Max Frisch

Max Frisch

Biografia
Naixement	15 maig 1911 Zuric (Suïssa)
Mort	4 abril 1991 (79 anys) Zuric (Suïssa)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer colorectal )
Dades personals
Formació	ETH Zürich Universitat de Zuric
Activitat
Camp de treball	Ficció
Ocupació	escriptor, filòsof, periodista, biògraf, poeta, guionista, novel·lista, diarista, arquitecte, dramaturg, autor
Membre de	Modern Language Association (1984–) Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Obra de teatre i prosa
Obra
Localització dels arxius	Max Frisch Archiv (en) Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 804]
Família
Cònjuge	Gertrud Frisch-von Meyenburg (1942–1959) Marianne Frisch (en) (1968–1979)
Parella	Ingeborg Bachmann (1958–1963)
Fills	Ursula Priess  ( Gertrud Frisch-von Meyenburg)
Premis (1989)  Premi Heinrich Heine (1986)  Premi Internacional Neustadt de Literatura (1985)  premi Common Wealth (1984)  Comanador de les Arts i les Lletres (1976)  Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany (1973)  Schiller prize (en) (1965)  Premi Memorial Schiller (1965)  Premi Jerusalem (1958)  Premi Georg Büchner (1958)  premi Charles Veillon en llengua alemanya (1954)  premi Wilhelm Raabe (1938)  Conrad Ferdinand Meyer Prize (en)  doctor honoris causa per la Universitat de Birmingham  doctor honoris causa per la Universitat Tècnica de Berlín

Max Frisch va néixer el 15 de maig de 1911 a Zuric i va morir el 4 d'abril de 1991. Fou un escriptor suís en llengua alemanya.

Obres

Novel·les

• 1937. Antwort aus der Stille
• 1954. Stiller (No sóc Stiller, Barcelona : Proa, 1990; trad. Carme Gala)
• 1957. Homo Faber (Homo Faber : Un relat, Barcelona : Edicions 62, 1994; trad. Judith Vilar)

• 1964. Mein Name sei Gantenbein, reeditat com a Gantenbein

• 1971. Wilhelm Tell für die Schule (Guillem Tell : una història exemplar, Barcelona: Laia, 1974, 1980; trad. Jaume Tió)

• 1974. Dienstbüchlein

• 1975. Montauk
• 1979. Der Mensch erscheint im Holozän
• 1982. Blaubart (Barbablava, Barcelona : Edicions del Mall, 1986; trad. Carme Serrats)

Teatre

• 1945. Nun singen sie wieder
• 1947. Santa Cruz
• 1947. Die Chinesische Mauer
• 1949. Als der Krieg zu Ende war
• 1951. Graf Öderland
• 1953. Biedermann und die Brandstifter (Els incendiaris, Mallorca : Moll, 1998; trad. i adapt. Ignasi Bonnín)
• 1953. Don Juan oder Die Liebe zur Geometrie
• 1961. Andorra (Andorra la Vella : Editorial Andorra, 2009; trad. Xavier Torruella)
• 1967. Biografie
• 1989. Jonas und sein Veteran

Premis i reconeixements

• Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Frisch