Maria Josepa Izard i Llonch

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Josepa Izard i Llonch
Dades biogràfiques
Naixement Maria Josepa Izard i Llonch
11 de febrer de 1911
Sabadell
Mort 23 de juny de 2003 (92 anys)
Sabadell
Activitat professional
Ocupació Ballarina de ballet i esportista
Modifica dades a Wikidata

Maria Josepa Izard i Llonch (Sabadell, 24 de febrer de 1911 - 23 de juny de 2003) va ser una ballarina, esportista i professora de música catalana. Va ser pionera de la dansa a Sabadell i a Catalunya, i va destacar també per ser pionera en la pràctica de l'esquí, l'automobilisme i altres esports. Maria Josepa Izard, Carme Mechó i Sabina Rocamor, van ensenyar dansa a centenars de noies i alguns nois a Sabadell entre els anys 1950 i els 1990.[1]

Flla de l'enginyer Francesc Izard, va néixer en el si d'una família benestant. Va estudiar a les Religioses de Sant Josep de Cluny i a l'Acadèmia Miralles, a més de solfeig i piano a Sabadell i Terrassa. La vocació pel ballet la va dur a l'escola del ballarí Joan Magrinyà, de Barcelona. Ella i la seva germana Cristina van ser les dues primeres alumnes de Magrinyà. Durant la Guerra Civil es va exiliar a París i va rebre classes de la professora russa Olga Preobrajenska, estrella del Ballet Imperial Rus, la qual sempre va considerar que era la seva veritable mestra. L'any 1939 va tornar a Sabadell i va dirigir la secció de dansa clàssica d'Educación Y Descanso. El 1940 va obrir una escola al carrer de la Tapineria de Barcelona i als anys 1960 va traslladar l'estudi al carrer de Tuset de la capital catalana, fins al 1973. La seva escola de dansa, juntament amb la de Joan Magrinyà Sanromà i la de Paul Goubé i Yvonne Alexande, eren, a les dècades de 1940 i 1950, les escoles de dansa de referència a Barcelona. Izard fou una de les parelles artístiques de Joan Magrinyà, amb qui va actuar a Reus el 1940 i al Palau de la Música el 1941, a més de molts festivals i gales de Catalunya i Espanya. Destaquen les actuacions que va fer amb motiu de la inauguració del Teatre Comèdia de Barcelona el 1941.[1]

Va ser una enamorada de la muntanya. Sempre que podia anava a Davos i, juntament amb els seus germans, va ser pionera de la pràctica de l'esquí a Catalunya. Unes dots físiques poc convencionals la van convertir en una gran esportista que va guanyar moltes competicions. Va practicar també salts de trampolí.[1]

L'any 2011, el seu fons documental va ingressar a l'Arxiu Històric de Sabadell. Abraça una cronologia àmplia (1894-2003) i està format principalment per fotografies que documenten la seva vida professional i privada, amb un total de 605 imatges.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Tomàs Manyosa, Isabel Pardo i David Gonzàlez «Arxius en dansa: els inicis de la dansa clàssica a Sabadell a través dels fons documentals de Maria Josep Izard i Carme Mechó». Revista Arrona, 2015.

Enllaços extens[modifica]