NGC 147

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'objecte astronòmicNGC 147
NGC 0147 2MASS.jpg
Altres designacions PGC 2004,[1] UGC 326,[1] DDO 3,[1] LEDA 2004, Caldwell 17
Tipus dSph/dE5[1]
Descobridor John Herschel
Data de descobriment 8 setembre 1829
Dades d'observació (Època J2000)
Ascensió recta (α) 00h 33m 12.1s[1]
Declinació (δ) +48° 30′ 32″[1]
Distància 2,53 ± 0,11 anys-llum (780 ± 30 kpc)[2][3][4][a]
Magnitud aparent (V) 10.5[1]
Dimensions aparents (V) 13′.2 × 7′.8[1]
Constel·lació Cassiopeia
Desplaçament cap al roig -193 ± 3 km/s[1]
Característiques físiques
Característiques destacables galàxia satèl·lit d'M31
Modifica les dades a Wikidata

NGC 147 (també conegut com a DDO3 o Caldwell 17) és una galàxia nana esferoïdal a uns 2,58 anys-llum de distància a la constel·lació de Cassiopeia. NGC 147 és un membre del grup local de galàxies i és una galàxia satèl·lit de la Galàxia d'Andròmeda (M31). Forma un parell físic amb la galàxia propera NGC 185,[5] un altre satèl·lit a distància d'M31. Va ser descobert per John Herschel al setembre de 1829. Visualment és alhora més feble i lleugerament més gran que NGC 185 (i per tant té una brillantor superficial considerablement més baixa). Això vol dir que NGC 147 és més difícil de veure que NGC 185, que és visible en petits telescopis. A Webb Society Deep-Sky Observer's Handbook,[6] l'aparença visual d'NGC 147 es descriu la manera següent:

Gran, molt feble, esfera irregular; s'il·lumina enmig d'un nucli estel·lar.

El nombre de membres d'NGC 147 en el grup local va ser confirmat per Walter Baade el 1944 quan va ser capaç de resoldre la galàxia en estrelles individuals amb el telescopi de 2,5 m al Mont Wilson, a prop de Los Angeles.

Característiques[modifica]

Un estudi de les estrelles més brillants de la branca asimptòtica de les gegants en l'àrea de radi 2 de Greenwich; del centre de NGC 147 mostra que l'última activitat important de formació d'estrelles a l'NGC 147 es va produir fa al voltant de 3 Gigaanys.[7] NGC 147 conté una gran població d'estrelles més velles que mostren un diferencial en metal·licitat i edat. El diferencial de metal·licitat suggereix que NGC 147 ha tingut enriquiment químic. Tanmateix, en la Regió H I no s'ha vist i el límit superior de massa del medi interestel·lar és molt menor del que s'esperava que tenia el material que es va emetre d'estrelles que havien mantingut en la galàxia en evolució. Això implica l'esgotament del medi interestel·lar.[7]

Mesuraments de distància[modifica]

Almenys dues tècniques s'han utilitzat per mesurar les distàncies a NGC 147. La tècnica de mesurament de fluctuacions de brillantor de la distància de la superfície estima distàncies a les galàxies espirals sobre la base del grau d'aspror de l'aparença de les seves protuberàncies. La distància mesurada a NGC 147 amb aquesta tècnica és de 2,67 ± 0,18 anys-llum (870 ± 60 kpc).[2] No obstant això, NGC 147 és prou a prop que la Punta de la branca gegant vermella gegant vermella es pot fer servir per estimar la seva distància. La distància estimada a NGC 147 fent servir aquesta tècnica és de 2.21 ± 0.09 anys-llum (680 ± 30 kpc).[3] De mitjana en conjunt, aquestes mesures de distància donen una estimació de la distància de 2.53 ± 0.11 Mly (780 ± 30 kpc).[a]

Notes[modifica]

  1. ^ ~(870 ± 60, 680 ± 30) = ((870 + 680) / 2) ± ((602 + 302)0.5 / 2) = 780 ± 30

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for NGC 147. [Consulta: 7 desembre 2006].
  2. 2,0 2,1 J. L. Tonry; A. Dressler; J. P. Blakeslee; E. A. Ajhar; A. B. Fletcher «The SBF Survey of Galaxy Distances. IV. SBF Magnitudes, Colors, and Distances». Astrophysical Journal, 546, 2, 2001, pàg. 681–693. arXiv: astro-ph/0011223. Bibcode: 2001ApJ...546..681T. DOI: 10.1086/318301.
  3. 3,0 3,1 McConnachie, A. W.; Irwin, M. J.; Ferguson, A. M. N.; Ibata, R. A.; Lewis, G. F. «Distances and metallicities for 17 Local Group galaxies». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 356, 4, 2005, pàg. 979–997. arXiv: astro-ph/0410489. Bibcode: 2005MNRAS.356..979M. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2004.08514.x.
  4. Karachentsev, I. D.; Kashibadze, O. G. «Masses of the local group and of the M81 group estimated from distortions in the local velocity field». Astrophysics, 49, 1, 2006, pàg. 3–18. Bibcode: 2006Ap.....49....3K. DOI: 10.1007/s10511-006-0002-6.
  5. «SIMBAD Astronomical Database». Results for NGC 147. [Consulta: 7 desembre 2006].
  6. Jones, K. G.. Webb Society Deep-Sky Observer's Handbook. Enslow Publishers, 1981. ISBN 0-89490-134-6. 
  7. 7,0 7,1 Davidge, T. J. «The Evolved Stellar Content of NGC 147, NGC 185, and NGC 205». The Astronomical Journal, 130, 5, 2005, pàg. 2087–2103. arXiv: astro-ph/0509612. Bibcode: 2005AJ....130.2087D. DOI: 10.1086/491706.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: NGC 147 Modifica l'enllaç a Wikidata

Coordenades: Sky map 00h 33m 12.1s; +48° 30′ 32″