Miquel Barceló i Perelló

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miquel Barceló Perelló)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Barceló i Perelló
Dades biogràfiques
Naixement 27 de gener de 1939
Felanitx
Mort 23 de novembre de 2013 (74 anys)
Felanitx
Alma mater Universitat de Barcelona
Universitat de València
Activitat professional
Ocupació Escriptor, historiador i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Nova York
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Stony Brook
Hunter College
Universitat de València
Modifica dades a Wikidata

Miquel Barceló i Perelló[1] (Felanitx, Mallorca, 1939 - Portocolom, Mallorca, 23 de novembre del 2013)[2][3][4] va ser un catedràtic mallorquí d'Història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en les societats andalusines.[5]

Va cursar els estudis superiors a la Universitat de València, on es va interessar principalment pels llegats araboberbers d'Al-Àndalus, que van ser els temes dels seus primers treballs d'investigació.[1] Durant la dècada del 1960 va ser professor universitari als Estats Units, però el 1970 va tornar a Europa a causa d'una malaltia,[5] i s'establí a Barcelona, on va començar a treballar i va seguir investigant.[1]

A través d'Encarnació Viñas, dona del poeta Josep M. Llompart, es va iniciar en la cultura catalana, i amb els anys va fer la carrera de filologia romànica a Barcelona, amb professors com José Manuel Blecua, Martí de Riquer i Antoni Badia i Margarit. Va estar vinculat des dels inicis a la revista d'història L'Avenç.[5]

El seu gran tema d'estudi va estar la societat andalusina, i la seva destrucció a través de la dita «reconquesta» cristiana. Al respecte, va qüestionar intel·lectualment la noció de la irreversibilitat de la unitat espanyola, associada a la noció de «reconquista» per la historiografia espanyola des de mitjan segle XIX. Com a investigador va dedicar una atenció especial a l'arqueologia medieval, i als sistemes hidràulics de les societats andalusines, amb prospeccions a les Balears, a Andalusia i al Iemen. Amb Arqueología medieval. En las afueras del ‘medievalismo' (Crítica, 1988) va iniciar una sèrie de llibres, que recullen els seus estudis sobre arqueologia hidràulica. A més, va reflexionar sobre l'extermini de societats no europees, en articles a L'Avenç, L'Espill i a Faventia, i en el pròleg a una edició catalana de Bartolomé de Las Casas (PUV, 2008). Va contribuir també a Notícia nova de Catalunya amb un text sobre Vicens i Soldevila. En els darrers anys va aplegar en un sol volum els seus articles periodístics (El país llamado deseo, Ensiola, 2006) i va publicar dos llibres de narrativa breu, El terme de Manacor (Ensiola, 2007) i Trenc d'alba (La Magrana, 2009), amb un rerefons biogràfic.[6]

Obres[modifica]

  • Així sia. Elegies irremeiables (1957), llibre de poesia[1]
  • Sobre Mayurca (1984)[1]
  • La vida (1984), traducció al castellà les memòries de l'artista florentí del s. XVI Benvenuto Cellini[1]
  • Les aigües cercades. Els qanat(s) de l'Illa de Mallorca (1986)[1]
  • En las afueras del Medievalismo (1988)[1]
  • El país llamado deseo, Ensiola Edicions (2006)[7]
  • El terme de Manacor, Ensiola Edicions (2007), recull dels articles i cròniques publicats a El País[8]
  • Trenc d'alba, La Magrana (2009)[8]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]