Marc Riboud

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarc Riboud
Marc Riboud.jpg
Biografia
Naixement 24 juny 1923
Saint-Genis-Laval
Mort 31 agost 2016 (93 anys)
París
Causa de mort Malaltia d'Alzheimer
Grup ètnic Francesos
Educació École Centrale de Lyon (1945–1948)
Activitat
Camp de treball Fotografia
Ocupació Fotògraf, fotoperiodista, reporter, fotògraf de guerra i membre de la Resistència Francesa
Conflicte Guerra del Vietnam
Família
Cònjuge Barbara Chase-Riboud (1961–)
Germans Antoine Riboud Tradueix i Jean Riboud Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Marc Riboud (Saint-Genis-Laval, 24 de juny de 1923-París, 30 d'agost de 2016)[1] va ser un fotògraf francès especialitzat en periodisme fotogràfic que va formar part de l'agència Magnum.[2]

Va néixer en una família nombrosa de classe mitjana ocupant el cinquè lloc dels set fills. En esclatar la Segona Guerra Mundial va estar combatent en la Resistència i va començar estudis d'enginyeria en la École Centrale de Lió en 1945.

Va aprendre fotografia de manera autodidacta a partir dels quinze anys, disposant d'una càmera fotogràfica de la marca Vest Pocket Kodak que li va facilitar el seu pare. Després d'haver treballat d'enginyer, el 1952 va entrar a formar part de l'agència Magnum, després d'entrevistar-se amb Henri Cartier-Bresson i Robert Capa[3] on ha realitzat els reportatges més importants de la seva carrera fins a 1979.[2] La seva primera fotografia publicada en Life en 1953 va ser «Pintor a la Torre Eiffel» i una altra molt coneguda es titulava «Noia oferint una flor als soldats» de 1967, després d'una important manifestació en contra de la guerra de Vietnam.[4] També va ser dels primers fotògrafs a qui es va permetre entrar a la Xina el 1957 i gairebé l'únic occidental que va poder realitzar reportatges de la guerra de Vietnam des de Vietnam del Nord.[5]

Pot enquadrar-se en la fotografia humanista tant pels temes humans que tracta com per la seva intenció fotogràfica amb la qual pretén «comunicar i compartir els seus sentiments cap als altres».[5] D'aquesta manera mentre d'una banda realitza fotografies de la guerra a Vietnam i la revolució cultural xinesa, per un altre reflecteix aspectes de la vida quotidiana en ciutats com Fes, Angkor, Shaanxi o Benarés.

Ha publicat nombrosos llibres i ha exposat en nombroses ciutats el seu treball. El 2003 va rebre el premi Cornell Capa dels Infinity Awards.[6]

S'han realitzat diverses exposicions retrospectives del seu treball com la realitzada en 1997 a Nova York i en 2005 a París.

Exposiciones (selección desde el 2010)[modifica]

  • 2010 Au jardin de Krishna Riboud, Museo de Artes Asiáticas, París
  • 2011 I comme Image, Maison européenne de la photo, París
  • 2012 Durante las Jornadas del Patrimonio’, Saint-Genis-Laval
  • 2014-2015 Marc Riboud – Principios de siglo, Consejo Regional de Ródano-Alpes
  • 2014 De grace un geste – Museo de arte modernor Anacreon, Granville

Referencias[modifica]

  1. «MARC RIBOUD Photographe» (en fr-fr). [Consulta: 3 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 Sougez, M.L.; H. Pérez Gallardo. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 378. 
  3. «Marc Riboud». [Consulta: 3 maig 2017].
  4. Internet, Unidad Editorial. «Riboud, el placer de la mirada | Cultura | elmundo.es». [Consulta: 3 maig 2017].
  5. 5,0 5,1 Sougez, M. L.; M. A. García Felguera, H. Pérez Gallardo y C. Vega. Historia general de la fotografía. 2ª. Madrid: Ediciones Cátedra, 2009, p. 446, 466 y 505. 
  6. «Past Recipients» (en en). International Center of Photography, 16-05-2016.

Enllaços externs[modifica]