Vés al contingut

Matthew Flinders

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMatthew Flinders
Imatge
Retrat de Matthew Flinders
Biografia
Naixement16 març 1774 Modifica el valor a Wikidata
Donington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1814 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEstació de London Euston Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
FormacióThe Thomas Cowley High School Modifica el valor a Wikidata
Es coneix permariner i explorador d'Austràlia
Activitat
Camp de treballBotànica i navegació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexplorador, botànic, cartògraf, navegant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Navy Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 juliol 1801Flinders expedition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaFlinders Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnn Chappelle Modifica el valor a Wikidata
FillsAnne Flinders Modifica el valor a Wikidata
ParesMatthew Flinders Modifica el valor a Wikidata  i Susannah Ward Modifica el valor a Wikidata
Parentsavi de William Matthew Flinders Petrie Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 17079661 Project Gutenberg: 4720 IPNI: 2786-1Modifica el valor a Wikidata

El capità Matthew Flinders RN (Donington, Lincolnshire, 16 de març de 1774Londres, 19 de juliol de 1814) va ser un mariner, explorador i cartògraf anglès. En els seus poc més de vint anys de carrera a la Royal Navy navegà amb el capità William Bligh, circumnavegà Austràlia i fomentà l'ús d'aquest nom pel continent, que anteriorment havia estat conegut com a New Holland. Va sobreviure a un naufragi i fou fet presoner, com a espia, pels francesos durant set anys a l'illa Maurici. Va descobrir i corregir els efectes dels metalls ferrosos sobre les brúixoles. Va escriure un important llibre sobre el descobriment d'Austràlia: A Voyage to Terra Australis.[1]

El seu net fou William Matthew Flinders Petrie.

Primers anys

[modifica]

Nascut a Donington, Lincolnshire, era fill del cirurgià Matthew Flinders i la seva esposa, Susannah Ward. Als 15 anys, el 1789, va entrar a la Royal Navy. Inicialment va servir al HMS Alert, per poc després passar a l'HMS Scipio, i el juliol de 1790 ja era guàrdia marina a l'HMS Bellerophon, sota les ordres del capità Pasley. Per recomanació de Pasley, es va unir a l'expedició del capità Bligh a bord de l'HMS Providence, en el transport de l'arbre del pa entre Tahití i Jamaica. Aquest va ser el primer contacte de Flinders en aigües australianes, a Adventure Bay, Tasmània el 1792. En tornar a Anglaterra es reincorporà al Bellerophon, on visqué la batalla del Gloriós primer de juny.

Primer viatge a Nova Gal·les del Sud

[modifica]

El primer viatge de Port Jackson va ser el 1795 a bord de l'HMS Reliance, que duia el recentment nomenat governador de Nova Gal·les del Sud, el capità John Hunter. En aquest viatge, es va donar a conèixer com a bon navegant i cartògraf, alhora que feia amistat amb el cirurgià George Bass.

Poc després d'arribar a Port Jackson, Bass i Flinders van fer dues expedicions: la primera a Botany Bay i el Georges River, i la segona al llac Illawarra.[2]

El 1798 Flinders, com a tinent, va rebre el comandament de la Norfolk amb les ordres de navegar més enllà de les Illes Furneaux, i, en cas de trobar un estret, passar-hi i tornar per l'extrem sud de la Terra de Van Diemen. El pas entre el continent australià i Tasmània permetria un estalvi de diversos dies en el viatge des d'Anglaterra, i va ser nomenat estret de Bass, en record al seu amic.

Novament a bord de la Norfolk es dirigí, aquesta vegada, cap al nord, fins a arribar a Moreton Bay el juliol de 1799, on visità i batejà diversos llocs propers. El març de 1800, s'incorporà de nou al Reliance, amb el qual partí cap a Anglaterra.

Comandant de l'Investigator

[modifica]

La feina de Flinders havia arribat a l'atenció de molts científics de l'època, en particular l'influent sir Joseph Banks, a qui Flinders va dedicar l'Observations on the Coasts of Van Diemen's Land, on Bass's Strait, etc. Banks emprà la seva influència per a convèncer l'almirallat de la importància d'una expedició per traçar la línia de costa d'Austràlia. Com a resultat d'això, el gener de 1801, Flinders va rebre el comandament de l'HMS Investigator, una corbeta de 334 tones. El 18 de juliol de 1801, va salpar l'expedició, a la qual s'uní el botànic Robert Brown, el dibuixant Ferdinand Bauer i el paisatgista William Westall. En tractar-se d'una expedició científica, Flinders va navegar també amb un passaport francès, tot i que Anglaterra i França estaven en guerra.

Exploració de la costa australiana

[modifica]
Viatges de Matthew Flinders a bord de l'HMS Investigator

Flinders assolí i batejà el cap Leeuwin el 6 de desembre de 1801, i procedí a estudiar la costa sud del continent australià. El 8 d'abril de 1802, mentre navegava cap a l'est, es trobà amb el Géographe, una corbeta francesa comandada per l'explorador Nicolas Baudin, que estava realitzant una expedició similar pel seu govern. Ambdós eren científics, i intercanviaren detalls dels seus descobriments a Encounter Bay.

Seguint la costa, va explorar Port Phillip, que sense ell saber-ho havia estat descobert tan sols 10 setmanes abans per John Murray a bord del Lady Nelson. Flinders feu escala a Arthur's Seat, des d'on va tenir una visió àmplia de les terres i badies circumdants. Flinders informà el governador King que la terra era "un plaer i, en moltes parts, tenia un aspecte fèrtil".[3]

Amb les reserves de menjar esgotades, Flinders tornà a Sydney, on arribà el 9 de maig de 1802. Després de preparar la nau a correcuita, van salpar el 22 de juliol cap al nord, tot cartografiant la costa de Queensland. A través de l'estret de Torres, passà a explorar el golf de Carpentària. El juny de 1803, el casc d'Investigator va resultar danyat, cosa que va obligar Flinders a aturar les exploracions per la costa nord i tornar a Sydney per la costa oest i sud, tot acabant la primera circumnavegació a Austràlia. Arribà a Sydney el 9 de juny de 1803.

Abreviació botànica

[modifica]

Publicacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. A Voyage to Terra Australis, de Matthew Flinders a Projecte Gutenberg.
  2. The Journal of Daniel Paine 1794-1797. pàg 39
  3. «History of Port Philip Bay». Visit Victoria. Tourism Victoria. [Consulta: 25 juliol 2011].
  4. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)