Marchinha de Carnaval

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gènere musicalMarchinha de Carnaval
OrigenBrasil Modifica el valor a Wikidata
Creació1899 Modifica el valor a Wikidata
Part decarnival music (en) Tradueix i música brasilera Modifica el valor a Wikidata

La marchinha de Carnaval o marxa carnavalesca és un gènere de la música popular brasilera, nascut a Rio de Janeiro. Fou la música predominant en les festes de Carnaval del segon quart del segle XX. S'inspira en l'estil de les marxes militars, però amb un ritme més ràpid i té lletres picants.[1]

Origen i característiques[modifica]

La creadora de les marchinhas: la pianista, compositora i directora d'orquestra Chiquinha Gonzaga, l'any 1894.

Fins a finals del segle xix, el Carnaval era una festa pròpia de les classes benestants de l'aleshores capital del país, Rio de Janeiro, amb els seus balls de saló amb màscares d'estil venecià. En la mateixa època en què va arribar la República (1889), la ciutadania va començar a celebrar també el Carnestoltes, traient les disfresses i la festa al carrer.[2] Així com el xoro es considera la primera música genuïnament brasilera,[3] la marchinha és el primer estil exclusivament creat pel poble i per al poble, que necessitava un ritme propi per ballar i cantar amb les comparses o cordões.[2]

Es tracta d'un estil musical basat en el compàs binari de les marxes militars. Com en aquestes, les marchinhas es toquen amb instruments de vent (trompeta, trombó, trompa…) i de percussió (tambor, bombo…).[4]

Fases[modifica]

Primers anys (1899-1920)[modifica]

La primera marxa carnavalesca va ser la composició de 1899 de Chiquinha Gonzaga, titulada Ó Abre Alas, que va escriure per a la comparsa carioca Cordão Rosa de Ouro.[5] Durant molts anys, aquesta peça obria les festes del Carnaval de Rio.[6]

Si bé les primeres composicions, a la primera dècada del segle XX, eren tranquil·les i bucòliques, pocs anys després ja van passar a tenir un ritme més accelerat, influïdes per les jazz-bands nord-americanes.[7] A Portugal es donà un estil similar, anomenat marchas populares[6] que també tingueren èxit al Brasil, com les peces Vassourinha, de 1912 i A Baratinha, de 1917.[8]

Mica a mica, les lletres començaren a agafar un caire picant, plenes de jocs de paraules i dobles sentits, en conjunció al ritme viu i l'alegria present als carrers. Aquestes lletres són senzilles i es repeteixen diverses vegades durant la cançó, per facilitar-ne la memorització i el seguiment de la rúa.[9][10]

Eclosió (1920-1960)[modifica]

La cantant, ballarina i actriu Carmen Miranda, l'any 1941

El boom de les marxes carnavalesques començà a Rio de Janeiro a partir de 1920, amb cançons com Pois não, Ai amor o Ó pé de anjo.[7] Els grans intèrprets de les marchinhas van ser Carmen Miranda, Emilinha Borba, Almirante, Mário Reis, Dalva de Oliveira, Silvio Caldas, Jorge Veiga i Blecaute.[6]

Al llarg d'uns quaranta anys tots elles van posar veu a les composicions de João de Barro, Braguinha, Alberto Ribeiro, Noel Rosa, Ary Barroso i Lamartine Babo. L'últim gran compositor de marchinhas va ser João Roberto Kelly.[11]

Declivi i moment actual[modifica]

Dels anys 60 en endavant, les marchinhas van començar a perdre espai per l'adveniment dels sambas-enredo. Les peces que sonen a les grans desfilades de Carnaval ja no són composicions lliures dels artistes, si no que venen dictades per les mateixes escoles de samba que hi participen.[12]

Als anys 80 es va viure un revival al Brasil, quan nous artistes enregistraren versions d'antics clàssics. És el cas de Balancê, de João de Barro i Alberto Ribeiro, que va ser llançada per Gal Costa en 1980,[13] o de Sassaricando, que Rita Lee va versionar el 1987 per incloure-la a la banda sonora de la telenovel·la homònima.[14]

Ja en el segle XXI, la producció de marchinhas s'ha estabilitzat. No són ni molt menys l'estàndard musical de un segle enrere, però la simplicitat de les lletres i el ritme repetitiu encaixen bé en l'era del consum ràpid i les plataformes d'streaming.[10]

Les 10 millors Marchinhas de Carnaval de la història[modifica]

L'any 2011, la revista Veja va triar les deu millors marchinhas de Carnaval de tots els temps.[15] Són aquestes:

