Vés al contingut

Maximilian von Spee

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Graf Spee».
Infotaula de personaMaximilian von Spee

Maximilian Graf von Spee Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Maximilian Graf von Spee Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1914 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Atlàntic sud Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Camerun Alemany
Kiau Chau Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióoficial naval Modifica el valor a Wikidata
Activitat1878–1914
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany
Branca militarExèrcit Alemany Kaiserliche Marine
Rang militarVizeadmiral Vizeadmiral
ConflicteRebel·lió dels bòxers
I Guerra Mundial :
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsOtto von Spee, Heinrich von Spee, Huberta von Spee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El comte Maximilian Johannes Maria Hubert von Spee, també conegut com a Maximilian Graf von Spee, (Copenhaguen, 22 de juny de 1861 – a bord del Scharnhorst, Illes Malvines, 8 de desembre de 1914) fou un almirall de la Kaiserliche Marine (marina imperial alemanya), famós per les batalles navals de Coronel i de les Malvines.

Biografia[modifica]

Spee es va enrolar en la marina imperial alemanya el 1878. Entre 1887 i 1888 va assumir el comandament dels ports del Camerun, en aquell temps colònia alemanya. Posteriorment va exercir diversos càrrecs importants en l'administració naval, en àrees encarregades del desenvolupament d'armaments, fins al 1908, quan va ser nomenat cap de l'Estat Major de la flota del Mar del Nord. El 1910 va ser ascendit a contraalmirall. El 1912 va ser designat per comandar l'esquadra de creuers de l'Àsia, amb base a la colònia de Tsingtao, a la Xina.

Les batalles de Coronel i les Malvines[modifica]

Després d'iniciar-se la Primera Guerra Mundial, Spee es va caracteritzar per presentar batalla utilitzant tècniques pròpies d'un corsari, atacant amb gran èxit el tràfic mercant de les nacions aliades. Però la seva flota estava amenaçada, inicialment per la marina australiana, a la qual posteriorment s'afegiria l'armada imperial japonesa després de la seva entrada en la guerra en la batalla de Tsingtao. Sabedor de la seva precària situació davant marines a les quals respectava i que eren molt superiors en nombre i potència de foc, decidí traslladar les seves accions bèl·liques a les costes de Xile.

El 6 d'agost s'afegí a la flota el creuer lleuger SMS Nürnberg i es dirigí cap a les illes Marianes, on se li afegí el creuer SMS Emden, alguns mercants i el creuer auxiliar SMS Prinz Eitel Friedrich. El 13 d'agost se celebrà una reunió a bord de l'Scharnhorst on es decidí un pla d'operacions que evitava accions al Pacífic oriental i se centrava a atacar el comerç aliat de la costa americana del Pacífic. El comandant de l'Emden, però, demanà permís a Spee per realitzar el seu propi creuer en solitari i dirigir-se a l'Oceà Índic. Spee hi accedí i en els mesos següents l'Emden aconseguí resultats espectaculars contra els aliats a les aigües de l'Índic (vegeu l'article «SMS Emden»). La resta de l'esquadra de Spee es dirigí cap a Amèrica passant per Tahití, on enfonsaren un vell canoner francès, el Zélée, i destruïren l'artilleria costanera,[1] mentre el Nürnberg s'apropà en solitari a l'estació d'enllaç de telègraf de l'illa Fanning i tallà el cable submarí telegràfic que unia Austràlia amb el Canadà.[2] A començaments d'octubre Spee decidí reunir tots els seus vaixells dispersos i el 12 d'octubre de 1914 als creuers alemanys Scharnhost i Gneisenau, se'ls uní, a l'illa de Pasqua, el SMS Leipzig, que havia estat perseguit pels britànics des de la costa mexicana, i el SMS Dresden (que no formava part de l'esquadra del Pacífic). El 19 d'octubre Spee decidí salpar, i després de fer escala a l'arxipèlag Juan Fernández, el 30 d'octubre va arribar al port de Valparaíso. Allà s'enfrontà i vencé a l'esquadra de l'almirall Cradock en la batalla de Coronel, l'1 de novembre de 1914, la primera gran victòria de la marina alemanya contra la marina britànica. Les unitats principals britàniques HMS Good Hope i HMS Monmouth van ser enfonsades i no van tenir supervivents.[3]

Després de la victòria de Coronel, Spee decidí dirigir-se cap a Europa. Finalment, el 8 de desembre de 1914, quan ja s'havia posat en camí i navegava a través de l'Atlàntic sud amb la intenció d'atacar Port Stanley a les Illes Malvines, es va enfrontar a la flota del vicealmirall Frederick Sturdee, enviat des de Londres amb l'objectiu de destruir els vaixells de Spee. La batalla de les Malvines va resultar molt desigual, i només el creuer lleuger SMS Dresden va poder salvar-se de la destrucció. Spee morí en ser enfonsat el SMS Scharnhorst, el seu vaixell insígnia, igual que els seus dos fills, Heinrich i Otto, oficials navals en el SMS Gneisenau i el SMS Nürnberg respectivament, al costat de la majoria de les tripulacions.[4]

Referències[modifica]

  1. Hough, Richard. Falklands 1914: The Pursuit of Admiral Von Spee (en anglès). Penzance, Cornwall: Periscope Publishing, 2003, p. 48. ISBN 1-904381-12-X. 
  2. Robinson, Robert. «Electronic Warfare in WW1» (PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 18 agost 2018].
  3. Sondhaus, Lawrence. The Great War at Sea A Naval History of the First World War (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 75-76. ISBN 9781139992534. 
  4. 324cat. «Trobades les restes del cuirassat insígnia de l'armada alemanya a la I Guerra Mundial». CCMA, 07-12-2019. [Consulta: 7 desembre 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]