Mario Amorós Quiles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMario Amorós Quiles
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - llicenciatura en periodisme
Universitat de Barcelona - llicenciatura en Història, doctorat en història Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMiquel Izard i Llorens Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, periodista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016Santiago International Book Fair 2016 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm11237532 Modifica el valor a Wikidata

Mario Amorós Quiles (Alacant, 1973) és un periodista i historiador valencià d'esquerres,[1] que ha escrit llibres d'investigació sobre Xile i l'Estat espanyol, així com les biografies de Víctor Jara, Salvador Allende,[2] Pablo Neruda,[3] Augusto Pinochet[4] i Dolores Ibárruri .

Trajectòria[modifica]

Mario Amorós va viure els seus primers anys a Novelda. És llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Després va obtenir una llicenciatura i un doctorat en Història (amb la qualificació d'excel·lent cum laude) per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va ser una investigació dirigida per Miquel Izard sobre el sacerdot Antoni Llidó, desaparegut el 1974 a Xile a mans de la DINA.

El 2015 va donar a conèixer 11 cartes inèdites del poeta Miguel Hernández, escrites de presons franquistes estant entre 1939 i 1942, en un impactant reportatge publicat a la revista El Tiempo.[5]

Obra publicada[modifica]

  • 2001: Chile, la herida abierta (Paz con Dignidad y Ahimsa, Madrid, 2001)
  • 2004: Después de la lluvia. Chile, la memoria herida (Cuarto Propio, Santiago de Chile, 2004)
  • 2007: Antonio Llidó, un sacerdote revolucionario (PUV, València, 2007)
  • 2008: La memoria rebelde. Testimonios sobre el exterminio del MIR: De Pisagua a Malloco (Ediciones Escaparate, Concepción, 2008)
  • 2008: Compañero Presidente. Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo (PUV, València, 2008)
  • 2009: Novelda: La Transición en la memoria (Ayuntamiento de Novelda, Novelda, 2009)
  • 2011: Conversaciones con Marga Sanz. Esquerra Unida, el valor de la alternativa (Institut d’Estudis Polítics, València, 2011)
  • 2011: Argentina en el Archivo de IEPALA (IEPALA, Madrid, 2011)
  • 2012: El hilo rojo. Memorias de dos familias obreras (PUV, València, 2012). Inclou un documental de 60 minuts codirigit amb Javier Couso.[6]
  • 2012: Sombras sobre Isla Negra (Ediciones B, Santiago de Chile, 2012)
  • 2013: Allende. La biografía (Ediciones B, Barcelona, 2013)
  • 2014: Argentina contra Franco. El gran desafío a la impunidad de la dictadura (Akal, Madrid, 2014)
  • 2014: 75 años después. Las claves de la Guerra Civil Española. Conversación con Ángel Viñas (Ediciones B, Barcelona, 2014)[7]
  • 2014: Miguel Enríquez. Un nombre en las estrellas (Ediciones B, Santiago de Chile, 2014)
  • 2015: El correo del exilio. Cartas a Radio España Independiente (1962-1964) (Fundación Domingo Malagón, Madrid, 2015)
  • 2015: Neruda. El príncipe de los poetas (Ediciones B, Barcelona, 2015)[8]
  • 2016: Una huella imborrable. Antonio Llidó, el sacerdote detenido-desaparecido (Pehuén, Santiago de Chile, 2016)[9]
  • 2016: Una leyenda hecha guitarra. Eulogio Dávalos. Memorias (Ediciones B, Santiago de Chile, 2016)
  • 2017: Conversación íntima con Karen (Ediciones Veintinueve del Diez, Santiago de Chile, 2017)
  • 2018: Rapa Nui. Una herida en el océano (Ediciones B, Santiago de Chile, 2018)[10]
  • 2019: Pinochet. Biografía militar y política (Ediciones B, Santiago de Chile, 2019)[11]
  • 2020: Entre la araña y la flecha. La trama civil contra la Unidad Popular (Ediciones B, Santiago de Chile, 2020)
  • 2021: ¡No pasarán! Biografía de Dolores Ibárruri, Pasionaria (Editorial Akal, Madrid, 2021)
  • 2023: La vida es eterna. Biografía de Víctor Jara (Ediciones B, Santiago de Chile, 2023)[12]

Referències[modifica]

  1. Cancela, Ekaitz. «En ningún otro país, socialistas y comunistas trabajaron juntos tanto tiempo como en Chile» (en castellà). El Salto. [Consulta: 29 agost 2023].
  2. de 2014, Por: EL PAÍS | 16 de enero. «El día que Allende glosó a Stalin» (en castellà). Historia[S]. [Consulta: 20 octubre 2022].
  3. «Amorós: Quedan dudas sobre muerte de Neruda | Video» (en castellà), 05-11-2015. [Consulta: 29 agost 2023].
  4. Montes, Rocío «Cuando Pinochet repudiaba ante Franco “la infame campaña internacional contra España”» (en castellà). El País [Madrid], 29-08-2019. ISSN: 1134-6582.
  5. «Las cartas perdidas de Miguel Hernandez». Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 29 agost 2023].
  6. Bono, Ferran «El inquebrantable hilo del compromiso» (en castellà). , 26-11-2012 [Consulta: 20 octubre 2022].
  7. «Hora 25: Los por qués de la Guerra Civil - Hora 25 - Podcast en iVoox» (en castellà). iVoox. [Consulta: 20 octubre 2022].
  8. Sabogal, Winston Manrique «Un informe oficial ve “altamente probable” que Neruda fuera asesinado» (en castellà). , 09-11-2015 [Consulta: 20 octubre 2022].
  9. Mostrador, El. «Antonio Llidó, el sacerdote revolucionario de los años 70, llega a las librerías» (en castellà). El Mostrador, 08-04-2016. [Consulta: 20 octubre 2022].
  10. Montes, Rocío «Cuando Chile quiso vender la Isla de Pascua a los nazis» (en castellà). , 02-08-2018 [Consulta: 20 octubre 2022].
  11. Chile, C. N. N. «Mario Amorós, autor de biografía sobre Pinochet: “Sin Jaime Guzmán, el proyecto político de la dictadura hubiera sido otro”» (en castellà). CNN Chile. [Consulta: 20 octubre 2022].
  12. «Llega “La vida es eterna”, la nueva biografía de Víctor Jara» (en castellà), 27-02-2023. [Consulta: 29 agost 2023].