Marc Riboud

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarc Riboud
Marc Riboud.jpg
Biografia
Naixement 24 juny 1923
Saint-Genis-Laval
Mort 31 agost 2016 (93 anys)
París
Causa de mort Malaltia d'Alzheimer
Grup ètnic Francesos
Educat a École Centrale de Lyon (1945–1948)
Activitat
Camp de treball Fotografia
Ocupació Fotògraf, fotoperiodista, reporter i fotògraf de guerra
Conflicte Guerra del Vietnam
Família
Cònjuge Barbara Chase-Riboud (1961–)
Germà o germana
Premi rebut

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Marc Riboud (Saint-Genis-Laval, 24 de juny de 1923-París, 30 d'agost de 2016)[1] va ser un fotògraf francès especialitzat en periodisme fotogràfic que va formar part de l'agència Magnum.[2]

Va néixer en una família nombrosa de classe mitjana ocupant el cinquè lloc dels set fills. En esclatar la Segona Guerra Mundial va estar combatent en la Resistència i va començar estudis d'enginyeria en la École Centrale de Lió en 1945.

Va aprendre fotografia de manera autodidacta a partir dels quinze anys, disposant d'una càmera fotogràfica de la marca Vest Pocket Kodak que li va facilitar el seu pare. Després d'haver treballat d'enginyer, el 1952 va entrar a formar part de l'agència Magnum, després d'entrevistar-se amb Henri Cartier-Bresson i Robert Capa[3] on ha realitzat els reportatges més importants de la seva carrera fins a 1979.[2] La seva primera fotografia publicada en Life en 1953 va ser «Pintor a la Torre Eiffel» i una altra molt coneguda es titulava «Noia oferint una flor als soldats» de 1967, després d'una important manifestació en contra de la guerra de Vietnam.[4] També va ser dels primers fotògrafs a qui es va permetre entrar a la Xina el 1957 i gairebé l'únic occidental que va poder realitzar reportatges de la guerra de Vietnam des de Vietnam del Nord.[5]

Pot enquadrar-se en la fotografia humanista tant pels temes humans que tracta com per la seva intenció fotogràfica amb la qual pretén «comunicar i compartir els seus sentiments cap als altres».[5] D'aquesta manera mentre d'una banda realitza fotografies de la guerra a Vietnam i la revolució cultural xinesa, per un altre reflecteix aspectes de la vida quotidiana en ciutats com Fes, Angkor, Shaanxi o Benarés.

Ha publicat nombrosos llibres i ha exposat en nombroses ciutats el seu treball. El 2003 va rebre el premi Cornell Capa dels Infinity Awards.[6]

S'han realitzat diverses exposicions retrospectives del seu treball com la realitzada en 1997 a Nova York i en 2005 a París.

Exposiciones (selección desde el 2010)[modifica]

  • 2010 Au jardin de Krishna Riboud, Museo de Artes Asiáticas, París
  • 2011 I comme Image, Maison européenne de la photo, París
  • 2012 Durante las Jornadas del Patrimonio’, Saint-Genis-Laval
  • 2014-2015 Marc Riboud – Principios de siglo, Consejo Regional de Ródano-Alpes
  • 2014 De grace un geste – Museo de arte modernor Anacreon, Granville

Referencias[modifica]

  1. «MARC RIBOUD Photographe» (en fr-fr). [Consulta: 3 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 Sougez, M.L.; H. Pérez Gallardo. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 378. 
  3. «Marc Riboud». [Consulta: 3 maig 2017].
  4. Internet, Unidad Editorial. «Riboud, el placer de la mirada | Cultura | elmundo.es». [Consulta: 3 maig 2017].
  5. 5,0 5,1 Sougez, M. L.; M. A. García Felguera, H. Pérez Gallardo y C. Vega. Historia general de la fotografía. 2ª. Madrid: Ediciones Cátedra, 2009, p. 446, 466 y 505. 
  6. «Past Recipients» (en en). International Center of Photography, 16-05-2016.

Enllaços externs[modifica]