Vés al contingut

Montserrat Corretger Sàez

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMontserrat Corretger Sàez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora de la literatura, professora d'universitat, escriptora, professora de català Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Corretger Sàez[1] (Reus, Baix Camp, 1950) és una historiadora de la literatura, escriptora i professora universitària catalana.

És historiadora de la literatura i doctora en filologia catalana, i ha estat professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Responsable de la col·lecció «Rem» de l'editorial Columna (1994-97) i de la Revista del Centre de Lectura de Reus entre els anys 2001 i 2003.

Va fer la seva tesi doctoral sobre Alfons Maseras,[2] un autor al que ha dedicat diversos articles i estudis, i del que va editar la novel·la Ildaribal l'any 1994. El 1995 va publicar Alfons Maseras: intel·lectual d'acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions, i el 1996 L'Obra narrativa d'Alfons Maseras, i també va editar la Vida de Narcís Oller, escrita per Alfons Maseras. El 1998 publica La Terra del llamp: paisatges i gent de Reus i el Baix Camp. L'any 1999 va col·laborar en l'edició de l'obra literària de Rovira i Virgili Siluetes de catalans. Segles XIX i XX, i el 2000 en Teatre de la natura: Teatre de la ciutat. Va dur a terme un estudi sobre els escriptors exiliats de la Guerra Civil Espanyola, i va publicar epistolaris entre Salvat-Papasseit i Maseras. També ha treballat en estudis sobre Pere Calders, Massimo Bontempelli, Joaquim Maria Bartrina, Joan Alcover, Joan Estelrich, Rovira i Virgili, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Prous i Vila, Narcís Comadira, Gabriel Ferrater i Domènec Guansé, entre d'altres.[3]

L'any 2009 va editar Rurals i urbanes, de Narcís Oller, i el 2012 Mitologia, simbologia i literatura (1890-1939), conjuntament amb Magí Sunyer.

A l'inici de 2023 va publicar la novel·la La pensió d'alemanys, una obra situada a Reus entre els anys 1920 i 1939, on fa un retrat de la societat reusenca a través de la visió d'una colla de traductors alemanys i suïssos que treballen a les empreses del Reus d’entreguerres. Li serveix a l'autora per parlar de la vida cultural reusenca en un context on es barreja la puixança econòmica de la ciutat i els estralls de la guerra civil.[4][5] Amb aquest llibre va guanyar el premi Temerari concedit per la llibreria La Temerària de Terrassa.[6]

Publicacions[7]

[modifica]
  • Alfons Maseras: intel·lectual d'acció i literat (Biografia. Obra periodística. Traduccions). Barcelona: Curial: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 8478266593
  • L'obra narrativa d'Alfons Maseras. Barcelona: Curial etc., 1996. ISBN 8478267654
  • La terra del llamp. Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp. Barcelona: La Magrana, 1998. ISBN 8482640836
  • Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura, 2006.
  • Domènec Guansé, crític i novel·lista, entre l'exili i el retorn. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834369
  • Al marge, escriptors catalans del segle XIX . Benicarló: Onada, 2012.ISBN 9788415221616
  • La pensió d'alemanys. Catarroja: Afers, 2023. ISBN 9788418618482

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Coretger Saez, Montserrat». Curriculum Vitae. Universitat Rovira i Virgili. [Consulta: 30 gener 2024].
  2. ↑ Corretger Sàez, Montserrat. «Vida i obra d'Alfons Maseras:estudi específic de la seva narrativa». Tesi doctoral. Universitat Rovira i Virgli. [Consulta: 24 febrer 2024].
  3. ↑ «Montserrat Corretger Sàez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Canet Ferrer, Isabel. «La pensió d'alemanys de Montserrat Corretger». La veu dels llibres. [Consulta: 24 febrer 2024].
  5. ↑ Tello, Edgar. «La pensió de la fi del món». Núvol. Ara.cat. [Consulta: 24 febrer 2024].
  6. ↑ Casulleras, Marc. «Montserrat Corretger guanya el primer Premi Temerari per La pensió d'alemanys». Terrassa digital. [Consulta: 24 febrer 2024].
  7. ↑ «Corretger, Montserrat». CCUC. [Consulta: 24 febrer 2024].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Corretger_Sàez&oldid=33602050»