Vés al contingut

Maria Amàlia d'Àustria (electriu de Baviera)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Amàlia d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 octubre 1701 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1756 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
palau de Nymphenburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTheatinerkirche Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles VII del Sacre Imperi Romanogermànic (1722–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Antònia de Baviera, Teresa Benedicta de Baviera, Maximilià III Josep de Baviera, Joseph Louis of Bavaria, Marie-Anne de Bavière, Maria Josepa de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParesJosep I del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Josepa d'Àustria
Archduke Leopold Joseph of Austria Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 13035061 Modifica el valor a Wikidata

Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 22 d'octubre de 1701 - Múnic, 11 de desembre de 1756) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Membre de la dinastia dels Habsburg, esdevingué electriu de Baviera arran del seu matrimoni amb l'elector Carles Albert de Baviera.

Família

[modifica]

Era filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la princesa Augusta Guillema de Brunsvic-Luneburg. Maria Amàlia era neta per via paterna de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg, i per via materna del duc Joan Frederic I de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Zimmern.

El dia 5 d'octubre de 1725 es casà a Viena amb l'elector i després emperador Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, fill de l'elector Maximilià II Manuel de Baviera i de la princesa Teresa Conenguda Sobieski. La parella va tenir set fills:

Vida política

[modifica]

A la mort de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, oncle de Maria Amàlia, l'any 1740, Carles Albert de Baviera, espòs de Maria Amàlia, pretengué fer valer els drets de la seva muller al tron imperial. Maria Amàlia era filla de l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic i havia estat apartada per Carles VI del tron, Carles Albert considerava que si era una de les filla de Carles VI, Maria Teresa I d'Àustria, la que havia d'heretar la dignitat imperial, la seva muller hi tenia més dret com a neta primogènita per via masculina de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Basant-se ab aquests drets, Carles Albert inicià la Guerra de Successió austríaca i aconseguí ser coronat emperador amb el suport militar del Regne de França l'any 1742. Ara bé, les tropes austríaques ocuparen Baviera i Carles Albert hagué de renunciar en favor de l'espòs de Maria Teresa, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic. Des de 1745 era electriu viuda de Baviera.