Max Frisch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMax Frisch
ETH-BIB-Max Frisch-Com C20-015-023-001.tif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1991 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer colorectal Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióETH Zürich
Universitat de Zuric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, filòsof, periodista, biògraf, poeta, guionista, novel·lista, diarista, arquitecte, dramaturg, autor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereObra de teatre i prosa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeGertrud Frisch-von Meyenburg (1942–1959)
Marianne Frisch (en) Tradueix (1968–1979) Modifica el valor a Wikidata
ParellaIngeborg Bachmann (1958–1963) Modifica el valor a Wikidata
FillsUrsula Priess
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Gertrud Frisch-von Meyenburg) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0295835 Allocine: 80128 Allmovie: p309622 IBDB: 7653
iTunes: 147263000 Musicbrainz: f6f08315-0590-4588-acec-9c105a8eeb5a Discogs: 761050 Modifica el valor a Wikidata

Max Frisch va néixer el 15 de maig de 1911 a Zuric i va morir el 4 d'abril de 1991. Fou un escriptor suís en llengua alemanya.[1]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • 1937. Antwort aus der Stille
  • 1954. Stiller (No sóc Stiller, Barcelona : Proa, 1990; trad. Carme Gala)
  • 1957. Homo Faber (Homo Faber : Un relat, Barcelona : Edicions 62, 1994; trad. Judith Vilar)
  • 1964. Mein Name sei Gantenbein, reeditat com a Gantenbein
  • 1971. Wilhelm Tell für die Schule (Guillem Tell : una història exemplar, Barcelona: Laia, 1974, 1980; trad. Jaume Tió)
  • 1974. Dienstbüchlein
  • 1975. Montauk
  • 1979. Der Mensch erscheint im Holozän
  • 1982. Blaubart (Barbablava, Barcelona : Edicions del Mall, 1986; trad. Carme Serrats)

Teatre[modifica]

  • 1945. Nun singen sie wieder
  • 1947. Santa Cruz
  • 1947. Die Chinesische Mauer
  • 1949. Als der Krieg zu Ende war
  • 1951. Graf Öderland
  • 1953. Biedermann und die Brandstifter (Els incendiaris, Mallorca : Moll, 1998; trad. i adapt. Ignasi Bonnín)
  • 1953. Don Juan oder Die Liebe zur Geometrie
  • 1961. Andorra (Andorra la Vella : Editorial Andorra, 2009; trad. Xavier Torruella)
  • 1967. Biografie
  • 1989. Jonas und sein Veteran

Premis i reconeixements[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Frisch

Referències[modifica]

  1. Popescu, Valentín «Muere en Suiza el escritor Max Frisch». La Vanguardia, 05-04-1991, pàg. 43.