Vés al contingut

Milorad Pavić (escriptor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMilorad Pavić

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Милорад Павић Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Belgrad (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Belgrad (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi
cardioplegia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNou cementiri de Belgrad Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad - ciència de la literatura (1949–1953) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, història de la literatura i traducció del rus Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, crític literari, escriptor de ciència-ficció, escriptor, prosista, professor d'universitat, poeta, dramaturg, historiador, traductor, historiador de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJasmina Mihajlović (–2009) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkhazars.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0667638 TMDB.org: 1531104
Discogs: 3197157 Goodreads author: 80824 Modifica el valor a Wikidata

Milorad Pavić (ciríl·lic serbi: Милорад Павић) (Belgrad, 15 d'octubre de 1929 - 30 de novembre de 2009) va ser un escriptor i professor de literatura sèrbia. La seua obra més destacada internacionalment és Diccionari khàzar, considerada un exponent de la literatura postmoderna[1][2] i la narrativa hipertextual. Aquesta obra, així com L'últim amor a Constantinoble, té la particularitat d'estar escrita en dues versions, una de masculina i altra de femenina.

Va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura per experts d'Europa, Estats Units i Brasil. Va ser membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts des de 1991.

Llibres en català

[modifica]
  • Diccionari khàzar, Barcelona: Columna Edicions, 1989, 2002. Traducció de Jadranka Vrsalović Carević i Francesc Prat Garriga.[3] Hi les dues versions: una de "femenina"[4] i l'altra de "masculina".[5][6]

Referències

[modifica]
  1. Škrabec, Simona. «La guerra als ulls dels escriptors». Caràcters p. 8. Publicacions de la Universitat de València.
  2. Frisach, Montse. «Conversa amb Milorad Pavic. Entre la discreció i la bonhomia». Avui, 10-02-1990.
  3. Prat, Cesc. «Francesc Prat Garriga, el nebot valencià de Francesc Garriga». Núvol. El digital de cultura, 27-02-2015. [Consulta: 3 desembre 2023].
  4. «Covers of the Dictionary of the Khazars» (en anglès). Khazars.com, 25-08-2014. [Consulta: 3 desembre 2023].
  5. Llibreria La Central. Diccionari khàzar (masculí). ISBN 978-84-7809-099-0. 
  6. «Diccionari khàzar (versions)». Llibres.cat | Llibreria online en català | La Impossible Llibreters Barcelona. [Consulta: 3 desembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]