Masculin, féminin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgMasculin Féminin
Masculin, féminin
Masculinféminin.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Jean-Luc Godard
Protagonistes
Producció Anatole Dauman
Guió Jean-Luc Godard, adaptació lliure de dues novel·les de Guy de Maupassant, La Femme de Paul i Le Signe.
Música Jean-Jacques Debout
Fotografia Willy Kurant
Muntatge Agnès Guillemot, Marguerite Renoir (no surt als crèditse)
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 1966
Durada 110 minuts
Idioma original francès
Color blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Masculí femení (original: Masculin, féminin ) és una pel·lícula francesa de Jean-Luc Godard estrenada el 1966 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Paul, tot just desmobilitzat, és a la recerca d'un treball i milita contra la guerra al Vietnam. Està enamorat de Magdalena, una jove cantant que es preocupa més pel seu èxit a la feina que per les manifestacions sentimentals del seu amic. Paul acaba trobant una feina en un institut de sondejos on és encarregat fer una enquesta sobre les principals preocupacions dels francesos. Viu provisionalment a casa de dues de les seves amigues.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Comentari[modifica | modifica el codi]

La joventut i el sexe de França d'avui. Un estudi de costums sobre els joves dels anys 60, amb el fons de la campanya electoral de les eleccions presidencials franceses de 1965.

La pel·lícula tracta sobretot la vida de parella al món modern i la sexualitat (pudor, plaer, prostitució, contracepció, avortament), cosa que li suposarà de ser prohibida als menors de 18 anys en la seva estrena. Tracta altres temes, com la violència, la guerra, l'homicidi, el suïcidi, el compromís polític i les certeses, la societat de consum o inclús el racisme. Evoca també la diferència que separa la realitat de la societat contemporània de la imatge que la sociologia en pot fer, proposant amb aquesta pel·lícula establir un retrat fidel de la gent jove de 1965, de les seves incerteses cap al futur i de les seves contradiccions.

La pel·lícula conté nombrosos cartells inserits entre les seqüències com en el cinema mut. Són coneguts alguns aforismes, com «Els fills de Marx i de la Coca-Cola, que en pot sortir...». La frase «El filòsof i el cineasta tenen en comú una certa manera de ser, una certa vista del món que és el d'una generació,» inserida en la pel·lícula, és de Merleau-Ponty.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masculí femení
  2. «Masculin-Feminin». The New York Times.