Mastoïditis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaMastoiditis
Mastoiditis1.jpg
Inflamació de la part posterior de l'orella
Tipus osteïtis i malaltia de l'orella mitjana
Especialitat otorinolaringologia
Localització orella mitjana
Classificació
CIM-10 H70
CIM-9 383.0-383.1
Recursos externs
DiseasesDB 22479
MedlinePlus 001034
eMedicine 2056657 i 966099
Patient UK Mastoid-and-Mastoiditis
MeSH D008417 i D008417
UMLS CUI C0024904 i C0024904
DOID DOID:0060322 i DOID:0060322
Modifica les dades a Wikidata

La mastoïditis, en medicina, fa referència a la infecció i simultània inflamació de l'ós mastoides o apòfisi mastoide localitzat al crani.[1]

L'apòfisi mastoideés una prominent projecció arrodonida de l'os temporal localitzada darrere del conducte auditiu extern. Constitueix un important punt d'inserció de músculs, incloent-hi l'esternoclidomastoïdal. En general, l'apòfisi mastoide és lleugerament major en proporció en homes que en les dones.[2]

Epidemiologia[modifica]

La mastoïditis és més prevalent en infants d'entre 2 i 5 anys. Presenta un lleuger predomini en sexe masculí. Antigament, era una de les principals causes de mort d'aquests.[3] Avui en dia, hi ha menys casos i els casos són menys perillosos.[4]

Simptomatologia[modifica]

La infecció de l'apòfisi mastoide es presenta amb tota una sèrie de signes i símptomes. Alguns d'ells poden ser: febre, dolor, secreció auditiva, cefalea, inflamació de la part posterior de l'orella, entre altres.[5] El dolor sol ser intens i continuat sobretot a la palpació de la part posterior de l'orella. La febre i el malestar general són comuns en aquesta situació clínica. A més a més, el timpà pot estar inflamat i envermellit.[3]

Etiologia[modifica]

La causa principal de mastoïditis és la complicació d'una infecció de l'orella mitjana (otitis mitjana aguda o la crònica). Aquesta infecció pot passar llavors l'ós mastoides. Aquesta infecció era i és més prevalent en infants.[4]

L'otitis pot ser a conseqüència d'un colesteatoma. Les secundàries a l'otitis mitjana crònica són més greus i el bacteri més freqüent amb un percentatge de 28% a 58% és el pneumococ. Altres de freqüents són St.pyogenes, S.aureus i H. influenzae. Les menys freqüents són la Pseudomona aeruginosai anaerobis.[3]

Diagnòstic[modifica]

TC de crani: Otitis mitjana (fletxa simple) i mastoïditis (fletxa doble) del costat dret (costat esquerre a la imatge). El conducte auditiu extern està parcialment ocupat per la supuració (fletxa triple). Dona de 44 anys.

Pel diagnòstic cal una exploració física, sobretot, al cap i a la zona posterior de l'orella. La presència de signes com el dolor, vertigen, mareig i de símptomes com la febre, secreció auditiva i el malestar general poden ajudar a concloure el diagnòstic.[1]

Es poden fer proves complementàries com la tomografia computada de l'orella. A més a més, també es pot fer un cultiu de la secreció auditiva per detectar la presència de bacteris.[4]

Tractament[modifica]

El tractament principal de la mastoïditis és l'antibioteràpia. Primerament, per via intravenosa i posteriorment per via oral. Aquest tractament, en algunes situacions, pot no arribar a l'ós mastoide i llavors cal fer una intervenció quirúrgica per extreure la part afectada de l'ós mastoide. Aquest procés és anomenat mastoidectomia. A més a més, també es pot dur a terme una altra intervenció quirúrgica anomenada miringotomia que consisteix a drenar l'orella mitjana a través del timpà.

Complicacions[modifica]

Aquesta infecció si es tracta a temps no comporta cap complicació. Si aquesta no es tracta correctament poden aparèixer tota una sèrie de complicacions com: vertigen, abscés epidural, meningitis, pèrdua de l'audició parcial o completa, destrucció de l'ós mastoides o disseminació de la infecció a l'organisme.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mastoïditis Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Mastoiditis» (en anglès). MedlinePlus, 12-04-2008. [Consulta: 16r setembre 2001].
  2. Gray's Anatomy para Estudiantes. Elsevier, 2006. ISBN 9788481748321 [Consulta: 1r novembre 2015]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Infecciones otorinolaringológicas» (en castellà). José San Martín. [Consulta: 16r setembre 2001].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mastoiditis» (en castellà). University of Maryland: medical center. [Consulta: 16r setembre 2001].
  5. «Mastoiditis» (en castellà). Clínica Dam, 10-08-2003. [Consulta: 16r setembre 2001].