Metadona

Metadona

Malaltia objecte	dependència als opiacis
Dades clíniques
Risc per l'embaràs	categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic	compost químic i medicament essencial
Codi ATC	N07BC02
Dades químiques i físiques
Fórmula	C21H27NO
Massa molecular	309,209264 Da
SMILES
Identificadors
Número CAS	76-99-3
PubChem (SID)	4095
IUPHAR/BPS	5458
DrugBank	00333
ChemSpider	3953
UNII	UC6VBE7V1Z
KEGG	C07163 i D08195
ChEBI	6807
ChEMBL	CHEMBL651
AEPQ	100.000.907

La metadona és un opioide sintètic desenvolupat a Alemanya el 1937. En l'actualitat es comercialitza mundialment en forma de càpsules o en forma liquida. En la seva curta història ha transitat de fàrmac indesitjable a fàrmac providencial gràcies a les polítiques governamentals i el suport dels terapeutes i companyies farmacèutiques que la produeixen.

Administració

La metadona se subministra principalment per via oral, encara que també pot ser injectada endovenosa i intramuscular. Administrada oralment, actua entre els 30 i els 35 minuts després de la seva ingestió. Els seus efectes principals duren entre 18 i 24 hores, encara que alguns poden durar fins a 36. És un agonista amb propietats farmacològiques qualitativament similars a les de la morfina. Quan arriba al cervell ocupa bàsicament els receptors mu i pel NMDA.

Efectes

La metadona produeix una contracció de les pupil·les (miosi), depressió respiratòria, bradicàrdia, relaxació muscular, alliberament de l'hormona antidiürètica, restrenyiment, augment de la temperatura corporal i de la concentració de glucosa a la sang. També s'han confirmat modificacions similars a les generades durant el son en proves d'electroencefalograma.

Utilitzada durant llargs períodes pot provocar augment de pes i entumiment. Els seus efectes persisteixen després de l'ús repetit, de fet la miosi i la depressió respiratòria s'aprecien per més de 24 hores després d'una dosi única. No s'han detectat alteracions genètiques degudes a l'ús de metadona, però igual que en el cas de l'heroïna i la morfina, els fills de dones que en consumeixen sovint durant l'embaràs solen néixer amb baix pes i presenten manifestacions abstinenciales. Té la característica distintiva, que per la seva acció més prolongada, pot ser utilitzada en el tractament de la síndrome d'abstinència per opioides.

Història

De manera insistent, però falsa, una llegenda urbana afirma que el terme "Dolfin" es va encunyar pels seus creadors en homenatge a Adolf Hitler. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que la seva denominació original va ser "Adolfina", "adolofina" o "dolfamina". L'afirmació encara es presenta com a fet per la literatura de l'Església de la Cienciologia i va ser repetida per l'actor Tom Cruise en una entrevista a Entertainment Weekly (2005). No obstant això, com la revista indicava, no és veritat: el nom "Dolofina" va ser, en efecte, creat després de la guerra per la secció americana d'Eli Lilly, i el terme en l'entorn "Adolfina" (mai va ser un nom real d'un medicament) va aparèixer als Estats Units a principis dels 70. Dolfin prové realment del terme alemany Dolphium. El nom deriva del terme llatí dolor (tal qual en català) i finis, que significa "fi" (conjuntament, "fi del dolor").