Mem d'Internet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un mem d'Internet o fenomen d'Internet és una unitat d'informació que es replica a través d'internet, sigui de manera exacta o canviada, prenent la forma d'un enllaç, vídeo, imatge o frase.[1] Els canvis que pateix un mem, que resulten una característica definitiva, poden donar-se en el significat o en l'estructura i depenen del context social: aquells que no tinguin accés a Internet no seran capaços d'entendre els mems.[1]

El mem es caracteritza per ser viral, de manera horizontal, i per això es pot donar a conèixer a tot el món en poques hores. Els fenòmens d'Internet poden ser originats en diferents mitjans com fòrums, els més comuns; blogs, i pàgines que permeten compartir arxius com YouTube o 4chan, IRC o pàgines web. Un mem normalment és una imatge, tradicionalment una imatge macro, un GIF o un vídeo. Tanmateix, també pot tractar-se d'una frase o una paraula. Acostumen a estar relacionats amb subcultures digitals, transversals o pròpies d'una pàgina web. La popularització d'aquests fenòmens sol produir-se per l'anomenat màrqueting viral, que es fonamenta en la divulgació de producte mitjançant el boca-orella, correus electrònics en cadena o per les xarxes socials com Twitter o Instagram.


Origen[modifica]

La primera vegada que sorgeix el terme mem, és l'any 1976 al llibre de Richard Dawkins, The Selfish Gene, que el defineix com a “unitat de transmissió cultural o unitat d'imitació”.[2] El concepte "mem d'Internet" va ser proposat per primera vegada per Mike Godwin a un article de Wired de l'octubre de 1994.[3] El 2013, Dawkins descrigué el mem d'Internet com un mem deliberadament alterat per la creativitat humana —diferent dels gens biològics i el seu propi concepte de mem pre-Internet, el qual es basava en la mutació per alteracions casuals i la posterior divulgació mitjançant la replicació exacta, com en la selecció natural.[4] Dawkins explicà que els mems d'Internet són una "apropiació de la idea original", ja que la mateixa idea del mem muta i evoluciona en aquesta nova direcció.[5]

L'any 2007, la convocatòria anual del SIMO va prestar una àrea específica dedicada als fenòmens d'Internet.[6]

Història[7][modifica]

Els mems d'Internet tenen el seu origen en els fòrums i grups d'Usenet dels 90. Més tard van sorgir pàgines com Albino Blacksheep, 4chan, Something Awful o eBaum's World, on van proliferar molts mems com els LOLcats o els Chuck Norris Facts, ambdós del 2005. Aquests mems en el format d'imatge sovint responien al cànon de la imatge macro: una imatge de fons amb una frase a la part superior. A partir del 2007 van aparèixer pàgines web amb l'objectiu de facilitar la creació d'aquestes macros, com I Can Has Cheezburger i MemeGenerator. Tradicionalment, el text utilitzava la tipografia Impact en negreta, amb les lletres blanques i el contorn negre.

Després, amb l'advent de YouTube el 2005, els mems en format vídeo es van popularitzar. En aquesta època van aparèixer mems com Numa Numa —publicat per primera vegada el 2004— i fenòmens com el rickrolling —documentat per primera vegada a 4chan el 2007. Aquests poden ser considerats alguns dels primers vídeos virals, seguits per altres Chocolate Rain o Charlie Bit My Finger, ambdós del 2007, i el Trololo —nascut a YouTube el 2009. Després vindrien altres com Gangnam Style i fenòmens com el Turn Down For What o el Harlem Shake, que es basaven en conceptes simples i permetien major interacció de l'usuari.

A finals dels 2000 i principis de dècada, les imatges i els GIFs van guanyar importància dins el llenguatge digital. Les xarxes socials com Facebook, Instagram i Twitter —que juntes acumulen 3,5 bilions d'usuaris en el tercer trimestre de 2018[8][9][10]— ara permeten compartir contingut molt més ràpidament, de manera que el cicle de vida del mem s'ha accelerat.

