Massís del Carlit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMassís del Carlit
Massif du Carlit.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaPirineus Orientals (França) Modifica el valor a Wikidata
 42° 34′ 15″ N, 1° 55′ 53″ E / 42.57083°N,1.93139°E / 42.57083; 1.93139
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.921 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altCarlit Modifica el valor a Wikidata  (2.921 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca metamòrfica Modifica el valor a Wikidata

El massís del Carlit és un massís muntanyenc pertanyent al Pirineu axial oriental amb el cim al pic Carlit (2921 m), situat entre l'Alta Cerdanya i el Capcir al sud i el Sabartès i el Donasà (País de Foix) al nord. Els altres pics importants[1] hi són el Puig Peric (2810 m) i els puigs del Coll Roig (Puig Occidental del Coll Roig i Puig Oriental del Coll Roig) (2804 m).

Separa la riba del Querol de la d'Angostrina, com també l'estany de Lanós del llac de la Bollosa. A més d'aquestes dues masses d'aigua, destaca una sèrie d'estanys petits anomenat el circ del Carlit. A més a més, el massís divideix el sistema d'aigües de la conca del riu Aude, que es dirigeix al nord, passant per Carcassona, i després cap a la Mediterrànea, desembocant prop de Narbona i donant nom al departament homònim; i la del Tet, que es dirigeix a l'est, també a la Mediterrània. Al massís hi ha altiplans on es peix el bestiar, sobre els quals es regeix un sistema de drets tradicionals[1] per part dels pobles locals com ara la vila de Llívia.

La primera persona que és documentat[1] que va pujar al Carlit fou el comte Henry Russell el 1865.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massís del Carlit
  1. 1,0 1,1 1,2 «el Carlit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «4 - Els Angles, 5 - Angostrina i Vilanova de les Escaldes i 70 - Formiguera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Angostrina i Vilanova de les Escaldes, els Angles i Formiguera». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.