Milan Hodža

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMilan Hodža
Milán Hodža.jpg
Biografia
Naixement 1r febrer 1878
Sučany
Mort 27 juny 1944 (66 anys)
Clearwater
Lloc d'enterrament National Cemetery in Martin Tradueix
  Minister of Foreign Affairs (Czechoslovakia) Tradueix 

18 desembre 1935 – 29 febrer 1936
  Prime Minister of Czechoslovakia Tradueix 

Dades personals
Grup ètnic Eslovacs
Religió Luteranisme
Educació Universitat de Budapest Eötvös Loránd
Universitat de Viena
Activitat
Ocupació Polític, pedagog, escriptor i periodista
Ocupador Universitat Comenius de Bratislava
Partit polític Slovak National Party Tradueix
Família
Fills Fedor Hodža Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Milan Hodža (Sučany, Eslovàquia 1878 - Clearwater, Florida 1944) fou un polític eslovac. Era nebot del poeta i nacionalista Michal Miroslav Hodža.[1][2]

Estudià periodisme a Budapest i a Viena. De jove milità en l'ala esquerrana del Partit Nacional Eslovac, i en dirigí el diari Hlas (la Veu) ambVavro Srobar (1867-1950) i Pavol Blaho (1867-1927), partidaris de formar un sol estat amb els txecs. El 1901 fundaria el Slovenska Narodna Liberalna Strana (Partit Nacional Liberal Eslovac). Iniciarà contactes amb el cap dels nacionalistes txecs, Thomas Garrigue Masaryk (que era mig eslovac), per tal de constituir un estat conjunt. Així esdevingué diputat al Parlament del Regne d'Hongria el 1905-1910.[3]

Després de la Primera Guerra Mundial fou un partidari aferrissat de la unió de txecs i eslovacs. Com a cap del Partit Agrari Txecoslovac a Eslovàquia, fou elegit diputat a Praga del 1918 al 1938. Més tard fou secretari d'estat d'interior (1919), ministre d'agricultura (1922-1926 i 1932-1935), ministre d'educació (1926-1929) i d'afers estrangers (1935-1936). Fou designa president de Txecoslovàquia el 1935. Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories eslovaca, hongaresa i alemanya, però, davant la intransigència dels Sudets adscrits al nazisme, dimití el 1938, poc temps abans que les tropes d'Adolf Hitler ocupéssin llur territori.[4]

A l'exili fou cap del Consell Nacional Eslovac a París el 1939-1940.

Referències[modifica]

  1. Ersoy, Ahmet; Górny, Maciej; Kechriotis, Vangelis (eds.). Modernism: The Creation of Nation-States: Discourses of Collective Identity in Central and Southeast Europe 1770–1945: Texts and Commentaries, Volume III/1. Central European University Press, 2010, p. 382–383. ISBN 978-963-7326-61-5.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].
  2. Sabic, Zlatko; Drulák, P. Regional and International Relations of Central Europe. Palgrave Macmillan UK, 18 de setembre de 2012, p. 52–54. ISBN 978-1-137-28345-0. 
  3. Kopeček, Michal; Wciślik, Piotr. Thinking Through Transition: Liberal Democracy, Authoritarian Pasts, and Intellectual History in East Central Europe After 1989. Central European University Press, 10 de novembre de 2015, p. 320–331. ISBN 978-963-386-085-4.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].
  4. Baer, Josette. A Life Dedicated to the Republic: Vavro Srobár's Slovak Czechoslovakism. Columbia University Press, 15 abril 2014, p. 6. ISBN 978-3-8382-6346-5.  [Consulta: 3 d'agost de 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Cambel, Samuel. Štátnik a národohospodár Milan Hodža: 1878-1994. Bratislava: Veda, 2001. ISBN 9788022406697. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milan Hodža Modifica l'enllaç a Wikidata