Melcior Vinyals i Muñoz
 Melcior Vinyals i Muñoz | |
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Melchor Viñals Muñoz 1878 Barcelona |
| Mort |
1938 Barcelona |
| Alma mater | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Arquitecte municipal de Terrassa i Sant Vicenç dels Horts |
| Activitat professional | |
| Ocupació | Arquitecte |
| Moviment | Noucentisme |
| Obra | |
| Principals edificis |
Torre Orris (Sant Vicenç dels Horts) Mercat de la Independència i Cementiri Nou de Terrassa |
| Dades familiars | |
| Cònjuge | Alejandrina Páquez Sánchez (†1952) |
 | |
Melcior Vinyals i Muñoz, o Viñals, en grafia antiga (Barcelona, 1878-1938)- va ser un arquitecte modernista català que va fer bona part de la seva obra a Terrassa, ciutat de la qual va ser arquitecte municipal.
Biografia[modifica]
Era germanastre de l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté, amb qui va col·laborar en nombroses obres, de vegades substituint-lo. Per desavinences amb el germanastre es trasllada a Terrassa, on va realitzar obres força destacades tant d'edificis públics com de particulars,[1] i el pla urbanístic de 1933.[2]
Va obtenir el títol d'arquitecte per la Universitat de Barcelona l'any 1905.[3]
La seva obra és fonamentalment d'estil eclèctic, encara que en nombroses ocasions també utilitza, en major o menor grau, el modernisme.
El 1909 és nomenat professor de l'Escola d'Indústries de Terrassa.
Exercí d'arquitecte municipal de Sant Vicenç dels Horts i d'Esparreguera.
Als anys 1930 va realitzar obres menors i de manteniment al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[4]
Obres principals[modifica]
.JPG)
.jpg)
- Magatzem Corcoy (començament del segle XX) – Terrassa
- Casa Francisco Perals (començament del segle XX) – Sant Vicenç dels Horts
- Casa Pere Salisachs (1904) – Barcelona
- Mercat de la Independència (1904) – Terrassa (amb Antoni Pascual i Carretero)
- Can Carol (1905) - Sant Vicenç dels Horts
- Casa Evarist Juncosa (1909) – Barcelona (substituint el seu germanastre Salvador Vinyals)
- Casa Antoni Pàmies (1909) – Barcelona
- Casa Pere Roumens (1909) – Terrassa
- Llar del Soldat (Caserna Guardia Civil) (1910) – Terrassa
- Magatzem Font Batallé (1910) – Terrassa (amb Josep Puig i Cadafalch)
- Cal Valls (1910) – Sant Vicenç dels Horts
- Casa Alegre de Sagrera (1911, reforma) – Terrassa
- Can Tarrés (1911) – Sant Andreu de Llavaneres
- Monument a Jaume Jover i Valentí Alagorda, al Cementiri Vell de Terrassa (1912) – Terrassa
- Cal Muñoz (1912) – Sant Vicenç dels Horts
- Conjunt urbà del barri del Poblenou (1913) – Sant Vicenç dels Horts
- Magatzems Torras (1914) – Terrassa
- Cafè Societat La Vicentina (1914) – Sant Vicenç dels Horts
- Cases de Joan Batllori (1914) – Sant Feliu de Llobregat
- Cal Sanahuja (1914) – Sant Vicenç dels Horts
- Casa Josefa Beltran, actual Casa Badia (1915) – Terrassa
- Casa Capdevila (1915) – Sant Vicenç dels Horts
- Conjunt de cases de Cal Mallorquinet (1915-1920) – Sant Vicenç dels Horts
- Casa Juan Cunill (1916) – Barcelona
- Ca l'Orris 1917) – Sant Vicenç dels Horts
- Cal Costa Ubach (1917 reforma) – Sant Vicenç dels Horts
- Cases Farrés (1917-1919-1932) – Sant Vicenç dels Horts
- Torre d'aigua (1919) – Terrassa
- Casa Rigol i casa Casas (primeres dècades del segle XX) – Sant Vicenç dels Horts
- Cementiri Nou de Terrassa (1920-1930) – Terrassa
- Casa Boloix (1921) – Sant Vicenç dels Horts
- Casa Carcasona (1922) – Sant Vicenç dels Horts
- Casa Francesca Sendra (1922) – Terrassa
- Casa Bonaventura Cortadella (1924) – Sant Vicenç dels Horts
- Cases Tuset i Valarrubí o Alonso (1925) – Sant Vicenç dels Horts
- Ajuntament (1927) – Sant Vicenç dels Horts
- Mercat del Triomf (1928) – Terrassa
- Escola d'Economia Domèstica (1929) – Terrassa
- Casa Juan Sala Martí (1931) – Sant Vicenç dels Horts
- Villa Montecarlo (1933) – Cerdanyola del Vallès[3]
Referències[modifica]
- ↑ Salillas, A. «Villa Montecarlo, Cerdanyola del Vallès». 2010. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ «Circumstàncies negatives en la riuada del 62». Records de Terrassa. [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Salillas, A. «Villa Montecarlo, Cerdanyola del Vallès». 2010. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ «Arxiu històric del Gran Teatre del Liceu». Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. [Consulta: 25 juliol 2015].
