Modesty Blaise

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Modesty Blaise (còmic)».
Infotaula de pel·lículaModesty Blaise
Terence Stamp, Monica Vitti and Joseph Losey 1965.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Joseph Losey
Protagonistes
Direcció artística Richard Macdonald
Producció Joseph Janni
Guió Evan Jones
Stanley Dubens,
adaptació dels dibuixos animats homònims publicats al diari britànic Evening Standard (1963)
Música John Dankworth
So Buster Ambler
John Cox
Fotografia Jack Hildyard
Muntatge Reginald Beck
Vestuari Beatrice Dawson
Marissa Martelli
Douglas Hayward
Productora Modesty Blaise Ltd. (Regne Unit)
20th Century Fox Productions (Regne Unit)
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1966
Durada 121 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Amsterdam
Color en color
Pressupost 3 milions de dòlars (estimació)
Temàtica
Gènere Comèdia, fantasia, espionatge
Lloc de la narració Amsterdam
Més informació
IMDb Fitxa 5.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 4.8/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Modesty Blaise és una pel·lícula britànica dirigida per Joseph Losey i estrenada el 1966. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Modesty Blaise, estranya aventurera dotada de la facultat de canviar d'imatge en un no-res, és reclutada pels services secrets britànics per portar al xeic Abu Tahir els diamants en pagament per serveis prestats al país. Modesty demana al seu bon amic Willie Garvin que l'acompanyi en la seva missió. Al seu cau, Gabriel, temible i seductor criminal francès, poleix els seus plans per desfer-se de Modesty i apoderar-se dels diamants.[2]

Repartiment[modifica]

Música del film[modifica]

1966. Principals cançons:

  • Modesty tema principal cantat), lletra de Benny Green i música de John Dankworth, interpretada per David and Jonathan.
  • Ice Is Nice, lletra d’Evan Jones i música de John Dankworth, interpretada per Bob Breen.
  • We Should Have (The End), lletra d’Evan Jones/Benny Green i música de John Dankworth, interpretada per Monica Vitti i Terence Stamp.

Rodatge[modifica]

Nominacions[modifica]

Rebuda[modifica]

  • Jean-Louis Bory:[3]
« És una diversió hipersofisticada destinada a fer gaudir certa categoria de la societat anglesa, aquells que es podria dir els post-Oscar Wilde. Diluvi d'esnobisme d’un humor boig per a l’espectador que trobarà, amb tota la raó, l'ombrel·la pàl·lida del Sr. Bogarde, amb una perruca de blanc platí, més important que un o altra detall de la intriga. La rocambolesca aventura dels diamants oferts a un xeic per al seu petroli no val més que per justificar certs gags decoratius i un final molt discret al qual no falta sabor. »
« M. Losey ha dirigit un estereotip obligant els seus actors a adoptar un estil d'expressió uniformement excèntric, còmic i satíric. La Srta. Vitti és generalment angulosa i té l'aire de no tenir cap noció d'humor en la seva primera comèdia anglesa. M. Bogarde interpreta els febles sense parodiar, i Terence Stamp és tot de plom en associar-se amb la impetuosa heroïna. Harry Andrews és bastant divertit com a agent britànic dels serveis secrets, però Michael Craig força la nota al seu paper d'ajudant, i Clive Revill és molt avorrit com a comptable que infla les notes de despeses del Sr. Bogarde. El paisatge, alguns arranjaments Op Art i una il·lustració musical gai i indolent són només les coses sistemàticament divertides en aquesta pel·lícula. »
« Modesty Blaise és una de les pel·lícules més boja mai feta. No només és una paròdia d'espionatge després dels dibuixos animats d'una James Bond femenina, la producció virolada fa riure gràcies a un bon nombre d'escenes i de situacions. La realització és excel·lent i cal destacar diverses sòlides interpretacions. »

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Modesty Blaise (en català). esadir.cat. 
  2. «Modesty Blaise». The New York Times.
  3. Extret de l'assaig (pàgines 158 a 160) de Jean-Louis Bory, Ulls per a veure, editor=10/18/Ramsay,data=1971, ISBN 2859569499
  4. Extret de la crítica de Bosley Crowther publicada l'11 d'agost de 1966.
  5. Extret de la crítica publicada el 31 de desembre de 1965

Enllaços externs[modifica]