A més, a partir de finals de 2016 i principis del 2017, Whatsapp va incloure la possibilitat d'enviar GIFs, molts dels quals són bàsicament mems en moviment.[11] Aquests sovint segueixen l'estructura bàsica d'un mem clàssic, amb un subtítol sovint a la part inferior del GIF (o a l'inferior i la superior) i una imatge en relació amb el text. La cerca del Whatsapp et permet cercar aquests mems a partir de conceptes relacionats amb aquest text o amb elements de la imatge.

Posteritat[modifica]

9GAG[modifica]

El 25 d'abril de 2017 la pàgina 9GAG va penjar el vídeo "The Time Has Come. The First Man-Made Monument To Humor Is Here #FunLegacy" [12] (El moment ha arribat. El primer monument a l'humor fet per l'home ja està aquí

#LlegatdelaDiversió). En ell, es mostra com, entre el 17 i 19 d'abril 9GAG va fer enterrar a un desert desconegut un monument de 24 tones amb mems gravats per celebrar el seu novè aniversari. Els mems, gravats per l'escultor Antonio Soler,[13] inclouen la figura del cantant de PPAP[14] (Pen Pineapple Apple Pen), el philosoraptor,[15] el socially awkward penguin,[16] el doge,[17] el keyboard cat,[18] etc., escollits través d'una competició a l'aplicació de 9GAG. Tanmateix, els usuaris d'Internet van respondre mofant-s'hi i creant el hashtag #SmashTheStone (#TrencaLaPedra).[19]

Mesos més tard, el gener de 2018, el youtuber Internet Historian, que compta amb un milió de subscriptors, va pujar un vídeo amb el hashtag explicant la recerca que havien fet els detractors del monument.[20] Segons el vídeo, el monument havia estat rastrejat en menys de 4 hores a través d'una matrícula visible en el vídeo penjat originalment per 9GAG. Internet Historian acaba amb una incitació a destruir el monument, fet de pedra calcària, banyant-lo en vinagre per evitar la vergonya dels futurs aliens que poguessin descobrir-lo.

Biblioteca del Congrés dels Estats Units[modifica]

El juny de 2017 la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va anunciar en un comunicat de premsa que havien creat dues noves col·leccions digitals: de còmics digitals i de "cultura digital".[21] Aquest darrer projecte s'inscriu dintre de l'activitat de l'American Folklore Center, establit per "documentar les formes i pràctiques culturals tradicionals" i inclou pàgines que documenten GIFS, mems i emojis, que consideren "tradicions culturals tradicionals a Internet".[21]

Segons la directora de l'American Folklore Center, els avenços en la tecnologia i l'Internet han permés que la comunicació en xarxa esdevingui un espai on prolifera el folklore, i espera que aquest projecte pugui servir d'ajut pels futurs investigadors que vulguin entendre la vida i cultura contemporània.[22] Aquesta concepció de la cultura digital com a folklore té altres partidaris, com Whitney Phillips and Ryan M. Milner —autors de The Ambivalent Internet: Mischief, Oddity, and Antagonism Online—, que en una entrevista amb la Universitat de Charleston van dir això:[23]

El que està passant a Internet —tota la llengua vernacle, tota l'expressió creativa, tota la mescla, tot l'argot; totes les bromes internes i hashtags i mots creuats— és folklore.

Propagació[modifica]

Un estudi empíric va investigar les característiques dels mems i el seu comportament independentment de les xarxes socials a les quals es propagaven i va arribar a les següents conclusions sobre l'exitosa propagació de mems.[24] L'estudi afirmà que els mems d'Internet no només competien per l'atenció dels usuaris, cosa que resultava en un curt període d'èxit; sinó que també podien col·laborar els uns amb els altres a través de la creativitat d'aquests mateixos usuaris, arribant a un major èxit. A més, paradoxalment, un mem individual que és popular puntualment no té cap garantia de sobreviure, a menys que sigui veritablement únic, mentre que un mem sense aquesta popularitat puntual té més números de ser reutilitzat i per tant, té més possibilitats de sobreviure.

