Mort entre les flors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMort entre les flors
Miller’s Crossing Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEthan Coen i Joel Coen Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJoel Coen i Ethan Coen Modifica el valor a Wikidata
GuióJoel Coen i Ethan Coen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarter Burwell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBarry Sonnenfeld Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael R. Miller Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios, Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
italià
gaèlic irlandès
ídix Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova Orleans Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereneo-noir, cinema de ficció criminal, drama, cinema negre i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Temacrim organitzat i Llei Seca als Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0100150 Filmaffinity: 374677 Allocine: 26226 Rottentomatoes: m/millers_crossing Letterboxd: millers-crossing Mojo: millerscrossing Allmovie: v32692 TCM: 22213 Metacritic: movie/millers-crossing TV.com: movies/millers-crossing AFI: 58617 TMDB.org: 379
Discogs: 420914 Allmusic: mw0000317658 Modifica el valor a Wikidata

Mort entre les flors[1] (títol original en anglès Miller's Crossing) és una pel·lícula policíaca dirigida per Joel i Ethan Coen, estrenada el 1990. És la tercera pel·lícula dels germans Coen.

Argument[modifica]

Tom Reagan (Gabriel Byrne) és el braç dret i millor amic de Leo O'Bannion (Albert Finney), padrí de la màfia i amo de la ciutat.

El dia que Johnny Caspar (Jon Polito), petit caid irascible sempre flanquejat del seu inquietant braç dret, el perillós danès (J. E. Freeman), va queixar-se de les maquinacions de Bernie Bernbaum (John Turturro), Leo li prohibeix fer justícia ell mateix sota pena de posar en marxa una guerra de clans.

Leo protegeix de fet Bernie per amor a la seva promesa Verna (Marcia Gay Harden), que és la germana de Bernie i que l'enganya amb Tom. Per la seva banda, Johnny intentarà moltes vegades corrompre Tom per unir-lo a la seva causa, malgrat l'hostilitat del danès... Seguirà, d'aquest niu d'escurçons, una sèrie de manipulacions, traïcions, cops baixos i ajustaments de comptes entre mafiosos, dels quals pocs s'escaparan...

Comentari[modifica]

La història de Miller's Crossing es desenvolupa el 1929 en una ciutat estatunidenca que no és citada. Les escenes han estat rodades a Nova Orleans (Louisiana) per treure profit de l'arquitectura antiga de la ciutat i de les seves línies de tramvia.

La seva intriga complexa explica el viatge de Tom Reagan, el braç dret d'un dels caps de la màfia irlandesa. El personatge és ambivalent, un protagonista enigmàtic que vacil·la entre maquinar o no contra el seu patró. Sigui quina sigui la seva tria, estarà implicat, i serà parcialment responsable d'una guerra de clans sagnant.

Miller's Crossing és una pel·lícula trufada d'al·lusions a nombroses altres pel·lícules de gàngsters i de cinema negre. Els plans d'obertura són per exemple una referència a El Padrí. Nombroses situacions, personatges i diàlegs són derivats del treball de Dashiell Hammett, sobretot de la seva novel·la La clau de vidre i de la seva adaptació cinematogràfica de 1942. La collita vermella, una novel·la del mateix autor que conta la guerra intestina d'un clan en una ciutat estatunidenca corrompuda, inicialitzada per les maquinacions secretes del personatge principal, n'és una altra font d'inspiració important.

El 2005, la revista Time va considerar Miller's Crossing com a una de les 100 millors pel·lícules des de la creació del diari.

Repartiment[modifica]

Notes[modifica]

  • La pel·lícula va ser prohibida als nens menors de 12 anys.
  • En principi, el personatge de Leo havia de ser interpretat per Trey Wilson, que havia fet de Nathan Arizona Sr. en la pel·lícula precedent dels germans Coen, Arizona baby. Però Wilson va morir poc de temps abans del rodatge i va ser reemplaçat per Albert Finney.
  • També, el paper d'Eddie havia estat de manera inicial escrit per a Peter Stormare, que hauria donat Eddie el suec. Però aquest últim estava compromès amb un altre rodatge, i és J. E. Freeman qui va heretar el paper i el personatge es va convertir així en Eddie el Danès.
  • La pel·lícula és plena de clicades d'ull: quan Tom entra a l'habitació de Johnson, es pot veure el cartell d'un combat de boxa entre Johnson i Lars Thorvald. Lars Thorvald no és altre que el personatge interpretat per Raymond Burr en La finestra indiscreta d'Alfred Hitchcock.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]