Mare de Déu dels Consellers
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Lluís Dalmau |
| Creació | 1445 |
| Comitent | Joan Llull |
| Mètode de fabricació | Tènica mixta al tremp i a l'oli |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | pintura gòtica |
| Mida | 311 ( ) × 311,5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 015938-000 |
La Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Està considerada com una de les peces en pintura gòtica flamenca més importants realitzades a Catalunya.
Història
L'any 1431 el rei Alfons V d'Aragó va manar al seu pintor de cambra, el valencià Lluís Dalmau a Flandes per a la contractació de tapissers amb l'objectiu d'organitzar tallers de tapisseria a València. Ho va fer amb una bossa de viatge de «cent florins al pes de Castella».[1]Es creu que va ser allà on l'artista va conèixer i fins i tot va treballar al taller del pintor Jan van Eyck i segurament veuria també el retaule Políptic de Gant o L'adoració de l'agnell a la catedral de Sant Bavó, de la ciutat de Gant i que es va instal lar l'any 1432.
El Consell de Cent a la seva reunió del 6 de juny de 1443, acorda nomenar una comissió de dotze prohoms per a realitzar les gestions per a la pintura d'un retaule. El 4 de setembre de 1443 es va contractar a Barcelona pels consellers del Saló de Cent, i per a la capella de la Casa de la Ciutat l'execució d'un retaule,[2]fent constar al contracte que seria:
| « |
De bona fusta de roure de Flandes ben endrapat e enguixat.[3] |
» |
I aquesta obra es complementava amb una predel·la, actualment perduda, que segons els acords del contracte havia de contenir els escuts de la ciutat i dues escenes de la vida dels sants Andreu i Eulàlia.[4]
El 26 de novembre d'aquest mateix any es va encarregar al fuster Francesc Gomar els treballs del marc d'aquest retaule, que a més es va adornar amb pedreria.
Tot i que en aquell temps Bernat Martorell era un pintor dels que més treballaven a Barcelona, es creu que l'encàrrec va ser per Dalmau perquè els consellers volien un bon retratista: «lo millor pintor que trobar es pogués».
També el contracte especifica que Dalmau:
| « | pintarà en deguda proporció e mesura en lo mitg del dit retaule la imatge de nostra dona Sta. Maria seen en una sumptuosa cadira, ab l'infant Jhn. Al braç. ( )...pintarà la imatge de la verge sta.Eulalia, patrona e singular avocada de la dita ciutat, tenint en la ma lo Eculeo del seu martiri. E aprés en la part dreta matexa pintarà tres dels dits honorables Consellers, ço es, mossen Johan Llull, mossen Francesch Lobet e mossen Johan de Junyent agenollats ab les mans junctes dreçants los uylls vers la imatge de la Verge Maria. ( )... effigiats segons proporcions e habituts de lurs cossors, an les fax axi propies com ells vivents les han.[5] | » |
La taula es va situar al centre de la Capella de la casa de la Ciutat de Barcelona, a prop de l'actual Saló de Cent, després, l'any 1847, a causa d'unes obres d'eliminació d'aquesta capella va ser traslladat el retaule de l'església de Sant Miquel situada al costat de l'ajuntament, fins que va ser enderrocada l'església el 1870 i va passar com a dipòsit de l'Ajuntament de Barcelona al Museu Nacional d'Art de Catalunya el 30 de maig de 1902.[6]
Descripció
Mesures: 272 x 276 cm (superfície pintada) 311,5 x 311 cm (dimensió màxima amb marc inclòs).
