Migdiada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb becaina.

La migdiada,[1][2] horeta[3] o sesta,[4][5] és un costum que consisteix a descansar una estona (alguns minuts, en general, entre vint i trenta, tot i que pot arribar a durar un parell d'hores) després de dinar, fent una dormida breu que permet recuperar-se per a la resta de la jornada. Fer la migdiada és comú (i ho era encara més abans) a Espanya i a l'Amèrica Llatina, però també a França, Itàlia, Croàcia, Malta, Grècia, el Proper Orient i l'Àfrica del Nord; i també a l'Índia i Bangla Desh, Xina i Taiwan, Japó i Filipines.

Aquest costum té una explicació biològica: és una conseqüència natural del descens de la sang després del dinar des del sistema nerviós cap al sistema digestiu, cosa que provoca una certa somnolència. A més, també hi contribueix el costum hispànic de fer l'àpat més important del dia precisament al migdia, a diferència d'altres països on això se sol fer al matí. I, fins i tot, la cronobiologia: independentment de si s'ha dinat o no, la depressió postprandial s'esdevé aproximadament a les vuit hores d'haver-se llevat.[6] D'altra banda, a les regions tropicals colonitzades per Espanya, i també a la metròpoli, situada al sud d'Europa, és en aquestes hores quan hi fa més calor, i fins i tot els animals (tant els salvatges com els domèstics) cerquen un refugi tan fresquet com sigui possible per a reposar.

Està demostrat científicament que una migdiada de fins a 30 minuts millora la salut en general i la circulació sanguínia en particular, i prevé l'angoixa, la pressió o l'estrès. A més a més, afavoreix la memòria i els mecanismes d'aprenentatge i proporciona la facultat d'allargar la jornada de treball, ja que permet resistir sense son i amb poc cansament acumulat fins ben avançada la nit.[7] En canvi, fer una migdiada massa llarga pot alterar el rellotge biològic natural i causar insomni durant la nit.

Personatges de la talla d'Albert Einstein en van fer grans lloances. Winston Churchill, que va conèixer la siesta a Cuba, en fou molt entusiasta i en va treure un gran profit: durant la Segona Guerra Mundial solia treballar sense descans fins a les dues de la matinada mentre els seus col·laboradors queien rendits de son i no entenien com ell podia seguir tant fresc. L'escriptor en llengua castellana Camilo José Cela, Premi Nobel de Literatura, amb el seu sarcasme habitual, va lloar la pràctica i el gaudi de la versió més llarga d'aquest costum tan espanyol tot dient que la siesta s'havia de fer "amb pijama, parenostre i orinal".

Nappuccino, a Barcelona, és la primera cafeteria del món[cal citació] que ofereix napping pods, una cafeteria on pots fer la migdiada.[8][9]

Referències[modifica]

  1. «migdiada». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «migdiada» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. «GDLC - horeta». [Consulta: 26 febrer 2021].
  4. «sesta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «sesta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  6. Ebert, D., K.P. Ebmeier, T. Rechlin, i W.P. Kaschka, Biological Rhythms and Behavior, Advances in Biological Psychiatry, ISSN 0378-7354 (anglès)
  7. Els beneficis d'una migdiada de 26 minuts (castellà)
  8. Ràdio, Catalunya. «Obre la primera cafeteria de l'Estat on es pot prendre cafè i dormir». [Consulta: 20 març 2020].
  9. Ràdio, Catalunya. «Estat de Gràcia, de 16 a 17 h - 30/11/2017». [Consulta: 20 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Migdiada