Josep Maria Prous i Vila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Prous i Vila
Josep Maria Prous i Vila.jpg
Naixement 1899
Reus
Mort 1978 (78/79 anys)
Perpinyà
Ocupació poeta i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Prous i Vila (Reus, Baix Camp, 1899 - Perpinyà, 1978) fou un escriptor català.[1]

Josep Maria Prous i Vila va ser un poeta, literat i intel·lectual republicà catalanista. Autodidacte i d'orígens menestrals, Prous va formar part de la generació que va fer possible la ruptura democràtica del 14 d'abril de 1931 i que va enfortir els fonaments de la Catalunya republicana.

Després de la Guerra Civil Espanyola es va haver d'exiliar a Perpinyà on va morir l'any 1978. Les seves principals obres són Infantaments i Quatre gotes de sang. Dietari d'un català al Marroc. El Centre de Lectura de Reus va reeditar-les el 2003 i està recollint les seves obres de joventut que es troben bastant disperses per fer-ne un recull. Va morir el 1978. Poc després el primer ajuntament elegit democràticament a Reus, va canviar el nom d'un Carrer que es deia Alférez Provisional i li va donar el nom del poeta.

L'any 2005 Joan Navais va publicar l'obra Josep Maria Prous i Vila. Poemes d'amor i de guerra. Volum I: 1899-1931 dins les Edicions del Centre de Lectura de Reus, un volum que comprèn la trajectòria humana, literària i ideològica del poeta fins a l'abril de 1931.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La joventut al Rif i el naixement d'una ideologia política[modifica | modifica el codi]

La vida de Prous no va ser gens planera. L'estiu de 1921 l'exèrcit espanyol el va dur a contracor, a combatre a les muntanyes i a les valls desèrtiques del Rif, en un dels conflictes colonials més sagnants de la història.

La guerra colonial del Rif i l'estada en terres nord-africanes van marcar el salt definitiu en el decantament ideològic de Prous, i de molts joves catalans, cap a actituds rupturistes. A l'Àfrica, Prous no va caure en el parany de l'espiral militarista, xenòfob i espanyolista que imperava a l'exèrcit colonial. Ben al contrari. El jove poeta va identificar la causa rifenya amb la catalana, seguint la lògica que l'enemic -els rebels rifenys- del seu enemic -l'Estat espanyol i la monarquia d'Alfons XIII- era el seu amic. Més enllà, la convivència amb desenes de soldats provinents dels diferents territoris de la península, li va permetre conèixer la realitat ben penosa de les classes populars de Galícia o Andalusia, i la rica pluralitat lingüística, cultural i nacional de l'estat tot i la política homogeneïtzadora del nacionalisme espanyol. D'aquesta manera, Prous va configurar una vaga noció d'Ibèria: una confederació/federació de nacions i regions peninsulars per mitjà de l'exercici del dret a l'autodeterminació -en especial, de Catalunya- que incloïa el dret a la independència, per negociar després en igualtat de condicions, enfront de la idea i el projecte predominants d'Espanya en què Castella havia esdevingut la peça principal en l'articulació de l'estat-nació en perjudici de Galícia, d'Euskadi-Navarra i de Catalunya/Països Catalans. El 1924, quan la dictadura de Primo de Rivera, va ser empresonat per haver penjat una estelada als arbres de la plaça del Rei, a Reus, prop d'una caserna militar.[2]

L'esclat a Barcelona[modifica | modifica el codi]

I al cap d'uns anys, el 1926 l'ensopiment i la fredor de Reus el van empènyer a traslladar-se a Barcelona per obrir-se camí en el món de les lletres catalanes i allunyar-se de l'ofec literari i professional.

L'obra i les iniciatives culturals de Prous ompliran aleshores algunes de les planes més interessants de la literatura reusenca, i també catalana, del primer terç del segle XX: el full avantguardista La Columna de Foc (1918), emparentat amb la famosa publicació futurista de Joan Salvat-Papasseit, Un enemic del Poble; Llaç: revista, publicació dels joves noucentistes reusencs, Boira: fulla de pan-tarragonisme (1922), i la revista satírica i futurista Reus 1973 (1923), les tres publicacions junt amb Salvador Torrell, el llibre de poemes Infantaments -plenament noucentista-, el Breviari de Fleury al diari Reus, o més endavant, l'obra Quatre gotes de sang: dietari d'un català al Marroc (1936), que recull les seves vivències a la guerra del Rif. Així mateix, Prous va esforçar-se per fomentar l'intercanvi i la connexió, recíproques, entre el centre intel·lectual del país -Barcelona- i la perifèria -les comarques- a fi d'articular la desitjada Catalunya-Ciutat i normalitzar la cultura catalana. Per això, a Reus, va fer d'enllaç amb els escriptors de fora per afavorir-ne la coneixença i els intercanvis. I a Barcelona, divulgà la realitat social i cultural del Camp de Tarragona.

