Mariem Hassan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMariem Hassan

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Smara (Sàhara Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
camps de refugiats de la província de Tindouf (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer i càncer ossi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata –
GènereHaul Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnubenegra.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2169431 Musicbrainz: 256dbf70-70ec-48cf-a2cf-ba05dc4dd203 Songkick: 1473479 Discogs: 727662 Modifica el valor a Wikidata

Mariem Hassan (Smara, 15 d'octubre de 1958 - camps de refugiats de la província de Tindouf, 22 d'agost de 2015) va ser una cantant i lletrista sahrauí[1][2] que cantava en hassania,[3] un dialecte del l'àrab parlat principalment al Sàhara Occidental i Mauritània, i ocasionalment en castellà amb motiu de l'antic estatus del Sàhara Occidental com a colònia espanyola.[4]

Biografia[modifica]

Mariem Hassan era la tercera de deu germans d'una família nòmada. La música i la poesia eren elements importants a la seva la família i diversos parents eren cantants, poetes o ballarins. El 1975, arran de la Marxa Verda i de l'Acord tripartit de Madrid que cedien el territori sahrauí als estats veïns del Marroc i Mauritània, va traslladar-se amb la seva família, primer a Meharrize i finalment als camps de refugiats de la província de Tindouf, a Algèria, on va treballar com a infermera. Tres dels seus germans van ser assassinats durant la guerra del Sàhara Occidental. Hi va viure fins al 2002, quan per motius laborals i de salut es va traslladar primer a Barcelona i després a Sabadell, on va viure amb el seu marit i les seves dues filles.[5][6] Va tornar al Sàhara Occidental un temps abans de la seva mort el 2015.[7]

A principis de 1976, Hassan es va unir al grup musical Shahid El Hafed Buyema, que després de la mort en combat d'El Uali Mustafa Sayed, el primer president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, es va convertir en Shahid El Uali. Va viatjar amb el grup a molts països, tocant en esdeveniments culturals i encapçalant diversos festivals de músiques del món.[8]

El 1998, Shadid El Uali es va dissoldre, i Hassan va començar la seva carrera en solitari amb un parell de cançons al disc recopilatori Sahrauis: The Music of the Western Sahara (A pesar de las heridas). Per als següents concerts a Europa, va estar acompanyada pel grup Leyoad. Després de l'èxit de les seves actuacions en directe, van gravar l'any 2000 l'àlbum Mariem Hassan con Leyoad.[7]

L'any 2004 just abans d'iniciar una gira europea, va rebre un diagnòstic de càncer de mama. Va començar a rebre tractament després de tornar a Catalunya i s'hi va quedar de manera permanent a causa de la malaltia.[9] El 2005 es va publicar el seu veritable primer àlbum en solitari. Deseos, una interpretació personal de la música tradicional haul, i el març de 2005 va ser hospitalitzada per a rebre tractament.[10][11] Hassan va actuar al Womex 2005 a Newcastle upon Tyne, i en diverses edicions i localitzacions del festival WOMAD.[12]

L'any 2010 es va publicar un nou disc, Shouka, que va representar una aproximació profunda a la tradició haul i fins i tot a les arrels de la música azawan, però també amb influències occidentals. La cançó principal «Shouka» s'estructura com una cantata, tocant tots els ritmes de la música tradicional sahrauí, en la qual Hassam dona resposta paràgraf a paràgraf al discurs de Felipe González de 1976 als camps de refugiats sahrauís.[13] Alguns crítics van comparar el seu so amb grups tuàregs com Tinariwen.[14]

El març de 2011, va actuar durant tres dies consecutius a Caracas durant la Semana Cultural Saharaui. A finals de març del 2012 es va publicar el seu tercer àlbum en solitari titulat El Aaiún egdat («Al-Aaiun en flames»), inspirat en els enfrontaments al campament sahrauí de Gdeim Izik i en la Primavera Àrab. Aquest treball va marcar un canvi musical, incloent sons de blues i jazz a les estructures tradicionals haul. Diverses cançons compten amb lletres escrites per poetes sahrauís a l'exili, com Ali Bachir i Lamin Allal.[15] Al juny va tocar a Chiasso.[16] L' àlbum El Aaiún egdat va assolir des del principi el número 1 a la World Music Charts Europe el juliol de 2012.[17] Al novembre Mariem Hassan va ser un dels caps de cartell de la III edició del Festival du Sahel a Lompoul.[18][19][20]