En un article del Washington Post de 2013,[25] Dominic Basulto afirmà que a causa del creixement d'Internet per sobre d'altres canals d'informació i l'interès de la indústria del màrqueting i la publicitat, els mems havien perdut el seu sentit original, dictat per Dawkins. Segons Basulto, els mems ja no transmetien idees intel·ligents sinó banalitats. A més, prevé de l'ús dels mems en temes seriosos, com la política, pel risc que puguin banalitzar-los i, conseqüentment, banalitzar-nos a nosaltres.

Màrqueting[modifica]

Els professionals en relacions públiques, publicitat i màrqueting han donat la benvinguda als mems d'Internet gratament, veient-los com a un tipus de màrqueting viral i un màrqueting de guerrilla per a crear un "buzz" de màrqueting pel seu producte o servei. Utilitzar mems per a de promocionar productes o serveis és conegut com a "màrqueting memetic" o "memejacking"",[26][27] de l'anglès hijacking (segrestar). Els mems d'Internet són vistos com a quelcom lliure de costos i efectiu, ja que són una moda passatgera utilitzada com a una manera de conscienciar o crear tendència.

A Espanya, un dels casos pioners va ser el de l'agència de viatges Destinia, que utilitzà un mem ja famós de Julio Iglesias amb la frase "y lo sabes".[28] Aquest mem, que ja es troba a Internet des del 2001,[29] havia guanyat fama a les xarxes socials i Whatsapp, on es passava freqüentment. L'agència aprofità el bombo que s'havia fet i el transformà pel seu benefici, canviant el text a "Viajas poco... y lo sabes" i utilitzant la fotografia d'un doble del cantant.

A escala nacional, un dels especialistes en el màrqueting memètic és la plataforma espanyola de Netflix. A part de les seves campanyes de publicitat virals i de guerrilla, destaquen pel seu bon ús dels mems en plataformes com Twitter. Darrerament han utilizat el mem del sign bunny[30] (el conillet del senyal) per promocionar la sèrie Chilling Adventures of Sabrina, transformant l'animal fet en ASCII en un gat,[31] i han utilitzat el mem del business handshake[32] per promocionar la nova sèrie d'animació Super Drags com una mescla entre Les Supernenes i RuPaul's Drag Race[33].

Polèmica i legislació[modifica]

Espanya[modifica]

El tres de novembre de 2016 el PP, el partit dirigent del moment, va presentar al BOCG una proposició no de llei, la qual no es va acabar implantant, per modificar la llei orgànica 1/1982 "de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la mateixa imagen".[34] Els seus objectius, segons redacten, són "adequar-se als canvis de la realitat social i els avenços tecnològics", que "han incrementat les lesions als drets recollits a la llei orgànica 1/1982".[35] Poc després de conèixer-se la notícia, publicada a diferents de mitjans,[36][37] va començar la polèmica. La Plataforma en Defensa de la Libertad de Información s'hi va posicionar en contra, i el seu director legal, Carlos Sánchez Almeida, avisà que això podia "convertir en activitat de risc" la publicació de mems.[36] Les xarxes socials també es van fer eco, i el hashtag #SinMemesNoHayDemocracia va agafar potència a Twitter, arribant a ser trending topic a Espanya el dia 8 de novembre.[38]

Rússia[modifica]

