Vés al contingut

Metadona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacMetadona
Malaltia objectedependència als opiacis Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic i medicament essencial Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN07BC02 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC21H27NO Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular309,209264 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS76-99-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)4095 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5458 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00333 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3953 Modifica el valor a Wikidata
UNIIUC6VBE7V1Z Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07163 i D08195 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6807 i 167309 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL651 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.907

La metadona és un opioide sintètic que s'utilitza per al dolor crònic i també per l'addicció a l'heroïna i als opioides (teràpia de substitució d'opioides).[1][2][3] Receptat per a ús diari, el medicament alleuja els desitjos i elimina els símptomes d'abstinència.[4] El tractament de l'abstinència amb metadona es pot fer en menys d'un mes, però l'habitual és fer-ho gradualment durant un període més llarg, o simplement mantenir-se durant la resta de la vida del pacient.[1] Tot i que una dosi única té un efecte ràpid, l'efecte màxim pot trigar fins a cinc dies d'ús.[1][5] Després d'un ús a llarg termini, en persones amb funció hepàtica normal, els efectes duren de 8 a 36 hores.[1][6] La metadona sol ser presa per via oral i rarament per injecció en un múscul o vena.[1]

Els efectes secundaris són similars als d'altres opioides.[1] Sovint inclouen marejos, somnolència, vòmits i sudoració.[1][7]

En l'actualitat es comercialitza mundialment en forma de càpsules o en forma liquida.

Va ser desenvolupat a Alemanya el 1937. En la seva curta història ha transitat de fàrmac indesitjable a fàrmac providencial gràcies a les polítiques governamentals i el suport dels terapeutes i companyies farmacèutiques que la produeixen.

Administració[modifica]

La metadona se subministra principalment per via oral, encara que també pot ser injectada endovenosa i intramuscular. Administrada oralment, actua entre els 30 i els 35 minuts després de la seva ingestió. Els seus efectes principals duren entre 18 i 24 hores, encara que alguns poden durar fins a 36. És un agonista amb propietats farmacològiques qualitativament similars a les de la morfina. Quan arriba al cervell ocupa bàsicament els receptors mu i pel NMDA.

Efectes[modifica]

La metadona produeix una contracció de les pupil·les (miosi), depressió respiratòria, bradicàrdia, relaxació muscular, alliberament de l'hormona antidiürètica, restrenyiment, augment de la temperatura corporal i de la concentració de glucosa a la sang. També s'han confirmat modificacions similars a les generades durant el son en proves d'electroencefalograma.

Utilitzada durant llargs períodes pot provocar augment de pes i entumiment. Els seus efectes persisteixen després de l'ús repetit, de fet la miosi i la depressió respiratòria s'aprecien per més de 24 hores després d'una dosi única. No s'han detectat alteracions genètiques degudes a l'ús de metadona, però igual que en el cas de l'heroïna i la morfina, els fills de dones que en consumeixen sovint durant l'embaràs solen néixer amb baix pes i presenten manifestacions abstinenciales. Té la característica distintiva, que per la seva acció més prolongada, pot ser utilitzada en el tractament de la síndrome d'abstinència per opioides.

Història[modifica]

De manera insistent, però falsa, una llegenda urbana afirma que el terme "Dolfin" es va encunyar pels seus creadors en homenatge a Adolf Hitler. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que la seva denominació original va ser "Adolfina", "adolofina" o "dolfamina". L'afirmació encara es presenta com a fet per la literatura de l'Església de la Cienciologia i va ser repetida per l'actor Tom Cruise en una entrevista a Entertainment Weekly (2005). No obstant això, com la revista indicava, no és veritat: el nom "Dolofina" va ser, en efecte, creat després de la guerra per la secció americana d'Eli Lilly, i el terme en l'entorn "Adolfina" (mai va ser un nom real d'un medicament) va aparèixer als Estats Units a principis dels 70. Dolfin prové realment del terme alemany Dolphium. El nom deriva del terme llatí dolor (tal qual en català) i finis, que significa "fi" (conjuntament, "fi del dolor").

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Methadone Hydrochloride». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 23 December 2015. [Consulta: 22 December 2015].
  2. «Use of methadone». The Western Journal of Medicine, vol. 172, 1, January 2000, pàg. 43–46. DOI: 10.1136/ewjm.172.1.43. PMC: 1070723. PMID: 10695444.
  3. «Overdose Prevention Through Medical Treatment of Opioid Use Disorders». Annals of Internal Medicine, vol. 169, 3, August 2018, pàg. 190–192. DOI: 10.7326/M18-1397. PMID: 29913514.
  4. Joseph H, Stancliff S, Langrod J. Methadone maintenance treatment (MMT): a review of historical and clinical issues. The Mount Sinai Journal of Medicine, New York. 2000 Oct–Nov;67(5–6):347–364. PMID: 11064485.
  5. «Keeping patients safe from methadone overdoses». P & T, vol. 36, 8, August 2011, pàg. 462–466. PMC: 3171821. PMID: 21935293.
  6. «Methadone treatment for pain states». American Family Physician, vol. 71, 7, April 2005, pàg. 1353–1358. PMID: 15832538.
  7. «Methadone». The Substance Abuse and Mental Health Services Administration, 16-06-2015. [Consulta: 14 octubre 2020].