Metadona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacMetadona
Malaltia objectedependència als opiacis Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic i medicament essencial Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN07BC02 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC₂₁H₂₇NO Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular309,209264 u Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS76-99-3 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)4095 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5458 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00333 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3953 Modifica el valor a Wikidata
UNIIUC6VBE7V1Z Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07163 i D08195 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6807 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL651 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.907

La metadona és un opioide sintètic desenvolupat a Alemanya el 1937. En l'actualitat es comercialitza mundialment en forma de càpsules o en forma liquida. En la seva curta història ha transitat de fàrmac indesitjable a fàrmac providencial gràcies a les polítiques governamentals i el suport dels terapeutes i companyies farmacèutiques que la produeixen.

De manera insistent, però falsa, una llegenda urbana afirma que el terme "Dolfin" es va encunyar pels seus creadors en homenatge a Adolf Hitler. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que la seva denominació original va ser "Adolfina", "adolofina" o "dolfamina". L'afirmació encara es presenta com a fet per la literatura de l'Església de la Cienciologia i va ser repetida per l'actor Tom Cruise en una entrevista a Entertainment Weekly (2005). No obstant això, com la revista indicava, no és veritat: el nom "Dolofina" va ser, en efecte, creat després de la guerra per la secció americana d'Eli Lilly, i el terme en l'entorn "Adolfina" (mai va ser un nom real d'un medicament) va aparèixer als Estats Units a principis dels 70. Dolfin prové realment del terme alemany Dolphium. El nom deriva del terme llatí dolor (tal qual en català) i finis, que significa "fi" (conjuntament, "fi del dolor").

Consum[modifica]

La metadona es subministra principalment per via oral, encara que també pot ser injectada endovenosa i intramusculars. Administrada oralment, actua entre els 30 i els 35 min després de la seva ingestió. Els seus efectes principals duren entre 18 i 24 h, encara que alguns poden durar fins a 36. És un agonista amb propietats farmacològiques qualitativament similars a les de la morfina. Quan arriba al cervell ocupa bàsicament els receptors mu i kapa provocant analgèsia i deprimint la respiració. Així és dolent perquè aquesta és la droga més eficient per interceptar altra droga.

Efectes[modifica]

La metadona produeix una miosi, depressió respiratòria, bradicàrdia, relaxació muscular, alliberament de l'hormona antidiürètica, restrenyiment, augment de la temperatura corporal i de la concentració de glucosa a la sang. També s'han confirmat modificacions similars a les generades durant el son en proves d'encefalograma.

Utilitzada durant llargs períodes pot provocar augment de pes i entumiment. Els seus efectes persisteixen després de l'ús repetit, de fet la contracció de les pupil i la depressió respiratòria s'aprecien per més de 24 hores després d'una dosi única. No s'han detectat alteracions genètiques degudes a l'ús de metadona, però igual que en el cas de l'heroïna i la morfina, els fills de dones que en consumeixen sovint durant l'embaràs solen néixer amb baix pes i presenten manifestacions abstinenciales. Té la característica distintiva, que per la seva acció més prolongada, pot ser utilitzada en el tractament de la síndrome d'abstinència per opioides.

Referències[modifica]