregada de futur». Barcelona Metropolis, març-juny 2008 [Consulta: 2 octubre 2013].
  3. «L'Aula de Literatura de la UV inicia programació amb un recital de poesia catalana i música medieval del XIII al XV». Europa Press, 01-04-2019. [Consulta: 16 desembre 2020].
  4. Ramón, Angie. «Marc Egea: "Mucha gente compone sin tener ni idea de música"» (en castellà), 31-01-2018. [Consulta: 7 juny 2022].
  5. «'Sonos', primer disc de Maram Trio». Enderrock.cat, 19-12-2013. [Consulta: 16 desembre 2020].
  6. «L’Aula de Literatura de la Universitat arranca amb un recital de poesia catalana i música medieval dels segles XIII, XIV i XV». Universitat de València, 01-04-2019. [Consulta: 16 desembre 2020].
  7. Enderrock.cat. «Quirze i Marc Egea presenten avui ‘La ploma de perdiu’ al Tradicionàrius | Enderrock.cat». [Consulta: 7 juny 2022].
  8. Montgrí, Festival de Torroella de. «Egea, Marc | Festival de Torroella de Montgrí». [Consulta: 7 juny 2022].
  9. Enderrock.cat. «Joan Miquel Oliver i Marc Egea seran a la Setmana del Llibre en Català | Enderrock.cat». [Consulta: 7 juny 2022].
  10. Enderrock.cat. «Jordi Molina i Marc Egea, ambaixadors a Sardenya | Enderrock.cat». [Consulta: 7 juny 2022].
  11. «Marc Egea i la flor de la mort». Enderrock.cat, 15-12-2011. [Consulta: 16 desembre 2020].
  12. «Sons de la Mediterrània: Marc Egea i els viatges de Gulliver», 22-09-2013. [Consulta: 16 desembre 2020].
  13. «Sons de la Mediterrània: Els contes africans de Marc Egea», 28-09-2016. [Consulta: 16 desembre 2020].
  14. 14,0 14,1 Mediterrània, Sons de la. «Sons de la Mediterrània : Viola de roda còsmica». [Consulta: 7 juny 2022].