Meleagre (regent)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMeleagre
Dades biogràfiques
Naixement segle IV aC
Mort 323 aC
Modifica dades a Wikidata

Meleagre (Meleager, Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.

Era un oficial macedoni que va servir amb distinció a Alexandre el Gran. Apareix a la guerra contra els getes el 335 aC i al Grànic el 334 aC on dirigia una de les divisions de la falange, lloc que va conservar en les següents campanyes. Després fou nomenat comandant junt amb Cenos i Ptolemeu (fill de Seleuc) per dirigir les tropes formades per noucasats que foren enviades de retorn a Macedònia i es van reunir amb Alexandre a Gòrdion el 333 aC. Va participar també a les batalles d'Issos i Arbela. Junt amb Cràter d'Orèstia va desallotjar als perses dels passos a Perside; també va participar en el creuament del riu Hidaspes i altres operacions a l'Índia. Tot i així mai no fou elevat a un comandament destacat.[1]

A la mort d'Alexandre, segons Justí fou el primer a proposar la proclamació com a reis de Filip III Arrideu o d'Hèrcules, en lloc d'esperar que Roxana donés a llum;[2] Quint Curti Ruf en canvi diu que va criticar a Perdicas d'Orèstia per la seva ambició i se'n va anar de la reunió. Diodor de Sicília diu que va anar a veure les tropes que estaven a punt del motí per calmar-les i que es va unir als amotinats. El cert és que Meleagre fou el primer opositor a Perdicas i va assolir el comandament de la infanteria, que s'havia declarat en favor de Filip Arrideu; va arribar a donar l'orde d'executar a Perdicas cosa que Perdicas va evitar al tenir el suport de la cavalleria (almenys la majoria) i de molts generals. Meleagre va romandre a Babilònia i la gent de Perdicas va sortir de la ciutat. Abans del trencament definitiu es va arribar a un acord, per mediació d'Èumenes de Càrdia, que dividia l'autoritat reial entre Arrideu i el fill pòstum d'Alexandra i Roxana i mentre Meleagre quedava associat a Perdicas en la regència.

Perdicas va deixar creure a Meleagre que tot estava assegurat però no va trigar a tenir a les seves mans Arrideu i un dia, en presència del rei, Perdicas va convocar l'exèrcit i va demanar el càstig de tots els que estaven implicats en els darrers disturbis; la infanteria, agafada per sorpresa, no va poder fer res i 300 acusats de motí foren executats; Meleagre no fou atacat però va considerar més segur de fugir. Es va refugiar a un temple on fou localitzat i assassinat[3] amb coneixement de Perdicas (323 aC).

Referències[modifica]

  1. Arrian, Anabasis Alexandri, i. 4, 14, 20, 24, ii. 8, iii. 11, 18, v. 12; Curtius, Historiae Alexandri Magni, iii. 24, v. 14, vii. 27; Diodorus, Bibliotheca, xvii. 57
  2. Segons Justí (historiador)
  3. Curtius, x. 6-9; Justin, Epitome of Pompeius Trogus, xiii. 2-4; Focio, Bibliotheca, cod. 92; Diodorus, xviii. 2

Vegeu també[modifica]

  • Perilau, oficial macedoni enviat per la infanteria dirigida per Meleagre en el moment del conflicte entre cavalleria i infanteria a la mort d'Alexandre el Gran

Enllaços externs[modifica]