Vés al contingut

Mikel Louis Dufrenne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMikel Louis Dufrenne
Nom original(fr) Mikel Dufrenne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Louis Joseph Michel-Ange Dufrenne Modifica el valor a Wikidata
9 febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Clermont (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat d'Art de París - doctorat (–1953)
Lycée Henri-IV
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Poitiers
Universitat de París X Nanterre Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralDominique Noguez, Jean-François Lyotard i Anne Cauquelin Modifica el valor a Wikidata

Mikel Louis Dufrenne (Clermont, Oise, 9 de gener de 1910 - París, 10 de juny de 1995) va ser un filòsof francès.

Seguidor del corrent fenomenològic francès,[1][2] i influenciat per Edmund Husserl, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre i Maurice Merleau-Ponty, aplicà aquest mètode a qüestions relacionades amb l'estètica, especialment els problemes que es deriven de la relació entre l'objecte estètic i l'espectador. Va fundar el departament de filosofia a la Universitat de París X Nanterre als anys seixanta, convidant Emmanuel Lévinas i Paul Ricoeur a unir-s'hi. Fou editor de La Revue d'Esthétique i dirigí la sèrie de llibres titulada Collection d'Esthétique. Va difondre una estètica distintivament fenomenològica per tot Occident. A la seva mort, era considerat el degà de la filosofia de l'art a Europa i fou molt apreciat també a altres llocs, inclosos els Estats Units i el Quebec, on va ensenyar durant els seus últims anys.[3] Entre les seves obres, cal esmentar Phénoménologie de l'expérience esthétique (1967), Pour l'homme: essai (1968), o Art et Politique (1974).[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Mikel Louis Dufrenne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Milhorim, Thaís Kristine «Aesthetic perteption in Dufrenne’s phenomenology: possivle contributions to psychology». Psocologia em Estudo, Vol. 23, 2018, pàg. 1-10. DOI: 10.4025/psicolestud.v23.e39000 [Consulta: 3 novembre 2020].
  3. Casey, Edward S. «Mikel Dufrenne (1910–1995)». A: Handbook of phenomenological aesthetics. Dordrecht: Springer, 2009, pàgs. 81-84. ISBN 978-90-481-2471-8 [Consulta: 3 novembre 2020].