Mocadorada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentMocadorada
Mocadora.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfesta Modifica el valor a Wikidata
Dia9 d'octubre Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPaís Valencià Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís

La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana,[1][2] generalment vinculada a la data del 9 d'octubre,[3] dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.[1][4] La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.[5][6]

La mocadorada té el seu orígen en els porrats que se celebren arreu del territori valencià en diverses dates festives, majoritàriament el dia de Sant Antoni.[7] La mocadorada de Sant Donís sorgeix a la comarca de l'Horta, generalitzant-se posteriorment a la Ciutat de València,[6][8][9] i més tardanament a la resta del territori per la seua vinculació amb la celebració del Nou d'Octubre,[10] i com a símbol del Dia dels enamorats valencians.[10][11][12] A la capital, es venen cada any entre 100.000 i 45.000 racions,[10] amb vendes superiors al milió d'euros en l'Àrea Metropolitana de València, on es produeixen la majoria de les vendes.[10]

Tot i que generalment s'haja acceptat la seua vinculació amb la data,[3] la mocadorada no és exclusiva del diada.[3] A banda del Nou d'Octubre,[13] a Gandia es donen dolços al porrat de Sant Antoni, juntament amb els tradicionals fruits secs.[14] A la localitat de L'Alcora se celebra des dels anys 50 en el dia de Sant Vicent,[15] a voltes amb dolços diferents al massapà, com pelaïlles.[16][17] La tradició es perdé i recuperà a principis del segle XXI.[18]

Història

Des d'antic es troba l'existència de rituals amorosos on l'home regala fruita o dolços a la cortejada, sovint vinculats a les festes patronals.[3] Un dels antecedents de la celebració actual es troba en l'edat mitjana, quan les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle xv, la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien uns dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, el costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d'octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

Un altre dels orígens de l'actual celebració són els porrats,[7] que entren a terres valencianes després de la Conquesta, sent un dels primers en celebrar-se el porrat de Sant Donís de la Ciutat de València.[19]

Al segle xviii, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l'entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment.[2] Sant Dionís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Dionís, s'havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l'origen de la piuleta i el tronador està en el segle xvi, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia.[3] En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons;[3] tot i segons altres teories, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.[3]

A partir del segle xix, els dolços s'embolicaven en un mocador afegit,[6] tal com ja es feia als porrats.[7] Amb el temps, l'objecte va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per esta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians;[4] i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.

Referències

  1. 1,0 1,1 «La mocadorà de la Comunitat Valenciana per Sant Dionís - Comunitat Valenciana». [Consulta: 15 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 «La Mocaorà, la tradición culinaria del 9 d’Octubre». La Vanguardia, 09-10-2019. [Consulta: 19 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Solaz Albert, Rafael. «La "mocadorà" en el ritual amoroso». Levante-EMV, 09-10-2008. [Consulta: 1r novembre 2020].
  4. 4,0 4,1 «Els massapans de Sant Dionís, una tradició del segle XV». València Diari, 09-10-2019. [Consulta: 19 maig 2020].
  5. festes.org/Mocadorada
  6. 6,0 6,1 6,2 «Mocadorada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 7,2 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 189.
  8. Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. Saba Vella, 1994. 
  9. Ricard Morant, Miquel Peñarroya i Prats, Julia A. Tornal Monrabal. Dones i llenguatge: una mirada masculina. Denes, 1997. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «És la ‘mocadorà’ un dolç de país?». Diari La Veu, 8 octubre del 2016. [Consulta: 25 novembre 2020].
  11. «La tradicional ‘mocadorà’, el regal per excel·lència en el Dia dels Enamorats valencians». Ribera Televisió, 13 octubre del 2016.
  12. «D’Alzira a la Corunya o Gijón. La mocadorà en línia sorgida de la pandèmia». À Punt, 09-10-2019. [Consulta: 25 novembre 2020].
  13. «La Mocadorà de Sant Donís en Gandia». Turisteando por Gandia, 01-10-2019. [Consulta: 1r novembre 2020].
  14. «Fuego y música para Sant Antoni». Las Provincias, 18-01-2013. [Consulta: 1r novembre 2020].
  15. «Noticias de l'Alcora: Alcora se animó a realizar la "Mocadorà" de San Vicente desde las casas». La Plana al Dia, 21-04-2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
  16. «L'Alcora cumple la tradición de la Mocadorà». Las Provincias, 13-04-2010. [Consulta: 29 octubre 2020].
  17. «Los vecinos de L’Alcora cumplen con la tradición de la ‘mocadorà’». El Periódico Mediterráneo, 27-04-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
  18. «L'Alcora inicia las fiestas en honor a Sant Cristófol». Cope, 10-07-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
  19. Andrés Ferreira, Manuel. «La tradición del Porrat». Las Provincias, 11-01-2017. [Consulta: 1r novembre 2020].

Bibliografia