Maria Antònia Simó i Andreu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Maria Antònia Simó)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Antònia Simó i Andreu
Dades biogràfiques
Naixement 22 de maig de 1915
Barcelona
Mort 3 d'agost de 2007(2007-08-03) (als 92 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per Una de les primeres escaladores catalanes
Activitat professional
Ocupació Infermera, excursionista i alpinista
Dades familiars
Pare Andreu Nin
Modifica dades a Wikidata

Maria Antònia Simó i Andreu (Barcelona, 22 de maig de 1915[1] - 3 d'agost de 2007)[2] va ser una alpinista catalana. Va viure molt de prop el naixement de l'aeronàutica a Catalunya i va ser una de les primeres escaladores del país, la qual va coronar la majoria de cims més alts de Catalunya i part d'Europa. Juntament amb el seu marit, Agustí Jolis, publicaren llibres, articles i guies d'escalada i excursionisme.[1] Era filla natural d'Andreu Nin.

Biografia[modifica]

Maria Antònia Simó i el seu germà Carles consten com a fills d'Ismael Simó Blanch (1881-1941) i de Maria Andreu i Baiget (1881-1943), però eren fills naturals que el polític i traductor Andreu Nin va tenir amb Maria Andreu.[3] Del 1928 fins a l'estiu del 1933, Maria Antònia i els germans, Carles i Maria Eugènia, va residir a Sabadell, on la seva mare tenia una escola al carrer de Corominas. A la capital vallesana Maria Antònia i Carles visitaven sovint l'aeròdrom de Ca n'Oriac –estrenat per Ferran Llàcer i Josep Canudas el 1925–. És aquí on Carles agafà afició per l'aeronàutica. Tots dos germans, en tornar a viure a Barcelona, visitaven cada diumenge l'aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat. El 1934 Maria Antònia va conèixer Pepa Colomer –la primera pilot de Catalunya i tercera d'Espanya–, amb qui volà sovint i va mantenir una intensa amistat.[1]

El 1936 es va diplomar en infermeria i començà a treballar a la Generalitat. Posteriorment, com a infermera, va ser destinada a col·laborar en els Preventoris d'Horta.[1]

Ben aviat començà a destacar com a alpinista al costat de grans noms de l'época, com Jordi Panyella, Josep Maria Colomer, Josep Aspachs, Raimon Extrems, Agustí Faus, Jaume Reñé, Lluís Solér, Guillaume y Ernest Mallafré, entre altres.[4]

El 1947 es va casar amb Agustí Jolis i Felisart. Tot dos eren socis del Centre Excursionista de Catalunya des del 1942. La parella tenia afició per l'excursionisme i, amb el temps, van coronar els cims més alts del Pirineu i dels Alps. Al final dels anys quaranta, Maria Antònia es va dedicar a impartir cursets d'excursionisme i a preparar escaladors. Amb 51 anys va pujar al nord de l'Atles, al Marroc, i amb 70 anys va anar a fer tresc per sota l'Annapurna, a l'Himàlaia, l'any 1985. Ja gran, va participar en l'organització d'una trentena de ral·lis d'esquí de muntanya, formant part dels equips de control, i en curses de muntanya, on en algunes ocasions va haver d'ocupar un lloc de control força honorífic, el que hi havia pic de l'Aneto.[1][5]

Juntament amb el seu marit Agustí, van publicar més de 15 llibres de muntanya de cims del Pirineu, Montserrat, el Pedraforca, la Cerdanya... i articles d'especialitat muntanyenca.[2] Editats per La Vanguardia i amb text seu, aparegueren una sèrie de fascicles muntanyencs en què s'incloïen mapes.[1] Alguns títols seus són: Alt Berguedà i Cardener (1950), La conquista de la montaña (1954), Cerdanya i Pocets-Maladeta (1957), Pallars-Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) –editada en alemany–, Cerdanya (1985), Pica d'Estats-Monteixo (1993), etc.[6]

El 1941, al Pedraforca, es traçà la via Maria Antònia - Estrems a Cabirols, en honor de Maria Antònia Simó.

Premis i distincions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ribalta i Puig, Pere «Maria Antònia Simó i Andreu i Mari Pepa Colomer i Luque: dues amigues pioneres en l'alpinisme i l'aviació catalanes». Arraona. Revista d'Història, 29, 2005.
  2. 2,0 2,1 «Adiós a Maria Antonia Simó». Desnivel.com. [Consulta: 19 novembre 2014].
  3. «Currículum aeronàutic d'en Pere Ribalta, estudiós de l'aviació sabadellenca». Sabadell Aviació. [Consulta: 23 novembre 2014].
  4. Tió, Jordi «Maria Antònia Simó, pionera de la escalada en Catalunya, murió a los 92 años en Barcelona tras una vida dedicada a la montaña». El Periódico (Hemeroteca), 16-09-2007, pàg. 18 [Consulta: 30 octubre 2016].
  5. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  6. «Maria Antònia Simó i Andreu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Forjadors de la història esportiva de Catalunya. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987. 

Enllaços externs[modifica]