Mario Gaviria Labarta
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 abril 1938 Cortes de Navarra (Navarra) |
| Mort | 7 abril 2018 (79 anys) Saragossa (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Saragossa |
| Activitat | |
| Ocupació | sociòleg, escriptor, professor d'universitat, urbanista |
| Ocupador | Universitat Pública de Navarra |
| Professors | Henri Lefebvre |
Premis | |
Mario Gaviria Labarta (Cortes de Navarra, 14 d'abril de 1938 - Saragossa, 7 d'abril de 2018) fou un sociòleg i urbanista ecologista basc.[1]
Biografia[modifica]
Nascut el 14 d'abril de 1938 al municipi més meridional de Navarra, es formà a la Universitat de Saragossa on estudià Dret i a Anglaterra i França on cursà estudis d'Economia i Sociologia. A França es convertí en alumne de Henri Lefebvre, les primeres obres del qual va traduir al castellà. A les dècades de 1960 i 1970 introduí a l'Estat espanyol les més avançades tendències en Sociologia rural i urbana, de l'oci i del turisme; i després de diverses estades a Califòrnia, inicià la construcció d'un pensament sociològic alternatiu en el qual es fonien molts de les propostes de Lefebvre, amb l'ambientalisme estatunidenc, i una tradició hispànica que podria personalitzar-se molt particularment en l'obra de Joaquín Costa. Contribuí a la construcció del pensament polític ecologista així com al seu moviment. Actuà contra la instal·lació d'una central nuclear al Parc Regional de Cap Cope i Puntes de Calnegre (Regió de Múrcia), coordinant el moviment als inicis de l'oposició nuclear espanyola. Treballà sobre el planejament urbanístic espanyol de les dues últimes dècades del segle xx.[2] Mestre de diverses generacions de sociòlegs urbans, rurals, de l'oci i ambientals a Espanya, un dels pocs sociòlegs que reconegué explícitament la notable influència de Gaviria en la seva obra fou Artemio Baigorri.
Des de 1985 treballà com a professor de l'Escola Universitària de Treball Social de Navarra, i des de 1992 de la Universitat Pública de Navarra, en temes de benestar social i exclusió. Durant aquests anys col·laborà en el desenvolupament dels programes de renda mínima d'inserció a Madrid i Aragó, i en el desenvolupament de projectes innovadors d'intervenció social, en camps com la prevenció de la sida, la inserció social i laboral i la integració social del poble gitano.
Premis i reconeixements[modifica]
- Premi Nacional de Medi Ambient de 2005, per la seva contribució a la conservació dels recursos naturals i el seu important paper en la introducció del pensament ecològic a Espanya.
- Premi Societat i Valors Humans de 2006, atorgat pel Col·legi de Sociòlegs/ues i Politòlegs/ues de Navarra.
- Premi Zahorí de 2008[3]
- Creu de Carles III El Noble de Navarra de 2016[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Fallece a los 79 años el sociólogo navarro Mario Gaviria» (en castellà). NoticiasdeNavarra.com, 07-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-07. [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «El Ayuntamiento de Zaragoza nombra "hijo adoptivo" al profesor de la Universidad Pública de Navarra Mario Gaviria Labarta» (en castellà). Universia, 20-10-2002. Arxivat de l'original el 22 febrer 2006. [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «Premio Zahorí de 2008» (en castellà). Elpocico.es. Arxivat de l'original el 2 març 2012. [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «Fallece el sociólogo Mario Gaviria, Premio Nacional de Medio Ambiente 2005» (en castellà). LaVanguardia.com, 07-04-2018. [Consulta: 16 abril 2018].