Metavoltaïta

Metavoltaïta
Fórmula química	Na₆K₂FeFe₆(SO₄)₁₂O₂·18H₂O
Epònim	meta- i voltaita
Localitat tipus	mina Zagh, Haji Abad town, Bandar Abba, Bandar-Abbas, Província d'Hormozgan, Iran
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DF.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DF.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.07
Dana	29.4.6.1
Heys	25.11.12
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 9,575(5) Å; c = 18,17(1) Å;
Color	marró groguenc, marró ataronjat, marró verdós
Exfoliació	perfecta en {0001}.
Duresa	2,5
Lluïssor	resinosa
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,51 g/cm³ (mesurada); 2,435 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,588 a 1,595 nε = 1,573 a 1,581
Birefringència	δ = 0,015
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1883
Símbol	Mvt
Referències

La metavoltaïta, metavoltina o mausita és un mineral de la classe dels sulfats. El seu nom prové del grec μετά = "amb" i voltaïta, en al·lusió al'associació del mineral amb la voltaïta. En aquest mineral es dona una combinació única entre elements. Pertany al petit grup de minerals sulfats ferrico-ferrosos que també conté la bílinita, copiapita, römerita (minerals purs de ferro), la pertlikita i la voltaïta.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metavoltaïta pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, vlodavetsita, peretaïta, lannonita, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.

Característiques

La metavoltaïta és un sulfat de fórmula química Na₆K₂FeFe₆(SO₄)₁₂O₂·18H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És soluble parcialment en aigua. En àcids diluïts es descompon parcialment.

Formació i jaciments

Es forma en exhalacions volcàniques i en fumaroles com a producte de sublimació. També com a producte típic de l'alteració de la pirita en climes àrids; es pot formar també com a producte d'una activitat minera. S'ha descrit en diverses localitats de tots els continents exceptuant l'Àfrica i l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).