Metavoltaïta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralMetavoltaïta
Fórmula química Na6K2FeFe6(SO4)12O2·18H2O
Localitat tipus mina Zagh, Haji Abad town, Bandar Abba, Bandar-Abbas, Província d'Hormozgan, Iran
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DF.35
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DF.35
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.14
Dana 29.4.6.1
Heys 25.11.12
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 9,575(5) Å; c = 18,17(1) Å;
Color marró groguenc, marró ataronjat, marró verdós
Exfoliació perfecta en {0001}.
Duresa 2,5
Lluïssor resinosa
Diafanitat translúcida
Densitat 2,51 g/cm3 (mesurada); 2,435 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,588 a 1,595 nε = 1,573 a 1,581
Birefringència δ = 0,015
Pleocroisme visible
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1883
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La metavoltaïta, metavoltina o mausita és un mineral de la classe dels sulfats. El seu nom prové del grec μετά = "amb" i voltaïta, en al·lusió al’associació del mineral amb la voltaïta. En aquest mineral es dóna una combinació única entre elements. Pertany al petit grup de minerals sulfats ferrico-ferrosos que també conté la bílinita, copiapita, römerita (minerals purs de ferro), la pertlikita i la voltaïta.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metavoltaïta pertany a "07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: uklonskovita, kainita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, vlodavetsita, peretaïta, lannonita, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La metavoltaïta és un sulfat de fórmula química Na6K2FeFe6(SO4)12O2·18H2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És soluble parcialment en aigua. En àcids diluïts es descompon parcialment.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma en exhalacions volcàniques i en fumaroles com a producte de sublimació. També com a producte típic de l'alteració de la pirita en climes àrids; es pot formar també com a producte d'una activitat minera. S'ha descrit en diverses localitats de tots els continents exceptuant l'Àfrica i l'Antàrtida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Metavoltine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].