A Rússia no s'han il·legalitzat els mems com a tal, però existeixen restriccions. D'una banda, el 7 d'abril el 2015, el Roskomnadzor, l'agència supervisora d'Internet russa, publicà a la xarxa social Vkontakte un missatge respecte a la interacció dels mems, i altres tipus de contingut multimèdia, amb les lleis russes, recordant que l'ús d'imatges públiques en mems que "no tinguessin res a veure amb la personalitat del famós" violen les lleis sobre la informació personal i "danyen l'honor, dignitat i negocis de les figures públiques".[39] Així i tot, la BBC senyala que no és una prohibició oberta, sinó una recomanació o un avís;[40] mentre que el Washington Post també destaca que no es tracta d'una nova llei, sinó d'un aclariment de la legislatura existent.[39]

Aquest anunci es deu a una querella del cantant rus Valeri Syutin a la pàgina Lurkmore per penjar un mem de tipus macro amb el seu rostre i la frase "Bufeteja la puta a la cara", en referència a la lletra d'una cançó de Nambavan. Aquest mem es va difondre a les xarxes socials russes en contra dels usuaris femenins i glorificant la violència de gènere, fet que danyava la imatge de cantant romàntic del denunciant. La querella es va resoldre a favor del cantant, i es va instar el Roskomnadzor a actualitzar la seva llei d'informació personal, de manera que ara, si algú informa d'un mem en contra la seva imatge a l'agència, aquesta pot dur-la als jutjats.[40]

D'altra banda, des del 2013 existeixen lleis contra "l'extremisme d'Internet", és a dir, contra les pàgines web que "inciten els lectors a rebel·lar-se, cometre activitats extremistes o terroristes, encendre conflicte entre nacions o religions o participar en esdeveniments de masses en contra de l'ordre establert".[41] En un principi, aquesta llei permetia que el fiscal general pogués tancar les pàgines en qüestió sense necessitat d'una ordre judicial, però, el 2014 s'aprovà una llei per penar amb temps de presó i una multa aquells que financessin "l'extremisme digital" o li donessin suport.[42] En aquell moment, la llista de pàgines "extremistes" contenia 2000 direccions i, entre elles s'incloïa, segons el Washington Post, una d'un professor de filosofia sobre un cop d'estat imaginat.[43]

Un dels casos més famós és la prohibició, l'abril del 2017, d'un mem de Putin conegut com "Putin el pallasso gay",[44] on se'l representa amb els ulls i llavis pintats i acompanyat del text "Diuen que n'hi ha molts, però no n'hi ha cap entre la gent que conec". La imatge, utilitzada en les xarxes socials i en manifestacions pels drets del col·lectiu LGTBI+, va ser inclosa a la llista d'imatges prohibides per insinuar que el president rus és gay —o "d'orientació sexual no estàndard", segons la resolució oficial—, i va esdevenir la número 4.071 de 4.074 de la llista.[45]

Xina[modifica]

El cas de la Xina és similar al de Rússia en què, tot i que els mems no són il·legals, alguns han estat prohibits. Un exemple és el dels mems sobre la semblança entre el president xinès i el personatge animat Winnie the Pooh. El 2013, arran d'una trobada entre Xi Jinping i Barack Obama, un usuari de Weibo —una xarxa social xinesa de microblogging— va comparar una foto dels dos mandataris amb els personatges de Winnie the Pooh i Tigger respectivament. La publicació va guanyar popularitat a Weibo i els censors van acabar eliminant-la i censurant el terme "Winnie the Pooh".[46] Malgrat els intents de censura, la comparació de Xi amb el dibuix animat ja havia esdevingut un mem i el 2014 va reaparèixer en relació a una trobada entre el president xinès i el seu homònim japonès.[47]