La literatura com a eina per transformar la realitat; un catalanista de base[modifica | modifica el codi]

Amb tot, l'interès per Prous i Vila no és merament literari. Més enllà d'ésser un dels literats més destacats i singulars que han donat les lletres reusenques, Prous va fer de la poesia i la literatura, una eina més per transformar la realitat. En aquest sentit, els poemes i els abrandats cants a la llibertat de Catalunya del poeta reusenc ens il·lustren l'exaltació del sentiment aliadòfil i l'esperança en l'alliberament dels pobles oprimits, en acabar la Primera Guerra Mundial (1914-1918), o l'espiral de radicalització catalanista a l'ombra de l'idealitzat exemple irlandès i la puixança, si més no verbal, dels plantejaments independentistes i rupturistes en el si del catalanisme més radical dels anys 20.

La trajectòria política de Prous i Vila reflecteix perfectament l'evolució d'una part del catalanisme dels anys 20 cap a postures radicals. Des de la seva militància, heterodoxa, a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista en plena efervescència catalanista, a l'apropament orgànic a l'esquerra catalanista de Reus i polític a l'independentisme revolucionari d'Estat Català, passant per un breu festeig amb Acció Catalana. Tot plegat acompanyat per un component social, esquerrà i republicà cada cop més fort.

En resum, l'ideari de Prous, un militant catalanista radical de base, és un exponent de doble nacionalitat -una de real, la catalana, i una de fictícia i per construir, la ibèrica-, i de l'independentisme d'aquells anys -més l'expressió del desig d'una Catalunya lliure per pactar en igualtat de condicions una federació/confederació ibèrica que un projecte polític secessionista ben explícit i definit-. Així, podem parlar d'un independentisme català de base federal o confederal.

Exili i mort[modifica | modifica el codi]

Amb l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939) va determinar-se el futur del poeta. Quan els franquistes ja havien començat la dura ofensiva contra Catalunya, Prous va haver d'emprendre un viatge fora de la seva pàtria i s'instal·là a Perpinyà. El cop feixista no tan sols el va obligar a l'exili, sinó a la mort fora de la seva nació. Josep Maria i Prous moriria l'any 1978 a Perpinyà.

Bona part d'aquesta entrada ha estat extreta de l'article Josep Maria Prous i Vila. Poemes d'amor i de guerra: Procés de formació d'un intel·lectual republicà catalanista de Joan Navais Icart (doctorand del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona).

Obres[modifica | modifica el codi]

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[3]

  • La glosa de El Mariner, 1924
  • Poema de Tempesta, 1924
  • Diàleg del Caminant i l'hostalera, 1924
  • Poema d'Amor, 1924
  • Oda a l'Eternitat, 1924
  • Tres cançons, 1924
  • A Barcelona, 1930
  • La casa pairal, 1934
  • Rosa d'abril, 1934
  • Sonet ciutadà, 1934

Obres publicades

  • Infantaments (Barcelona, 1923)
  • La Lluna dins el llac: cançons i poemes (Reus, 1924)
  • Nopals: elegies de guerra (Badalona, 1931)
  • Quatre gotes de sang: dietari d'un català al Marroc (Barcelona, 1936)
  • Poemes de la revolució (Barcelona, 1937)
  • Recull poètic: Infantaments, La lluna dins el llac, Nopals, Obra dispersa (Barcelona, 1981)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Maria Prous i Vila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Roig. Josep M. "La dictadura de Primo de Rivera a Reus" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003. Pàg. 27. ISBN 8489688214
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • M. Corretger. “Josep Maria Prous i Vila: del noucentisme a la revolució” A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàgs. 177-226. ISBN 848787343X
  • J. Navais. Josep Maria Prous i Vila: poemes d'amor i de guerra: Volum I 1899-1931. Reus: Centre de Lectura: Prous Science, 2005. ISBN 8487873618