Marie Russak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarie Russak

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 octubre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Comtat de Butte (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta, cantant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Marie Russak, també coneguda com a Marie Hotchener o Marie Barnard (Four Corners, comtat de Butte, Califòrnia, 7 d'octubre de 1865- 4 de març de 1945, Hollywood, Califòrnia) fou una cantant d'òpera i també una arquitecta nord-americana.[1]

Primers anys[modifica]

Marie Russak va néixer com a Mary Ellen Barnard, filla del jutge Allyn Matther Barnard i Sarah Ann McIntosh de Califòrnia; Quan va ser l'hora, va prendre el nom artístic de Marie Ellene Barna, que després canviaria pel cognom del seu segon marit.[2]

Carrera musical[modifica]

Estudià música en el Mills College d'Oakland, al 1884. Primer va ensenyar música a San Francisco, i després va començar la seva carrera com a cantant, amb la banda de John Philip Sousa i també amb la Boston Symphony. També va cantar amb la Damrosch Opera Company i actuà en diverses ciutats europees.[1][3]

Activitats filosòfiques[modifica]

Cap al 1898 s'interessà en els ensenyaments de la teosofia i col·laborà amb Annie Besant en els diversos camps d'activitat de la Societat Teosòfica.

Quan es va retirar dels escenaris, es va traslladar a París el 1901. i entre 1906 i 1910 visqué a Adyar, Madràs, Índia, on aprofundí en els estudis d'esoterisme. Participà activament en la Comaçoneria –o organització maçònica internacional– i el 1912, amb Annie Besant, cofundaren l'Orde del Temple de la Rosa-Creu. Fomentà les activitats de la Rosa-Creu fins que el grup es dissolgué el 1918 a causa de la Primera Guerra Mundial. No conforme amb la dissolució, Russak continuà treballant en la Societat Teosòfica i contactà a Califòrnia amb Harvey Spencer Lewis, que el 1915 havia fundat l'Orde Rosa-Creu Amorc.[1]

Carrera arquitectònica[modifica]

A l'Índia, Marie Russak va conèixer una arquitectura que més endavant inspiraria els edificis teosòfics que construiria a Beachwood, tot i no tenir cap formació arquitectònica acadèmica. És d'especial interés el treball arquitectònic realitzat per Marie Russak, que encara pot apreciar-se, a la Colònia Krotona, Califòrnia, una de les tres grans colònies teosòfiques dels Estats Units, que presenta uns dissenys inspirats en l'arquitectura islàmica de l'Índia, i en els estils colonials, moriscs i missioner.[4][1]

Krotona el 1912

La carrera arquitectònica de Russak va tenir el suport d'un altre teòsof: Henry Hotchener, un inversor immobiliari que va comprar aquells terrenys a Los Angeles i va fer possible construir Krotona Colony el 1912. Una de les creacions més conegudes de Marie Russak és Moorcrest, acabada al 1921, que va ser llogada a Charlie Chaplin abans de la seua venda el 1925 als pares d'una altra actriu, Mary Astor.[5][1][6]

Vida personal[modifica]

Es va casar primer amb el professor, autor i més tard guanyador del premi Pulitzer Justin Harvey Smith el maig de 1892 a Boston, Massachusetts; es van divorciar el 1895. Al 1899 es casà amb el productor d'òpera i banquer Frank Russak a Rhode Island. Es va casar amb Henry Hotchener el juliol de 1916.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Marie Russak Hotchener and Moorcrest: The Theosophist Opera Singer and Her Architectural Fantasia». Under the Hollywood Sign, 07-07-2009. [Consulta: 5 juny 2017].
  2. Sacramento Record Union, 20-09-1899, pàgina 8.
  3. «Marie Barnard» (en anglès). McIntosh family relatives. [Consulta: 10 juny 2023].
  4. Meares, Hadley. «The Creation of Beachwood Canyon's Theosophist "Dreamland"». Curbed LA, 22-05-2014. [Consulta: 5 juny 2017].
  5. Barragan, Bianca. «41 Photos Inside Andy Samberg and Joanna Newsom's Mindblowing Moorcrest Estate». Curbed LA, 17-07-2014. [Consulta: 5 juny 2017].
  6. Faena, Claudia. «MARIE RUSSAK HOTCHENER 1865-1945» (en castellà), 21-09-2017. [Consulta: 10 juny 2023].