Maria Malibran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
María García, "La Malibrán"

María-Felicità García, anomenada la Malibran, (París, 24 de març de 1808 - Manchester, 23 de setembre de 1836) fou una compositora i cantant d'òpera que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època. Va escriure una extensa sèrie de nocturns, romances i àries.

La seva obra ha estat ignorada pel gran públic fins que Cecilia Bartoli es va dedicar a la investigació i recerca de les seves partitures per a interpretar-les posteriorment en recitals per tot el món.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La Malibran, 1834

Filla de Manuel García, cèlebre tenor de l'època, va néixer a París perquè en aquell moment el seu pare estava actuant allà. María García Malibrán, "La Malibrán", era germana de Pauline Garcia-Viardot i de Manuel Patricio Rodríguez Sitches, i cosina de la també cantant i compositora Antonia Sitcher de Mendi. El seu pare li imposà un ensenyament severíssim, tant pel seu ritme com per la seva exigència, i la projectà cap a l'escena des de l'edat de sis anys.

Va debutar als setze anys amb El barber de Sevilla. L'any següent va iniciar una gira per Amèrica. María García es va casar amb un francès anomenat Eugène Malibran. En 1827 Hector Berlioz elogiava les seves composicions, que la Malibran va publicar l'any següent per a recollir diners pels orfes d'una escola de París. Més tard, va anul·lar el casament per contraure matrimoni casar-se amb Charles August Beriot, amb qui va tenir un fill el 1833, Charles Wilfrid Beriot, que esdevingué pianista.

La seva veu la propulsà de dret fins al cim de la celebritat. Va actuar a tots els teatres d'Europa. Tenia com a partenaire preferit en les seves actuacions el tenor anglès John Templeton.[1] El seu estil li proporcionà sòlids adversaris, però també el suport de Liszt i de Chopin.

Embarassada de pocs mesos, sofrí una caiguda d'un cavall durant l'estiu de 1836, tot i que intentà encara de complir amb el seu públic sobre l'escena. El setembre morí en mig d'un recital a Manchester, com a conseqüència d'aquell accident. Va ser enterrada al cementiri de Laeken de Brussel·les.

Estil vocal[modifica | modifica el codi]

Maria Malibran en el paper de Desdèmona a Otel·lo, el 1834.

La veu de "la Malibran" podia anar de mezzosoprano a soprano. Amb una tessitura excepcionalment extensa, es prestava a un virtuosisme molt en voga a la seva època.

Per la seva sensibilitat encarnà perfectament la jove escola romàntica amb un repertori que comprèn Rossini i Beethoven, però també Bellini i Donizetti, i fins i tot Mozart.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 2007-08, pàg. 753 (ISBN 978-84-670-0659-9)