Mbobomkulita
 Mbobomkulita | |
|---|---|
 Mbobomkulita de color blau  | |
| Fórmula química | (Ni,Cu)Al₄((NO₃)₂,SO₄)(OH)₁₂·3H₂O |
| Epònim | Mbobo Mkulu cave (en)  |
| Localitat tipus | cova Mbobo Mkulu, Nelspruit, Ehlanzeni, Mpumalanga, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.ND.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.ND.10 |
| Dana | 19.1.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,17Å; b = 8,86Å; c = 17,14Å; β = 95,37° |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,515 nγ = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-078 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Mbb |
| Referències | [1] |
La mbobomkulita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la calcoalumita. Rep el seu nom de la cova Mbobo Mkulu (Sud-àfrica), la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La mbobomkulita és un nitrat de fórmula química (Ni,Cu)Al₄((NO₃)₂,SO₄)(OH)₁₂·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls pseudhexagonals, de 10μm, apilats al llarg de [001]. També se'n troba en forma de rosetes, formant nòduls en pols de gra molt fi.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mbobomkulita pertany a «05.N - Nitrats amb OH (etc.) i H₂O» juntament amb els següents minerals: likasita, hidrombobomkulita i sveïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1979 a la cova Mbobo Mkulu, a Nelspruit (Mpumalanga, Sud-àfrica), on és un producte poc comú de l'oxidació i lixiviació del níquel i el coure de sulfurs al sostre de la cova, reaccionant amb l'alumini dels filosilicats i el nitrat del guano de les ratapinyades. En aquest indret se'n troba associada a altres minerals com: al·lòfana, calcoalumita i hidrombobomkulita. També ha estat descrita a la mina Jomac, a White Canyon (Utah, Estats Units), en un dipòsit sedimentàri d'urani i vanadi, on es troba associada a oswaldpeetersita, cuprita, antlerita, goethita, lepidocrocita, hidrombobomkulita, sklodowskita i guix.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Mbobomkulite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Mbobomkulite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 maig 2016].