També es va repetir el 2015, en un altre format. Seguint el tipus macro, el mem incorporava una imatge d'una Winnie de Pooh de plàstic en un cotxe de joguina i les paraules "Una imatge a compartir". Així es recreava una imatge de Xi en la cerimònia en record a la Segona Guerra Mundial i, segons Foreign Policy, va esdevenir el terme més censurat d'aquell any.[48] El mem ressorgeix cada cert temps a Weibo i xarxes com Twitter en forma de protesta, com quan Xi va anunciar que aboliria els límits de duració dels mandats presidencials.[49]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Castaño, Carlos Mauricio «Defining and characterizing the concept of Internet Meme». Revista CES Psicología, 6, 2, 2013, pàg. 82-104.
  2. Dawkins, Richard «The Selfish Gene». Oxford University Press, 1989, pàg. 192. «We need a name for the new replicator, a noun that conveys the idea of a unit of cultural transmission, or a unit of imitation. 'Mimeme' comes from a suitable Greek root, but I want a monosyllable that sounds a bit like 'gene'. I hope my classicist friends will forgive me if I abbreviate mimeme to meme. If it is any consolation, it could alternatively be thought of as being related to 'memory', or to the French word même. It should be pronounced to rhyme with 'cream'.»
  3. Godwin, Mike «Meme, Counter-meme». Wired, 01-10-1994. ISSN: 1059-1028.
  4. Solon, Olivia «Richard Dawkins on the internet's hijacking of the word 'meme'». Wired UK, 20-06-2013. ISSN: 1357-0978.
  5. Dawkins, Richard. «Just for Hits», 22-06-2013. (video of speech)
  6. El Simo dedicarà una àrea específica al fenomen d'Internet (castellà)
  7. «Everything You Ever Wanted To Know About Memes» (en en-us). WIRED.
  8. «Facebook users worldwide 2018 | Statista» (en en). [Consulta: 4 desembre 2018].
  9. «Instagram: active users 2018 | Statista» (en en). [Consulta: 4 desembre 2018].
  10. «Twitter: number of active users 2010-2018 | Statista» (en en). [Consulta: 4 desembre 2018].
  11. News, Blasting «WhatsApp incorpora una biblioteca de GIFs en su nueva actualización» (en es-es). Blasting News.
  12. «The Time Has Come. The First Man-Made Monument To Humor Is Here #FunLegacy». 9GAG, Abril 2017. [Consulta: 8 desembre 2018].
  13. Tan, Emily. «9Gag buries monument to memes in the desert to puzzle future generations» (en anglès). Campaign, 02-05-2017. [Consulta: 8 desembre 2018].
  14. «"Pen Pineapple Apple Pen"» (en anglès). Know Your Meme, 2016. [Consulta: 8 desembre 2018].
  15. «Philosoraptor» (en anglès). Know Your Meme, 2009. [Consulta: 8 desembre 2018].
  16. «Socially Awkward Penguin» (en anglès). Know Your Meme, 2009. [Consulta: 8 desembre 2018].
  17. «Doge» (en anglès). Know Your Meme, 2013. [Consulta: 8 desembre 2018].
  18. «Keyboard Cat» (en anglès). Know Your Meme, 14-05-2009. [Consulta: 8 desembre 2018].
  19. «9GAG's Meme Monument» (en anglès). Know Your Meme, 2017. [Consulta: 8 desembre 2018].
  20. Internet Historian. «9gag's Meme Rock | #SmashTheStone». YouTube, 11-01-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
  21. 21,0 21,1 «Webcomics and Web Cultures Archives Now on loc.gov» (en en-us). Library of Congress, 13-06-2017. [Consulta: 9 desembre 2018].
  22. Carballeira, Caroline. «What Do You Meme? The Library of Congress Is Starting to Keep Track of the Social Media Phenomenon» (en en). NBC Washington, 19-06-2017. [Consulta: 9 desembre 2018].
  23. Jenkins, Henry. «The Ambivalent Internet: An Interview with Whitney Phillips and Ryan M. Milner (Part One)» (en en-us), 30-05-2017. [Consulta: 9 desembre 2018].
