Matteo Carcassi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMatteo Carcassi
Matteo Carcassi (1792-1853).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1792
Florència
Mort 16 de gener de 1853 (60/61 anys)
París
Activitat professional
Ocupació Compositor, guitarrista i guitarrista clàssic
Instrument Guitarra
Modifica dades a Wikidata

Matteo Carcassi (Florència, Itàlia, 1792París, França, 16 de gener de 1853) fou un compositor romàntic per a guitarra. La seva tècnica virtuosa li va proporcionar molts seguidors entre les elits parisenques del seu temps, que van ser un gran mercat per a les seves composicions guitarrístiques.

Biografia[modifica]

Neix a Florència (Itàlia) entre 1792 i 1793. Començà estudiant piano però algun temps després canvià a la guitarra. Segons sembla, va combatre amb els francesos a les Guerres Napoleòniques.[1] L'any 1816 s'instal·la a París, on comença a publicar les seves obres per guitarra amb el seu amic Antoine Messonier, també guitarrista. Destaquen el seu mètode de guitarra, molt utilitzat durant tot el segle XIX.[1]

Paral·lelament, inicià la carrera de concertista als 18 anys i ràpidament fou considerat com un virtuós de l'instrument. Realitzà concerts a Alemanya, Anglaterra i en altres països europeus a més del seu país, fins al 1840, any en què s'instal·là definitivament a París i parà de fer concerts. Es dedicà solament a l'ensenyament de la guitarra, del piano i a la composició. Morí el 1853, als 61 anys.

Estil[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matteo Carcassi Modifica l'enllaç a Wikidata

De l'estil guitarrístic de Carcassi se sol destacar el seu virtuosisme, que li va guanyar una gran audiència a París i a la resta d'Europa. També el caracteritzava el fet de tocar amb les yemes dels dits, no amb les ungles, el que dóna a la guitarra una sonoritat més càlida.

A nivell compositiu, les seves obres més valorades son les variacions, que realitzava a partir de melodies d'òperes en voga en l'època com les de Auber, Herold o Rossini. Tot i ser senzilles musicalment, estan ben construïdes i són agradables de tocar. A més, semblen més dificils tècnicament del que realment son, el que els hi ha donat gran popularitat entre els guitarristes amateurs[2]

Obra[modifica]

Prop de vuitanta obres de Carcassi es van publicar amb número de Opus, però s'en coneixen moltes més, que encara esperen una catalogació definitiva.[2]

  • Op. 1, 3 Sonatines.
  • Op. 2, 3 Rondos.
  • Op. 3, 12 Petites pièces.
  • Op. 4, 6 Valses, [BNF Vm 12 g 15 570 ].
  • Op. 5, Recueil Le nouveau Papillon, choix d'airs fáciles, [BNF Vm 9 3335 ].
  • Op. 6, Introduction, variations et finale sur un duo favori (thème de Martini), [BNF Vm 9 3334 ].
  • Op. 7, Au Clair de la Lune, varié, [BNF Vm 9 3333 ; Vm 9 3333A ].
  • Op. 8, Recueil Etrennes aux amateurs, 6 contredanses, 6 valses et 3 Airs variés.
  • Op. 9, 3 Airs italiens, variés, [BNF Vm 9 3332 ; Vm 9 3332A ].
  • Op. 10, Amusements, 12 morceaux fáciles, [BNF Vm 9 3332bis ].
  • Op. 11, Recueil de 10 petites pièces.
  • Op. 12, 3 Thêmes variés.
  • Op. 13, 4 Pots-pourris sur des airs de Rossini.
  • Op. 14, Mélange de 20 morceaux fáciles.
  • Op. 15, Tra la la, air varié.
  • Op. 16, 6 Divertissements.
  • Op. 17, Variations sur Le Songe de Rousseau.
  • Op. 18, 6 Airs variés.
  • Op. 19, Fantaisie sur des airs de Robin des Bois.
  • Op. 20, Air suisse, varié.
  • Op. 21, Recueil Les Récréations des commençants, 24 petites pièces.
  • Op. 22, Air écossais de La Dame blanche, arrangé..
  • Op. 23, 12 Valses.
  • Op. 24, Air des Mystères d'Isis, varié.
  • Op. 25, 8 Divertissements.
  • Op. 26, 6 Caprices.
  • Op. 28, 2 Airs de ballet de l'opéra Moïse (Rossini), arrangés pour piano et guitare.
  • Op. 33, Fantaisie sur La Muette de Portici.
  • Op. 34, Fantaisie sur Le Comte Ory.
  • Op. 35, Fantaisie sur La Fiancée.
  • Op. 36, Fantaisie sur Guillaume Tell.
  • Op. 37, Fantaisie sur Fra Diavolo.
  • Op. 38, Fantaisie sur Le Dieu et la Bayadère.
  • Op. 40, Fantaisie sur Zampa.
  • Op. 41, Rondoletto sur l'air Clic clac.
  • Op. 43, Mélange sur des motifs de Zampa (ópera de Ferdinand Hérold), pour piano et guitare.
  • Op. 44, 3 Airs suisses variés.
  • Op. 45, Fantaisie sur des motifs du Serment (Auber).
  • Op. 48, Fantaisie sur des motifs de Der Zweikampf (Ferdinand Hérold).
  • Op. 49, Fantaisie sur des motifs de Gustave (Auber).
  • Op. 52, Valse favorite du Duc de Reichstadt, variée pour guitare.
  • Op. 54, Récréations musicales, (4 pièces), Paris, 1834 [BNF Vm 9 3336 ; K. 7150(1-4) ].
  • Op. 55, Valses brillantes à l'espagnole, Meissonier, Paris, 1835 [BNF Vm 12 g 15 571 ; K. 7151 ].
  • Op. 56, Adieu à la Suisse, air varié, Meissonier, Paris, 1835 [BNF Vm 9 3331 ; K. 7152 ].
  • Op. 57, Fantaisie sur des motifs du Cheval de bronze (Auber).
  • Op. 59, Méthode, en 3 parties.
  • Op. 60, 25 Etudes (suite de la méthode).
  • Op. 62, Mélange sur Sarah (Grisar).
  • Op. 64, Fantaisie sur des motifs du Postillon de Longjumeau (Adam).
  • Op. 67, Mosaïque sur des motifs du Domino noir.
  • Op. 70, Mélange sur des motifs de Zanetta.
  • Op. 71, Fantaisie sur des motifs des Diamants de la Couronne.
  • Op. 73, Fantaisie sur des motifs de La Part du Diable.
  • Op. 74, Mélange sur des thèmes de La Sirène (Auber).

Referències[modifica]