# Marchinha Intèrpret Compositor(es) Any
10 Chiquita Bacana Emilinha Borba Alberto Ribeiro i Braguinha 1948[16]
9 Maria Sapatão Chacrinha João Roberto Kelly 1979[17]
8 A Pipa do Vovô Silvio Santos Manoel Ferreira i Ruth Amaral 1981[18]
7 Aurora Joel & Gaúcho Mario Lago i Roberto Roberti 1941[19]
6 Me Dá um Dinheiro aí Moacyr Franco Ivan Ferreira, Homero Ferreira i Glauco Ferreira 1959[20]
5 Saca Rolha Zé da Zilda Zé da Zilda, Zilda do Zé i Waldir Machado 1954[21]
4 Ó Abre Alas Chiquinha Gonzaga (Cordão Rosa de Ouro) Chiquinha Gonzaga 1889[22]
3 O teu Cabelho Não Nega Castro Barbosa & o Grupo da Velha Guarda Lamartine Babo 1932[23]
2 Mamãe Eu Quero Carmen Miranda Jararaca i Vicente Paiva 1939[24]
1 Turma do Funil Vocalistas Tropicais Mirabeau, Milton de Oliveira i Urgel de Castro 1956[25]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marchinha de Carnaval
  1. ↑ Oliveira, José Carlos. «Especial Marchinhas 1 - "Ó abre-alas" inaugura o estilo musical (08'34)». Portal da Cámara dos Deputados. [Consulta: 16 març 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «História do Carnaval - Igreja reconheceu a festa em 590 d.C.». UOL, 13-02-2015. [Consulta: 16 març 2021].
  3. ↑ Diniz, André. Almanaque do choro : a história do chorinho, o que ouvir, o que ler, onde curtir. Rio de Janeiro: Jorge Zahar Editor Ltda, 2003. ISBN 85-7110-698-3. 
  4. ↑ Bezerra, Katharyne. «Origem das marchinhas de Carnaval, composições que embalam os foliões». Estudo Prático, 24-02-2017. [Consulta: 16 març 2021].
  5. ↑ Camila V. Frésca. «CHIQUINHA GONZAGA». Arxivat de l'original el 20 de outubro de 2011. [Consulta: 15 dezembro 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Marcha carnavalesca>» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2019-02-07. [Consulta: 16 març 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Enciclopédia da música brasileira: popular, erudita e folclórica. - 2ª. edição, São Paulo: Art Editora, Publifolha, 1998, p. 478
  8. ↑ «"Ó ABRE-ALAS": DOCENTE DO CURSO DE MÚSICA FALA SOBRE A TRADIÇÃO DAS MARCHINHAS DE CARNAVAL». Universidade Metodista de Piracicaba, 01-03-2020. [Consulta: 16 març 2020].
  9. ↑ «Géneros | Marchinha» (en portuguès). Clave Brasil. [Consulta: 16 març 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Como surgiram as marchinhas de carnaval?». Educa+ Brasil, 20-02-2020. [Consulta: 16 març 2021].
  11. ↑ Enciclopédia da música brasileira: popular, erudita e folclórica. - 2ª. edição, São Paulo: Art Editora, Publifolha, 1998, p. 755
  12. ↑ Mussa, Alberto. Samba de enredo : história e arte. Rio de Janeiro: Civilização Brasileira, 2010. ISBN 978-85-200-0962-8. 
  13. ↑ «Gal Costa - Balancê». Discogs. [Consulta: 16 març 2021].
  14. ↑ «Various – Sassaricando». Discogs. [Consulta: 16 març 2021].
  15. ↑ «As 10 melhores marchinhas de Carnaval». Instituto Cultural Cravo Albin, 06-02-2015. [Consulta: 16 març 2021].
  16. ↑ «Emilinha Borba – Chiquita Bacana / Porta Bandeira». Discogs.
  17. ↑ «Chacrinha - Maria Sapatão». Discogs.
  18. ↑ «Morre compositor de 'A pipa do vovô não sobe mais' e outras marchinhas». Correio Braziliense, 01-06-2016. [Consulta: 16 març 2021].
  19. ↑ «Joel e Gaúcho – Joel & Gaúcho». Discogs.
  20. ↑ «Moacyr Franco – Me Dá Um Dinheiro Aí / Compromisso Do Palhaço». Discogs.
  21. ↑ «Zé E Zilda – Saca-Rôlha / Olha O Côco Sinhá». Discogs.
  22. ↑ «Chiquinha Gonzaga, Rosamaria Murtinho – O Abre Alas - 150 Anos de Chiquinha Gonzaga». Discogs.
  23. ↑ «TEU CABELO NÃO NEGA». Instituto Moreira Salles.
  24. ↑ «Carmen Miranda – Original Recordings 1930 - 1950». Discogs.
  25. ↑ «78 RPM». IMMuB.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marchinha_de_Carnaval&oldid=33072500»