Miqui Otero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiqui Otero
MKr17596 Miqui Otero (Frankfurter Buchmesse 2022).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat literària, periodisme i literatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata

Twitter: MiquiOtero Modifica el valor a Wikidata

Miqui Otero[1] (Barcelona, 1980) és novel·lista en llengua castellana[2] i periodista català. Va començar gestionant projectes com la discogràfica Doble Vida Discos i alguns fanzines o cinefòrums locals.

L'any 2010 va publicar la seva primera novel·la Hilo musical [3] (Alpha Decay),[4] guanyadora el premi Nou Talent FNAC. Dos anys més tard, publicà La cápsula del tiempo (Blackie Books,[5] 2012), escollit llibre de l'any per Rockdelux,[6] que en la seva tercera edició porta venuts més de 10.000 exemplars. La seva darrera publicació, Rayos[7] (Blackie Books, 2016) és la seva novel·la més íntima però alhora la més ambiciosa; considerada pels crítics "una de les grans novel·les de la ciutat de Barcelona". També ha participat en antologies de nous narradors com Última temporada (Lengua de Trapo, 2013) i en llibres col·lectius d'assaig com Una risa nueva (Nausicaa,[8] 2010) i CT o La Cultura de la Transición (Debolsillo,[9] 2012), entre d'altres.

Actualment col·labora a El País i a Cultura/s de La Vanguardia, anteriorment va col·laborar a El Confidencial, parla en diverses ràdios i fa classes sobre literatura i periodisme creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Codirigeix, juntament amb Kiko Amat, el festival Primera Persona[10] al CCCB.[11]

Referències[modifica]