Hassan va ser objecte d'una pel·lícula documental de 2007, Mariem Hassan, la voz del Sáhara.[21][22] L'octubre de 2014 es va publicar la biografia oficial de Hassan en forma de novel·la gràfica, Mariem Hassan. Soy Saharaui, escrita i il·lustrada pels autors italians Gianluca Diana, Andromalis i Federica Marzioni.[23][24]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

En col·laboració[modifica]

  • 2002 Mariem Hassan con Leyoad
  • 2015 Baila, Sáhara, baila, Nubenegra, (Mariem Hassan i Vadiya Mint el Hanevi)
  • 2017 La voz indómita, Nubenegra.[25]

En solitari[modifica]

  • 2005 Deseos
  • 2010 Shouka
  • 2012 El Aaiun egdat

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mariem Hassan: "Nunca hubiese pensado que la música saharaui llegara tan alto"» (en spanish). , 03-01-2013 [Consulta: 21 novembre 2014].
  2. ↑ Chaves, Sasha. «La veu indòmita del Sàhara, Mariem Hassan | Ràdio Clota». Ràdio Clota, 03-03-2021. [Consulta: 15 abril 2024].
  3. ↑ Giménez Amorós, Luis. «Mariem Hassan: La participación primordial de la mujer saharaui en la música Haul» (en espanyol europeu). [Consulta: 15 abril 2024].
  4. ↑ «Mariem Hassan obituary». The Guardian, 27-08-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
  5. ↑ «MARIEM HASSAN DE SABADELL AL SÀHARA». CCMA, 25-01-2010. [Consulta: 15 abril 2024].
  6. ↑ «S'apaga la veu de l'activista Mariem Hassan». El Món, 23-08-2015. [Consulta: 15 abril 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 Romero, Angel. «Saharawi Music Star Mariem Hassan Dies in Refugee Camps». World Music Central, 22-08-2015. [Consulta: 23 agost 2015].
  8. ↑ «Aziza Brahim, singer and refugee, is bringing the songs of Western Sahara to the world». The National, 13-03-2014 [Consulta: 22 agost 2015].
  9. ↑ «THE SAHRAWI NURSE POPSTAR WHO BATTLED CANCER AND UNITED HER PEOPLE THROUGH SONG». Thaqafa Magazine, 11 December 2014 [Consulta: 22 agost 2015].
  10. ↑ «Baba Salama Said – Biography». World Music Central. [Consulta: 8 abril 2012].
  11. ↑ «Mariem Hassan – Deseos». Nubenegra. [Consulta: 5 abril 2012].
  12. ↑ «Mariem Hassan». WOMAD. Arxivat de l'original el 16 April 2013. [Consulta: 5 abril 2012].
  13. ↑ «Cabaret elèctric - Entrevistem la cantant saharaui Mariem Hassan». CCMA, 04-02-2010. [Consulta: 15 abril 2024].
  14. ↑ «Mariem Hassan – Shouka». Nubenegra. [Consulta: 5 abril 2012].
  15. ↑ «Arde El Aaiun». Nubenegra. [Consulta: 5 abril 2012].
  16. ↑ Mariem Hassan Chiasso Cultura, Festate.ch
  17. ↑ «World Music Charts Europe August 2012». Worldmusic Workshop of the European Broadcasting Union (EBU), 01-08-2012. [Consulta: 1r agost 2012].
  18. ↑ Programming Festivaldusahel.com
  19. ↑ «Sines acolhe as vozes e ritmos do planeta» (en portuguès de Portugal). www.dn.pt, 21-07-2006. [Consulta: 30 octubre 2023].
  20. ↑ «Mojo Station Blues Festival Roma 2013» (en italian). Arxivat de l'original el 29 November 2014. [Consulta: 21 novembre 2014].
  21. ↑ Mariem Hassan: the Voice of the Sahara Melbourne Filmoteca.
  22. ↑ «Rappers, Divas & Virtuosos from the Muslim World: Mariem Hassan and Anusheh». Arxivat de l'original el 27 March 2015. [Consulta: 13 setembre 2015].
  23. ↑ «Mariem Hassan, Die unbeugsame Stimme der Westsahara». Frieling.de. Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 15 abril 2024].
  24. ↑ https://blogs.elpais.com/donde-queda-el-sahara/2015/03/mariem-hassan-soy-saharaui.html
  25. ↑ «La voz indómita». nubenegra.com.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mariem_Hassan&oldid=33439987»