Vés al contingut

Mario Gaviria Labarta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMario Gaviria Labarta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata
Cortes de Navarra (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 2018 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, escriptor, professor d'universitat, urbanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pública de Navarra Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHenri Lefebvre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 14 d'abril de 1938 - Saragossa, 7 d'abril de 2018) fou un sociòleg i urbanista ecologista basc.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut el 14 d'abril de 1938 al municipi més meridional de Navarra, es formà a la Universitat de Saragossa on estudià Dret i a Anglaterra i França on cursà estudis d'Economia i Sociologia. A França es convertí en alumne de Henri Lefebvre, les primeres obres del qual va traduir al castellà. A les dècades de 1960 i 1970 introduí a l'Estat espanyol les més avançades tendències en Sociologia rural i urbana, de l'oci i del turisme; i després de diverses estades a Califòrnia, inicià la construcció d'un pensament sociològic alternatiu en el qual es fonien molts de les propostes de Lefebvre, amb l'ambientalisme estatunidenc, i una tradició hispànica que podria personalitzar-se molt particularment en l'obra de Joaquín Costa. Contribuí a la construcció del pensament polític ecologista així com al seu moviment. Actuà contra la instal·lació d'una central nuclear al Parc Regional de Cap Cope i Puntes de Calnegre (Regió de Múrcia), coordinant el moviment als inicis de l'oposició nuclear espanyola. Treballà sobre el planejament urbanístic espanyol de les dues últimes dècades del segle xx.[2] Mestre de diverses generacions de sociòlegs urbans, rurals, de l'oci i ambientals a Espanya, un dels pocs sociòlegs que reconegué explícitament la notable influència de Gaviria en la seva obra fou Artemio Baigorri.

Des de 1985 treballà com a professor de l'Escola Universitària de Treball Social de Navarra, i des de 1992 de la Universitat Pública de Navarra, en temes de benestar social i exclusió. Durant aquests anys col·laborà en el desenvolupament dels programes de renda mínima d'inserció a Madrid i Aragó, i en el desenvolupament de projectes innovadors d'intervenció social, en camps com la prevenció de la sida, la inserció social i laboral i la integració social del poble gitano.

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fallece a los 79 años el sociólogo navarro Mario Gaviria» (en castellà). NoticiasdeNavarra.com, 07-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-07. [Consulta: 16 abril 2018].
  2. «El Ayuntamiento de Zaragoza nombra "hijo adoptivo" al profesor de la Universidad Pública de Navarra Mario Gaviria Labarta» (en castellà). Universia, 20-10-2002. Arxivat de l'original el 22 febrer 2006. [Consulta: 16 abril 2018].
  3. «Premio Zahorí de 2008» (en castellà). Elpocico.es. Arxivat de l'original el 2 març 2012. [Consulta: 16 abril 2018].
  4. «Fallece el sociólogo Mario Gaviria, Premio Nacional de Medio Ambiente 2005» (en castellà). LaVanguardia.com, 07-04-2018. [Consulta: 16 abril 2018].

Enllaços externs

[modifica]