Llaç: revista
  | |
| Tipus | periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 15 agost 1919 |
| Data de finalització | 10 febrer 1920 |
| Fundador | Josep Maria Prous i Vila i Bonaventura Vallespinosa Salvat |
| Lloc de publicació | Reus |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Tema | literatura i art |
Llaç va ser una publicació reusenca que va sortir els anys 1919 i 1920.[1]
Història
[modifica]Els noucentistes reusencs, impulsats per Josep M. Prous i Vila i per Bonaventura Vallespinosa, van treure aquesta revista innovadora que va tenir bona acceptació a la ciutat. A través d'ella, els joves intel·lectuals reusencs comunicaven les seves idees, certament noucentistes, com és ara deixar enrere el romanticisme, però que també contenien algunes idees del moviment modernista, donat que alguns col·laboradors n'eren, i, sobretot, volien incorporar les noves tendències d'avantguarda.[2]
Sortia quinzenalment, però després va passar a ser mensual, encara que la sortida era irregular. Publicaven sobre literatura i art, poesia, música, teatre, i també en cada número la ressenya d'alguna de les obres literàries que sortien a Catalunya i de les quals ells en rebessin, com a mínim, un exemplar. Comentaven obres de Millàs-Raurell, J. M. López-Picó; i, sobretot llibres d'autors reusencs: Infantaments de J. M. Prous i Vila, Buirac o Cercant la pau del cor de Salvador Torrell, Idealitats de J. Sardà i Ferran, etc. Acostumaven a fer una crítica sense concessions, que posava l'esperança en les futures obres dels autors comentats, perquè creien que sempre es pot millorar. Era una crítica dura i mordaç que buscava aconseguir que l'autor arribi a una màxima qualitat.[2]
Hi col·laboraven, a part dels impulsors, Pere Cavallé, Salvador Torrell i Eulàlia, Joaquim Santasusagna, Plàcid Vidal, i Joan Arús, J.M. López-Picó, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Joaquim Folguera, Josep M. Junoy, i com a dibuixants, Lluís Ferré, Joaquim Biosca i Xavier Nogués. Bonaventura Vallespinosa escrivia des de Barcelona, on hi va muntar una delegació, i publicava una «edició» a la ciutat comtal, idèntica a la reusenca però amb aquesta indicació. Llaç volia ser una revista nova, atenta a les noves tendències, i volia explicar com s'estava movent la cultura a Catalunya i al món. Volien fer participar els seus lectors en les activitats de la cultura, cosa que va continuar en les revistes que després vindrien: Boira: fulla de pantarragonisme i Reus 1973, impulsades per membres d'aquest grup.[3]
Aspectes tècnics
[modifica]El primer número va sortir el 15 d'agost de 1919, i l'últim conegut és el 10, de febrer de 1920. La impremta era «La Fleca», de Venanci Grau, al carrer de Vallroquetes número 5 de Reus. Tenia format foli i la capçalera era tipogràfica. Seguia amb fidelitat els patrons del noucentisme: claredat tipogràfica, contenció, seguiment estètic d'un suposat classicisme, fins i tot en la numeració i la datació, que es feia en xifres romanes, a la manera de la barcelonina Emporion.[3]
Localització
[modifica]- Una col·lecció a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.[4]
- Una col·lecció a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, a la Biblioteca de Catalunya i a la de la Universitat Autònoma de Barcelona.[5]
Digitalització
[modifica]- Llaç Els 9 exemplars conservats a l'hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.
Referències
[modifica]- ↑ 170 anys de premsa a Reus 1813-1983: catàleg d'exposició. Reus: l'Ajuntament; Centre de Lectura, 1983, p. 3.
- ↑ 2,0 2,1 Toda Bonet, Agnès «Llaç: la revista reusenca del Noucentisme». Revista del Centre de Lectura, 2, 1r trimestre 2002, pàg. 35-36.
- ↑ 3,0 3,1 Sunyer, Magí. «La Literatura». A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, pàg. 154. ISBN 8489688222
- ↑ «Llaç». [Consulta: 11-IV-2014].
- ↑ «Llaç». [Consulta: 11-IV-2014].