Miquel Mestre i Avinyó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Mestre i Avinyó
Miquel Mestre.jpg
Miquel Mestre a la presó, el 1917. Aquesta imatge, publicada pels sindicats obrers reusencs, es venia per a recollir diners per la família
Naixement 1890
Mont-roig del Camp
Mort 1976(1976-00-00) (als 85–86 anys)
Barcelona
Ocupació sindicalista i activista
Modifica dades a Wikidata

Miquel Mestre i Avinyó (Mont-roig del Camp, 1890 - Barcelona, 1976) fou un sindicalista i militant socialista.

Entre els 8 i els 12 anys va fer de carboner a les Muntanyes de Prades, sobretot a Rojals i a Farena, amb el seu pare. El 1910 entrà d'aprenent de fonedor de ferro a Reus. Participà aviat en multitud de mítings de propaganda socialista. Col·laborà en l'organització de societats de resistència entre els pagesos sobretot, juntament amb Josep Recasens i Mercadé, per les comarques del sud del Principat. Va ser president de la Joventut Socialista de Reus (des de la seva constitució el 1910), organitzador de l'Associació de l'Art Fabril i membre destacat de l'Agrupació Socialista. Participà molt activament en la vaga general de Reus del 1915, així com en la vaga general de 1917, raó per la qual fou empresonat a Tarragona.

En sortir de la presó es va trobar que la patronal de Reus li havia declarat el pacte de la gana, per agitador i revolucionari, i va fer una temporada de peó a l'estació de Pratdip. L'ajuntament d'aquell poble li demanà que en fos el seu secretari, donada la seva capacitat de treball, i ell, quasi analfabet, acceptà el càrrec amb reticència, però això li permeté adquirir coneixements i cultura. Va ser secretari de l'ajuntament de Pratdip de 1918 a 1923. El 1918 assistí al congrés de Sants (organitzat per la CRTC), representant diversos sindicats de Reus (Barbers, Ferrers, Carreters i Peons d'indústria), on participà en el míting de clausura. Entre 1923 i 1936 va fer de secretari de l'Ajuntament de Torredembarra. El 6 de setembre de 1937 fou nomenat Director general de Proveïments de la Generalitat de Catalunya. En el període de guerra civil espanyola hom li atribueix haver salvat la vida del rector, del vicari i d'unes monges de Torredembarra, però tot i així l'any 1939 fou condemnat a mort, que li fou commutada per presó. Va romandre a la presó de Pilats de Tarragona fins al 1946. Fou pare de Numen Mestre Ferrando.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 451. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Suñé Morales, Jordi. Miquel Mestre Avinyó. Valls: Cossetània Edicions, 2009. ISBN 9788497914796