Maria Malibran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Malibran
La Malibran (Maria) par F. Bouchot.jpg
Biografia
Naixement(es) María-Felicia García Sitches
24 març 1808
París
Mort23 setembre 1836 (28 anys)
Manchester (Anglaterra)
Causa de mortAccident (Caiguda d'un cavall)
Lloc d'enterramentCementiri de Laeken
Altres nomsLa Malibran
Activitat
OcupacióCantant, cantant d'òpera, compositora, actriu i actriu de teatre
GènereRetrat i òpera
MovimentMúsica clàssica
AlumnesAnna Schoen-René
VeuSoprano i mezzosoprano
InstrumentVeu
Família
CònjugeFrançois Eugène Malibran (1826–)
Charles-Auguste de Bériot (1836–)
FillsCharles Wilfrid Beriot
ParesManuel GarcíaJoaquina Briones
GermansManuel Patricio Rodríguez Sitches i Pauline Viardot
ParentsJosefa Ruiz-García (germana consanguínia)

IMDB: nm4123408 Musicbrainz: 9c334817-f2e8-4a80-bf22-bd453c1a2046 Discogs: 2607338 IMSLP: Category:Malibrán,_María
Modifica les dades a Wikidata
María García, "La Malibrán"

María-Felicità García, anomenada Malibran (París, 24 de març de 1808-Manchester, 23 de setembre de 1836), fou una compositora i cantant d'òpera que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època. Va escriure una extensa sèrie de nocturns, romances i àries.

La seva obra ha estat ignorada pel gran públic fins que Cecilia Bartoli es va dedicar a la investigació i recerca de les seves partitures per interpretar-les posteriorment en recitals per tot el món.

Biografia[modifica]

Malibran, 1834

Filla de Manuel García, cèlebre tenor de l'època, i de la soprano Joaquina Briones, va néixer a París perquè en aquell moment el seu pare estava actuant allà. María García Malibrán, "La Malibrán", era germana de Pauline Garcia-Viardot i de Manuel Patricio Rodríguez Sitches, i cosina de la també cantant i compositora Antonia Sitcher de Mendi. El seu pare li imposà un ensenyament severíssim, tant pel seu ritme com per la seva exigència, i la projectà cap a l'escena des de l'edat de sis anys.

Va debutar als setze anys amb El barber de Sevilla. L'any següent va iniciar una gira per Amèrica. María García es va casar amb un francès anomenat Eugène Malibran. El 1827 Hector Berlioz elogiava les seves composicions, que Malibran va publicar l'any següent per recollir diners per als orfes d'una escola de París. Més tard, va anul·lar el casament per contraure matrimoni amb Charles-Auguste de Bériot, amb qui va tenir un fill el 1833, Charles-Wilfrid de Bériot, que esdevingué pianista.

La seva veu la propulsà de dret fins al cim de la celebritat. Va actuar en tots els teatres d'Europa. Tenia com a partenaire preferit en les seves actuacions el tenor anglès John Templeton.[1] El seu estil li proporcionà sòlids adversaris, però també el suport de Liszt i de Chopin.

Embarassada de pocs mesos, sofrí una caiguda d'un cavall durant l'estiu de 1836, tot i que intentà encara de complir amb el seu públic sobre l'escena, el setembre morí enmig d'un recital a Manchester, com a conseqüència d'aquell accident. Va ser enterrada al cementiri de Laeken de Brussel·les.

Estil vocal[modifica]

La veu de Malibran podia anar de mezzosoprano a soprano. Amb una tessitura excepcionalment extensa, es prestava a un virtuosisme molt en voga a la seva època.

Per la seva sensibilitat encarnà perfectament la jove escola romàntica amb un repertori que comprèn Rossini i Beethoven, però també Bellini i Donizetti, i fins i tot Mozart.

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 2007-08, pàg. 753 (ISBN 978-84-670-0659-9)