Marc Egea i Ger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Egea i Ger
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, músic, polític, escriptor i poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992-present
GènereFolk Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola de roda, flabiol, taragot i duduk Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmarcegea.com Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCOhvL6HfW9SAeF8DdjfJARg Bandcamp: marcegea Musicbrainz: 854a4db7-9bb2-476f-9669-dfd2bbe1a855 Discogs: Marc-Egea Modifica el valor a Wikidata

Marc Egea i Ger (Barcelona, 1973) és un músic, compositor i poeta català establert a Sant Iscle de Vallalta.[1] Estudià filosofia i es doctorà amb una tesi sobre Ramon Llull.[2] Com a músic, tot i que la seva especialitat és la viola de roda, on ha seguit els passos de Valentin Castrier, toca diversos instruments ètnics i tradicionals com el flabiol, el taragot i el duduk.[3] Va iniciar la seua carrera com a músic professional el 1990 i ha registrat més de trenta discos, tant en solitari com amb bandes i artistes.[4] Ha enregistrat cinc discs amb El Pont d'Arcalís, així com també amb el grup de jazz fusió Kaulakau. Ha estat compositor i intèrpret de músiques per a teatre, dansa contemporània i recitals de poesia.[5]

Discografia parcial[modifica]

  • Les Ratlles del Món (amb Francesc Ten, Audiovisuals de Sarrià, 2003)
  • Helionora (2005)
  • Glimpse (2011)
  • Flower of Death (Trading Records, 2011)[6]
  • Gulliver (Discordian Records, 2013)[7]
  • African Tales (Discordian Records, 2016)[8]
  • La Ploma de Perdiu (amb Quirze Egea, Discmedi, 2019)
  • Cosmic Microwave Background (2020)

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Club Trébol - Marc Egea, intèrpret de viola de roda, flabiol i taragot de Transilvania» (en català), 23-05-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].
  2. Torra, Karles «Marc Egea i la viola de roda com a arma carregada de futur». Barcelona Metropolis, març-juny 2008 [Consulta: 2 octubre del 2013].
  3. «L'Aula de Literatura de la UV inicia programació amb un recital de poesia catalana i música medieval del XIII al XV». Europa Press, 01-04-2019. [Consulta: 16 desembre 2020].
  4. «'Sonos', primer disc de Maram Trio» (en català). Enderrock.cat, 19-12-2013. [Consulta: 16 desembre 2020].
  5. «L’Aula de Literatura de la Universitat arranca amb un recital de poesia catalana i música medieval dels segles XIII, XIV i XV» (en català). Universitat de València, 01-04-2019. [Consulta: 16 desembre 2020].
  6. «Marc Egea i la flor de la mort» (en català). Enderrock.cat, 15-12-2011. [Consulta: 16 desembre 2020].
  7. «Sons de la Mediterrània: Marc Egea i els viatges de Gulliver» (en català), 22-09-2013. [Consulta: 16 desembre 2020].
  8. «Sons de la Mediterrània: Els contes africans de Marc Egea» (en català), 28-09-2016. [Consulta: 16 desembre 2020].