  24. Mims, Christopher «Why you’ll share this story: The new science of memes» (en en-us). Quartz.
  25. Basulto, Dominic «Have Internet memes lost their meaning?». The Washington Post, 05-07-2013.
  26. Flor, Nick V. Web Business Engineering: Memetic Marketing, 2000-12-11. 
  27. Taulbee., Jackson,. Owned media doctrine : marketing operations theory, strategy, and execution for the 21st century.. [Place of publication not identified]: Archway Paperbacks, 2013, p. 136. ISBN 1480801208. 
  28. La Chispa. «La nueva campaña de Destinia aprovecha el tirón de los memes protagonizados por Julio Iglesias | Noticias de La Chispa | Revista de turismo Preferente.com». Preferente, 21-05-2014. [Consulta: 8 desembre 2018].
  29. «Imagenes Chistosas De Julio Iglesias, Y Lo Sabes - Yo Te Amo Y Tú Lo Sabes Te Quiero,te Quiero Como La Tierra Al Sol,» (en es). Generador Memes, 01-01-2031. [Consulta: 8 desembre 2018].
  30. «Sign Bunny» (en anglès). Know Your Meme, 2014. [Consulta: 8 desembre 2018].
  31. Netflix España. «SOY SALEM DE #Sabrina Y SOLO PUEDO DECIR MIAU» (en es). Netflix, 19-11-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
  32. «Business Handshake» (en anglès). Know Your Meme, Setembre 2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
  33. Netflix España. «Define #SuperDrags» (en en). Netflix, 10-11-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
  34. «Documento BOE-A-1982-11196». BOE. [Consulta: 8 desembre 2018].
  35. CONGRESO DE LOS DIPUTADOS «161/000740». BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES, 16-11-2003, pàg. 10-11.
  36. 36,0 36,1 «El PP propone que los 'memes' sean delito». Público, 16-11-2007. [Consulta: 8 desembre 2018].
  37. «El PP pide adaptar la protección al derecho al honor a las nuevas tecnologías». La Vanguardia, 03-11-2016. [Consulta: 8 desembre 2018].
  38. «Trending Topics del martes 08 de noviembre en España». Trendinalia. [Consulta: 8 desembre 2018].
  39. 39,0 39,1 Dewey, Caitlin. «Russia just made a ton of Internet memes illegal» (en anglès). The Washington Post, 10-04-2015.
  40. 40,0 40,1 BBC Trending «Russia’s (non) war on memes?» (en en-gb). BBC News, 16-04-2015.
  41. Eikeland, Stian. «Internet Extremism Bill Passes First Duma Reading» (en en). The Moscow Times, 13-12-2019. [Consulta: 19 desembre 2013].
  42. «Putin Signs Law Giving Prison Terms for Internet Extremism» (en en). The Moscow Times, 30-06-2014. [Consulta: 8 desembre 2018].
  43. Filipov, David; Selk, Avi. «It’s now illegal in Russia to share an image of Putin as a gay clown» (en en-us). The Washington Post, 05-04-2017. [Consulta: 8 desembre 2018].
  44. «Gay Clown Putin» (en anglès). Know Your Meme, 2017. [Consulta: 8 desembre 2018].
  45. «Russian Court Bans Image Suggesting Putin Is Gay» (en en). The Moscow Times, 05-04-2017. [Consulta: 8 desembre 2018].
  46. DeHart, Jonathan. «Oh, Bother: Winnie the Pooh and Tigger Targeted by Chinese Censors» (en en-us). The Diplomat, 17-06-2013. [Consulta: 9 desembre 2018].
  47. Hernández, Javier C. «China Censors Winnie-the-Pooh on Social Media» (en en-us). The New York Times, 17-07-2017. ISSN: 0362-4331.
  48. Lim, Louisa. «China’s Top 5 Censored Posts in 2015» (en en). Foreign Policy, 31-12-2015. [Consulta: 9 desembre 2018].
  49. Brimelow, Ben. «Winnie the Pooh memes are getting banned on social media after China announces Xi Jinping may stay in power for life». Business Insider, 27-02-2018. [Consulta: 9 desembre 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mem d'Internet Modifica l'enllaç a Wikidata