El retaule consta d'una sola taula, amb figures de mida natural, representant a la Verge amb el Nen, asseguda sobre un tron d'estil gòtic recolzat sobre quatre lleons, dit tron està pintat amb ornaments d'escultures i es corona amb un alt dosser amb un pinacle al centre i altres dos més petits en ambdós costats. La Verge presenta una llarga cabellera ondulada per sobre d'ambdós espatlles i es cobreix amb un gran mantell de color blau, ribetejat amb una sanefa d'or i perles que es troba subjecte al pit amb un fermall d'orfebreria, mentre el Nen està cobert amb un vel transparent blanc i porta penjat al coll un amulet d'una branca de corall.[7] Es troba l'escena situada dins d'un interior amb finestrals flamígers al fons, on hi ha uns àngels cantaires i s'aprecia darrere d'ells el paisatge . En ambdós costats del tron de la Verge es troben Sant Andreu i Santa Eulàlia, els quals porten els atributs del seu martiri i fan la presentació dels cinc consellers de la ciutat, que li havien fet l'encàrrec, agenollats amb les mans juntes en aptitud de oració en un primer terme i retratats fidelment, vestint gramallas vermelles folrades de pell. Es reconeixen a Joan Llull, Francesc Llobet, Joan Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta. El paviment del sòl està realitzat copiant rajoles valencians amb els escuts de la ciutat de Barcelona i en el sostre l'arquitectura representa una volta de creueria que mostra a les seves claus l'escut de la ciutat.[8]
Lluís Dalmau va signar aquesta obra a la base del tron de la Mare de Déu:
| « | SUB ANNO MCCCCXLV PER LUDOVICUM DALMAU FUIT DEPICTUM. | » |
Anàlisi
L'obra mostra un clar estil gòtic flamenc, que va tenir els seus començaments a Flandes, durant el primer terç del segle XV, estenent-se des d'allà a la resta d'Europa i estant el seu principal realitzador el pintor Jan Van Eyck. La seva principal novetat és la implantació de la tècnica de la pintura a l'oli i una minuciositat a la representació de tots els detalls, objectes, textures de les teles i per damunt de tot el fidel retrat dels personatges representats, una altra cosa a destacar en aquestes pintures és l'ús dels símbols, cada objecte acostuma a tenir un missatge. Van predominar els encàrrecs de tema religiós, estant molt comú, com a la Verge dels Consellers que apareguin retratats els "donants" és a dir qui encarregava l'obra al pintor.
A la segona meitat del segle XV es va estendre per tota Europa, a França va destacar Jean Fouquet, a Alemanya, Konrad Witz, a la Corona d'Aragó sens dubte, el primer d'adoptar aquest nou estil va ser Lluís Dalmau.
Tota aquesta pintura és una fidel seguidora de les realitzades pel mestre flamenc Jan van Eyck, fins i tot el tipus de Verge s'ha comparat amb la La Mare de Déu del canonge Van der Paele de van Eyck. Tres anys després de la mort de van Eyck, Dalmau aplica admirablement, a la seva obra, tot el que ha après durant la seva estada a Flandes. El caràcter principal d'aquesta pintura és la gran mestria que demostra el pintor amb el retrat netament realista dels consellers. Són perfectes retrats que imiten la realitat al mínim detall. Encara que va seguir les pautes marcades en el contracte amb els consellers, en el suggeriment que el fons fos daurat, va imposar l'artista la seva interpretació més a prop del flamenquisme, com va ser el canvi del daurat per la representació de paisatges al fons, després de les finestres de traceria gòtiques.[9]
Fa anys es creia que aquesta taula estava realitzada només al tremp; després d'un estudi dut a terme per Josep Gudiol Ricart va demostrar que estava pintada a l'oli amb el mateix sistema emprat pels pintors flamencs, als quals se'ls atribueix la perfecció i l'aplicació d'aquesta tècnica.[7]
Vegeu també
Referències
- ↑ Sureda 1997: p.424
- ↑ Llibre de Deliberacions, 1443, fol. 45.V. (AHCB)
- ↑ Contracte d'octubre de 1443 entre els consellers i Lluís Dalmau (AHCB)
- ↑ Alcoy 1998: p.302
- ↑ Sureda 1997: p.426
- ↑ Catasús 2005: p.29
- ↑ 7,0 7,1 Barral 1992: p.300
- ↑ Gómez Moreno 1947: p.279
- ↑ Sureda 1997: p.427
Bibliografia
- Alcoy i Pedrós, Rosa. Art de Catalunya, Pintura antiga i medieval: La pintura gòtica. Barcelona, Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-89931-06-2.
- Barral i Altet, Xavier. Museu Nacional d'Art de Catalunya Prefiguración. Barcelona, Lunwerg Editores, 1992. ISBN 84-8043-004-4.
- Catasús, Aleix. Barcelona La Casa de la Ciutat. Barcelona, Lunwerg Editores, 2005. ISBN 84-9785-227-3.
- Gómez Moreno, María Elena. Mil Joyas del Arte Español:Volum primer. Barcelona, Instituto Gallach, 1947. (castellà).
- Sureda i Pons, Joan. Tresors Medievals: Les arts del gòtic. Barcelona, Lunwerg Editores, 1997. ISBN 84-7782-462-2.
Enllaços externs
- Nativitat Salvadó i Cabré (et. al). Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova técnica per a una obra singular. Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Any: 2008, Vol.: 9