Maria Antònia Simó i Andreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 maig 1915  Barcelona |
| Mort | 3 agost 2007 (92 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Es coneix per | Una de les primeres escaladores catalanes |
| Activitat | |
| Ocupació | Infermera, excursionista i alpinista |
| Esport | alpinisme |
| Família | |
| Cònjuge | Agustí Jolis i Felisart |
| Pare | Andreu Nin i Pérez |
Maria Antònia Simó i Andreu (Barcelona, 22 de maig de 1915[1] - 3 d'agost de 2007)[2] va ser una alpinista catalana. Va viure molt de prop el naixement de l'aeronàutica a Catalunya i va ser una de les primeres escaladores del país, la qual va coronar la majoria de cims més alts de Catalunya i part d'Europa. Juntament amb el seu marit, Agustí Jolis, publicaren llibres, articles i guies d'escalada i excursionisme.[1] Era filla natural d'Andreu Nin.
Biografia[modifica]
Maria Antònia Simó i el seu germà Carles consten com a fills d'Ismael Simó Blanch (1881-1941) i de Maria Andreu i Baiget (1881-1943), però eren fills naturals que el polític i traductor Andreu Nin va tenir amb Maria Andreu.[3] Del 1928 fins a l'estiu del 1933, Simó i els seus germans, Carles i Maria Eugènia, van residir a Sabadell, on la seva mare tenia una escola al carrer de Corominas.[1] A la capital vallesana, ella i el seu germà Carles visitaven sovint l'aeròdrom de Ca n'Oriac —estrenat per Ferran Llàcer i Josep Canudas el 1925—. És aquí on Carles agafà afició per l'aeronàutica.[1] Tots dos germans, en tornar a viure a Barcelona, visitaven cada diumenge l'aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat. El 1934 Maria Antònia Simó va conèixer Pepa Colomer —la primera dona pilot de Catalunya i la tercera d'Espanya—, amb qui va volar sovint i va mantenir una intensa amistat.[1]
El 1936, després d'acabar el batxillerat a l'Institut Balmes de Barcelona, es va diplomar en infermeria i va començar a treballar a la Generalitat. Posteriorment va ser destinada a col·laborar en els Preventoris d'Horta.[1]
Ben aviat va començar a destacar com a alpinista al costat de grans noms de l'época, com ara Jordi Panyella Renom, Josep Maria Colomer, Josep Aspachs, Raimon Extrems, Agustí Faus, Jaume Reñé, Lluís Solér, Guillaume i Ernest Mallafré i Planella.[4]
El 1947 es va casar amb Agustí Jolis i Felisart. Tots dos eren socis del Centre Excursionista de Catalunya des del 1942. La parella tenia afició per l'excursionisme i, amb el temps, van coronar els cims més alts del Pirineu i dels Alps. Al final de la dècada de 1940, Maria Antònia es va dedicar a impartir cursets d'excursionisme i a preparar escaladors. Amb cinquanta-un anys va pujar al nord de l'Atles, al Marroc, i amb setanta anys va anar a fer tresc per sota l'Annapurna, a l'Himàlaia, l'any 1985. Ja gran, va participar en l'organització d'una trentena de ral·lis d'esquí de muntanya —en què formava part dels equips de control— i en curses de muntanya, on en algunes ocasions va haver d'ocupar un lloc de control força honorífic, el que hi havia pic de l'Aneto.[1][5]
Juntament amb el seu marit Agustí, van publicar més de 15 llibres de muntanya de cims del Pirineu, Montserrat, el Pedraforca, la Cerdanya... i articles d'especialitat muntanyenca.[2] Editats per La Vanguardia i amb text seu, van aparèixer una sèrie de fascicles muntanyencs en què s'incloïen mapes.[1] Alguns títols seus són: Alt Berguedà i Cardener (1950), La conquista de la montaña (1954), Cerdanya i Pocets-Maladeta (1957), Pallars-Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) —editada en alemany—, Cerdanya (1985) i Pica d'Estats-Monteixo (1993).[6]
El 1941, al Pedraforca, Maria Antònia Simó i Raimon Estrems van obrir la via Maria Antònia–Estrems al pic de Cabirol Superior.
Premis i distincions[modifica]
- Medalla al Mèrit de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (1945)
- Placa de Plata del GAME
- Medalla de Forjadores de la Historia Esportiva de Catalunya (1987)[7]
- Medalla d'Honor de Barcelona (2001), juntament amb Agustí Jolis
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Ribalta i Puig, Pere «Maria Antònia Simó i Andreu i Mari Pepa Colomer i Luque: dues amigues pioneres en l'alpinisme i l'aviació catalanes» (pdf). Arraona. Revista d'Història, 29, 2005, pàg. 94-119 [Consulta: 3 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Adiós a Maria Antonia Simó». Desnivel.com. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 19 novembre 2014].
- ↑ «Currículum aeronàutic d'en Pere Ribalta, estudiós de l'aviació sabadellenca». Sabadell Aviació. [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ Tió, Jordi «Maria Antònia Simó, pionera de la escalada en Catalunya, murió a los 92 años en Barcelona tras una vida dedicada a la montaña». El Periódico (Hemeroteca), 16-09-2007, pàg. 18. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2016 [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-.
- ↑ «Maria Antònia Simó i Andreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Forjadors de la història esportiva de Catalunya. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987.
Enllaços externs[modifica]
- «M. Antònia Simó Andreu». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).